Podem davant el repte del municipalisme

Fa ara un any PODEM concorria a les eleccions municipals per primera volta visibilitzant la seua marca, sòl o en confluència amb altres forces d’esquerres, en les principals ciutats valencianes. Arribarem als comicis amb il·lusió, però amb cert desgast. Feia només un mes havíem passat per unes generals i autonòmiques que si bé ens havien posicionat com una força sòlida electoralment i havien desterrat el fantasma de la desaparició i el desastre que sacsejava una i altra vegada la caverna mediática, l’empenta i l’esforç que hi vam posar per la reedició del Botànic amb l’objectiu d’entrar en el govern de la Generalitat, i per una coalició progressista a l’Estat -que hauria d’esperar unes següents eleccions per a acabar de cuinar-se definitivament- s’havia de notar.

El repte en l’àmbit local era enorme: replicar les coalicions de progrés que s’havien donat els quatre anys anteriors al Consell i bloquejar l’avanç de l’ultradreta, disparada en els estudis demoscòpics. I amb això comptàvem amb moltes candidatures sòlides, amb persones que venien del teixit associatiu, dels moviments socials, dels cercles i inclús, que presentaven ja l’aval de la seua gestió en Ajuntaments, com era el cas de la pròpia Ciutat de València. Però els resultats municipals van ser negatius per al camp progresista en el seu conjunt, i molt especialment per a Podem. Ens deixaven un partit sense influència institucional en la capital del país i en Elx. Encara que dins de l’Ajuntament, fora del govern a Alacant i, amb una única referència de gestió per a quatre anys entre les grans ciutats, Castelló de la Plana.

Els motius dels resultats, diversos, estem segurs que s’han analitzat de manera particular en cadascun dels cercles i dels Consells Ciutadans d’estos municipis. Però com serà obligatori reforçar les estratègies i l’organització municipal i establir objectius en les properes assemblees en els nostres pobles, ara en el procés autonòmic cal posar damunt la taula quin paper haurà de jugar els municipis en el Podem que isca d’este procés i com bastir un partit alternativa de govern que aprofite la caixa de ressò que proporcionen els mitjans locals de les polítiques i discursos que s’establixen especialmente en l’àmbit autonòmic, on l’escàs panorama mediàtic vertebrador del País Valencià convertix la política feta en les Corts per a les gents que vivim en les perifèries de la Comunitat, en una completa desconeguda en la major part de la seua activitat.

Enmig d’un context de crisi econòmica i social, però també davant l’oportunitat que suposen els qüestionaments dels hàbits socials per la nova normalitat originada per la covid19, amb la proposta de transformacions locals concretes que planteja l’agenda urbana 2030 per afavorir una fora de moure’ns sostenible, una relació amb la nostra natura més amable i un major pes de les cures en el nostre espai públic -i l’aprofitament eixes transformacions com a reactivació econòmica-, però també davant la temptació de flexibilitzar encara més la legislació ambiental i de la competició entre municipis per vore quins eixen endavant oferint un turisme i una construcció més barata i insostenible, és necessari redoblar l’aposta en els projectes municipals de Podem. És imprescindible reforçar els lideratges locals com els tentacles arrelats a peu de carrer que presenten i representen les posicions en les Corts i en la Vicepresidència, i alhora obtenir la suficient capacitat d’adaptació per respondre a l’enorme pluralitat que tenen les nostres localitats valencianes.

És alhora ineludible marcar perfil propi, sí, però un perfil que també ha de ser flexible i divers atenent a la pluralitat territorial de País Valencià. Aprofitar les oportunitats que ofereix cada realitat sociocultural amb una resposta particular. Dotar-nos d’un projecte multipolar atenent a la realitat de la capitalitat del sud del nostre territori on ens calen propostes pròpies i diferenciades per a la realitat lingüística, econòmica, identitaria i territorial Alacant - Orihuela - Elx - Torrevieja, però també als conflictes urbanístics i ambientals que resoldran el futur de València -i que estan posant de manifest la important absència de Podem a l’Ajuntament de la capital-, mentre també aprofitem l’experiència de govern de Castelló per implementar i exportar modernitzacions en el disseny de les nostres ciutats que les fan avançar en sostenibilitat i qualitat de vida. I amb la mateixa atenció cal desenvolupar tots i cadascun dels projectes locals de Podem, imprescindibles per eixir d’esta crisi sense cometre errors del passat que deixen als nostres veïns i veïnes encara més desprotegits per la propera crisi.

Per això fa imprescindible que la futura direcció autonòmica de Podem tinga com a principal prioritat el desplegament de projectes municipals arrelats en les realitats locals i la consolidació d’aquells equips i propostes que ja s’estan materialitzant. Consolidar les estructures de les quatre grans ciutats i desenvolupar sobre elles eixa organització multipolar que vaja també anticipant la construcció futura cap a la que necessitem que avance la Comunitat Valenciana. Cal que en eixa futura direcció de Podem els projectes de les principals ciutats tinguen un pes decisiu com a garantia que les seues necessitats són prioritàries i per atendre a les diferències entre elles. Reduir la distància entre València, Alacant i Castelló, però també restar-li poder poder a València per avançar cap a una estructura amb més capacitat d’arrelment a les comarques de tot el territori i avançar cap a una estructura amb més capacitat d’arrelament, on els regidores i regidores, els cercles i la militància troben ferramentes de formació, de intervenció social, de polítiques públiques que ja hagen estat provades en altres realitats per anar concretant-les en el seu entorn.

El present i el futur de Podem passa per representar-nos a nivell municipal com la força política referent en les polítiques verdes, en les polítiques, feministes i com la defensora dels drets socials d’este país. Com aquells que anem un pas per davant en la transició ecològica del model econòmic, en les conquestes de les dones i del col·lectiu LGTBI i en la defensa dels treballadors i treballadores i del nostre teixit productiu propi. Necessitem mostrar-nos com l’actor capaç d’anar concretant una alternativa de futur per a les nostres ciutats, on tinguem de nou capacitat de generar nou teixit industrial i econòmic modern i sostenible, on l’agricultura recupere la seua importància social i ambiental i on recuperarem els nostres camps i les nostres arrels davant els que durant anys ens han negat durant anys la nostra identitat i la nostra sapiència volent-la substituir pel ciment i els diners ràpids de 2 o 3.

Tots estos objectius necessiten d’un Podem cohesionat com a partit, que invertisca tots els esforços i totes les sensibilitats en objectius polítics paral·lels i multiplicadors, amb una estabilitat interna que ens permeta acompanyar tots eixos esforços municipals (i quasi sempre molt solitaris) de recursos, idees i experiències complementàries. Necessitem fer propi allò de no deixar a ningú enrere també internament i trobar espai per a totes les nostres sensibilitats, perquè sols així avançarem perquè poc a poc el nostre moviment polític i social deixe de ser sols una preoupació de persones inscrites, sinó que siga una eina útil i propera per a tot el poble valencià.

*Xavier López, portaveu d’Unides Podem a l’Ajuntament d’Alacant

Fernando Navarro, portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló