Feijóo, líder sense atributs

L'extrema dreta condiciona l'opció d'un president interí o noves eleccions

La dimissió de Mazón obre una crisi en el PP valencià

Alguns sostenen, i així ho ha confessat ell mateix, que no manca de qualitats però que, com Ulrich, el protagonista de la gran novel·la inconclusa de Robert Musil, no en fa ús. Altres, amb els quals tendisc a arrenglerar-me, creuen senzillament que és un líder sense atributs. El fet és que Alberto Núñez Feijóo ha deixat passar un any sense preparar l'eixida de Carlos Mazón del poder en la Generalitat Valenciana i el succés li ha caigut al damunt. Pel que sembla, va haver de vindre a escoltar en directe com els familiars de les víctimes de la dana insultaven el cap del Consell en el marc d'un solemne funeral d'Estat perquè s'adonara de tant degradada que estava la figura del seu baró territorial valencià i que la seua marxa era inevitable. Una marxa que no satisfà les víctimes, que consideren que Mazón “segueix instal·lat en la mentida” i ha triat la pitjor manera d'anar-se'n i creuen que, una vegada aconseguida la dimissió, el següent pas ha de ser que comparega davant la justícia. 

Repudiat per una majoria molt àmplia de ciutadans degut a la seua escandalosa absència en la jornada més tràgica viscuda pel poble valencià en moltes dècades, perdut en una llarga sobretaula i no se sap què més la vesprada en què van morir 229 persones arrossegades per les inundacions davant una inoperant gestió del sistema d'emergències, Mazón ha afegit una mica més d'indecència al seu ja ple historial de mentides i tergiversacions amb una dimissió en diferit en què es va presentar, ell mateix, com una víctima. Una dimissió amb la qual pretén continuar ocupant escó a les Corts Valencianes per mantindre la protecció de l'aforament davant de la instrucció de la jutgessa de Catarroja, i a més deixar la Generalitat en mans dels seus seguidors. Tot menys convocar eleccions, com exigiria un acostament mínimament honest a tant de desastre.

Envoltat en les notícies falses que, tal com ha assenyalat Ignacio Escolar, va emprar per mentir fins a l'últim moment, Mazón busca forçar Feijóo a acceptar que els seus acòlits, encapçalats pel president de la Diputació de València, Vicent Mompó, o el secretari general del PP valencià, Juanfran Pérez Llorca, prolonguen allò que podríem anomenar, no sense cert rubor, el mazonisme. Una maniobra que es recolza en la complicitat amb l'extrema dreta de Vox, convertit en portador de les claus del Palau de la Generalitat fins al punt que apareix Feijóo negociant a Madrid amb el cabdill Abascal el futur de les institucions valencianes.

Com ha explicat Sergi Pitarch, la dimissió de Mazón obre una guerra pel poder al PP valencià. “Els líders provincials del PP s'uneixen per llançar Vicent Mompó i truncar la idea de tutelar el procés amb María José Catalá com a primera opció, mentre l'entorn de Mazón amenaça amb avançar les eleccions autonòmiques i Francisco Camps demana un congrés regional per ser president”, resumía el director de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Es tracta, doncs, d'una crisi orgànica amb la tropa de Mazón i l'autoritat de la direcció nacional en plena disputa i un convidat, Vox, al qual fa temps que el ja president valencià en funcions va deixar entrar fins a la cuina. “Haurà d'assumir les nostres posicions”, ha amenaçat al PP Santiago Abascal, que no s'està de defensar Mazón i culpar Feijóo d'haver-lo usat com “un boc expiatori” que dóna oxigen a Pedro Sánchez.

Els terminis legals per a l'elecció parlamentària d'un nou president de la Generalitat perllonguen fins a març les vicissituds potencials del procés. Feijóo no vol unes eleccions valencianes singularitzades, encara que li semblen bé a Extremadura. Segurament pensa que el desordre que deixa Mazón com a herència no és la millor carta de presentació per anar a uns comicis. El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, vaticinava en una entrevista en aquest diari que “Mazón serà un maleït del PP perquè voldran passar pàgina” i reclamava eleccions anticipades. També exigia eleccions la líder del PSPV i ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, en una altra entrevista. “No hi haurà reparació mentre no eixim d'aquell 29 d'octubre”, comentava la secretària general dels socialistes valencians, que indicava: “L'única eixida possible és la democràcia, retornar-li la veu a la ciutadania i que la ciutadania trie com vol superar aquesta crisi, amb quines persones i amb quins responsables”. 

La versió en valencià d'elDiario.es

La informació sobre la crisi política oberta per la dimissió de Carlos Mazón en la presidència de la Generalitat, juntament amb altres notícies de caràcter polític, social i cultural, es publica en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.