La portada de mañana
Acceder
Adiós a la mascarilla en la calle: los retos del fin de una medida estricta
Ayuso comienza la legislatura con Vox marcando la agenda desde el primer día
Análisis - A Sánchez se le ha puesto cara de Zapatero, por Neus Tomàs

No senyor president, el 9 d’octubre no és el dia del lliure comerç

La passada setmana celebràrem el 9 d’octubre, de manera simbòlica la data de naixement del poble valencià; una data que hauria de ser de festa comuna, endolcida a més per la tradició de la “mocadorà”, el nostre dia dels enamorats. Per desgràcia, al Cap i Casal ja resulta complicat de fer festa, amb els feixistes campant amb la impunitat proporcionada pels diferents governs d’Espanya. Mentrestant, a Brussel·les, la Generalitat Valenciana va decidir de celebrar la data un dia després, amb una recepció per als valencians i valencianes que vivim a la capital d’Europa. La presència institucional va ser potent, encapçalada pel president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i el president de la Generalitat, Ximo Puig. Una “picadeta” de productes valencians esperava els assistents, contents de poder retrobar-se en aquesta ciutat amb uns ritmes tan absorbents. Hi havia una convidada d’excepció, la comissària europea de comerç, la liberal sueca Cecilia Malmström. La Generalitat havia decidit d’atorgar-li el Premi Lluís Vives 9 d’octubre, en reconeixement de “l’aportació valenciana (sic) a la construcció d’Europa”. La comissària Malmström parla un castellà molt fluït que, segons va comentar, va aprendre de jove a València. A l’hora d’agrair el premi va dir també algunes paraules en valencià, amb una naturalitat que per a molts “representantes del pueblo valenciano” resultaria inimaginable. Tot anava bé, cordialitat, diplomàcia... però... la comissària primer, i el president Puig després, van anar modificant el sentit dels seus parlaments i van acabar llançant un panegíric abrandat a favor de les excelses bondats del lliure comerç, una deriva exaltada que va amargar-nos la festa a més d’un.

La comissària i el president van repetir amb convicció el mantra que a la UE ha esdevingut un dogma incontestable: el lliure comerç és el progrés, consubstancial amb l’essència de la democràcia. Els que per ací intentem alçar alguna veu crítica, per molt argumentada que siga, som immediatament titllats de “proteccionistes”, “chavistes bolivarians”, “amics de Trump” i d’altres perles semblants corejades entre rialles pels representants de la Grosse Koalition que ens governa: els socialistes, els liberals i els populars.

Malmström i Puig volgueren concretar les bondats intrínseques del lliure comerç amb l’exemple del CETA, l’acord signat entre Canada i la UE. Exhibiren l’augment de les exportracions de cítrics i parlaren dels beneficis que prompte tindran moltes empreses valencianes. L’exemple era doblement desafortunat. Primer perquè el president Puig deu el seu càrrec als vots dels diputats del PSOE, Podemos i Compromís, i aquestes dues darreres formacions –amb una de les quals governa- sempre s’han manifestat en contra del CETA. Tot i estar en la capital europea de la diplomàcia, el president Puig es va mostrar molt poc elegant. En segon lloc perquè a l’hora de parlar del CETA no es va dir res, per exemple, dels informes que quantifiquen en més de 200.000 els llocs de treball que es perdran a la UE, informes que van fer que la Comissió d’Ocupació del Parlament Europeu votara en contra del CETA.

És possible que per a alguns sectors valencians el CETA puga representar una oportunitat, com per a l’agricultura, donat que el clima de Canada no permet produir ni les verdures ni les fruites que nosaltres exportem; però el CETA és només una etapa en la senda desbocada del lliure comerç per on ens porta la UE. Un “lliure comerç” que no és res més que un comerç desregulat, sense reciprocitat de condicions de producció, ni ambientals ni socials, on els països pobres exporten matèries primeres i productes agropecuaris mentre els rics els instal·len les seues multinacionals. Posats a elogiar els tractats comercials, el president i la comissària podien haver anat a una cooperativa valenciana a lloar les excel·lències del tractat amb Sudàfrica, que ja ha aconseguit que les grans distribuïdores europees preferesequen les seues taronges, produïdes sense garanties socials ni sanitàries, a les dels productors valencians, que cada dia abandonen més hectàrees de terra fèrtil. Exportar unes poquetes taronges més a Canada, a canvi de perdre l’immens mercat europeu: aquesta és la historia completa sobre el “lliure comerç” que Puig i Malmström no ens contaren. Una aberració contra el sentit comú i una barbaritat incompatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Per acabar la lloança, la comissaria i el president van animar les empreses valencianes a participar en la pròxima bicoca: el tractat entre la UE i Japó. Però no digueren res sobre el fet que, com a gest de bona voluntat, la UE ja ha alçat la prohibició d’importar productes agrícoles des de la zona afectada per l’accident nuclear de Fukushima. Potser a alguns dels que els van aplaudir se’ls haurien llevat les ganes. Són petites qüestions sobre el “lliure comerç” que els seus apologistes no ens conten mai i que a mi em vingueren al cap en el que havia de ser la celebració del 9 d’octubre però va ser una cosa molt diferent.

*Jordi Sebastià (Portaveu de Compromís al Parlament Europeu)

Etiquetas
Publicado el
17 de octubre de 2018 - 10:13 h

Descubre nuestras apps

stats