Illueca no aclareix tots els dubtes sobre la quitació de l'IVF a Prensa Ibérica: el decret es va accelerar un mes abans de l'oferta formal de compra de Zeta

S'esperava com aigua de maig, però no ha sigut prou per a tots. La primera compareixença en les Corts sobre la quitació que l'Institut Valencià de Finances (IVF) va realitzar a un grup mediàtic en el qual té interessos el president de la Generalitat només ha sigut suficient per als grups que sostenen al segon Consell del Botànic. L'oposició reclama que siga Ximo Puig qui comparega, però en l'última junta de portaveus, que decideix sobre aquests temes, només es va tramitar la proposta del PSPV perquè responguera a les preguntes parlamentàries del director del banc públic valencià, Manuel Illueca.

Illueca ha comparegut a petició pròpia, encara que PP i Ciutadans també havien sol·licitat la seua presència dies arrere. El director de l'IVF, al qual molts li reconeixen la virtut de ser un home sincer, ja va protagonitzar una roda de premsa sobre aquesta qüestió en la qual, en una parenceria de transparència, va reconéixer que Ximo Puig s'havia interessat per l'operació que va perdonar 1,3 milions d'euros de deute al Grup Zeta, que anava a ser adquirit per Editorial Prensa Ibérica (EPI), la matriu beneficiària de la qüestió. Puig té un xicotet paquet d'accions en Pecsa, editora del periòdic Mediterráneo, una de les capçaleres de Zeta, ara incorporada a l'editora, entre altres mitjans, de Levante-EMV.

Així, era d'esperar que una de les qüestions que més curiositat despertara pels parlamentaris en l'interrogatori fora l'interés del president per l'operació financera. Els diputats del PP i Ciutadans van insistir durant la compareixença en saber en quin moment havia parlat el responsable del banc públic amb el president autonòmic, si el cap del Consell hauria d'haver-se desfet de les accions, si aquestes han incrementat el seu valor després de l'operació financera, per què es va interessar en l'operació, per què es va perdonar part del deute si el grup havia llançat dividends en 2017 o si es dona un conflicte d'interessos, com sostenen totes dues formacions, amb la Llei de Conflictes d'Interessos a la mà.

Les sospites sobre el decret

L'interés sobre la data en la qual el cap del Consell va preguntar per la norma té un sentit. I és que el decret que avala l'operació, que estableix les causes per a iniciar el “procediment d'alienació d'un crèdit”, va començar a tramitar-se al setembre de 2018, sis mesos abans de l'oferta formal d'EPI, però des de gener va patir una accelerada.

Malgrat que el projecte de norma, com va admetre Illueca en les Corts, arriba amb 25 anys de retard, el decret es va tramitar en un temps accelerat: el 10 de gener Manuel Illueca signa diverses memòries de tràmit i el 15 de març passava pel ple del Consell. Uns temps rècord per a l'Administració Pública.

“Els secrets del decret són curiosos”, apuntava Rubén Ibáñez, portaveu de PP en la comissió d'Economia. “És el primer decret amb efectes retroactius i amb un article amb unes condicions molt clares”, insistia el popular, per al qual les condicions redactades són molt similars a les que es van donar en l'operació del conglomerat mediàtic. A més, apuntava el popular, l'oferta per a la quitació per part de Prensa Ibérica es va presentar quan va acabar el període d'exposició pública del decret.

No obstant això, les intencions del Grup Zeta per renegociar el seu deute amb les entitats bancàries eren conegudes des de l'any passat i la intenció de Prensa Ibérica per a fer-se amb les capçaleres de l'altre editor, també.

L'IVF tenia capacitat des de l'aprovació de la llei d'Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat per a 2019, al desembre de 2018, per a negociar quitacions amb creditors, però, va explicar Illueca en la seua primera compareixença, es va esperar que fora el ple del Consell el que li donara poders. De fet, l'Advocacia de la Generalitat, ha recordat el dirigent, estableix en el seu informe que l'operació es podria haver realitzat sense l'aprovació del reglament. “El decret només dona forma”, va assenyalar Illueca, insistint que l'operació es va aprovar “sense la intervenció de ningú”.

Illueca va resoldre en les Corts molts dubtes, com la pèssima situació en la qual es trobava l'entitat que dirigeix, amb un forat milionari i el 35% de morositat, però va deixar als llimbs les qüestions que tenen a veure amb el president de la Generalitat, a qui ha mantingut al marge i ha defensat en tota ocasió. Mai hi ha hagut pressions en la seua gestió, insisteix. “Si tinguera pressions, m'aniria a la meua casa”.

La decisió, avalada per l'informe de la consultora Deloitte, “es va prendre de forma autònoma, basada en criteris tècnics” i pel benestar dels ciutadans que recuperaven la inversió, va afegir. “Hem recuperat fins a l'últim euro dels préstecs partidistes concedits per l'anterior govern del PP a aquest grup: els sis milions prestats inicialment més 297.000 euros en favor dels contribuents”, va defensar Illueca. “Amb els criteris actuals, no s'hauria fet”, va afegir.

Rebutjada la petició de documentació sobre la quitació

L'oposició no ha eixit gens satisfeta amb les explicacions que ha donat el dirigent del banc públic, ja que esperaven la compareixença del president de la Generalitat. Fa una setmana, el PP va interposar un recurs per a obtindre la documentació referent a l'operació financera, que la junta de portaveus ha rebutjat aquest dimarts. Segons el portaveu socialista, Manolo Mata, el lletrat de les Corts ha afirmat que no s'ha vulnerat cap dret dels diputats, ja que encara s'està en període perquè la documentació puga anar arribant. La petició de documentació, ha esmentat Illueca, li va arribar dijous passat.