“Treballem perquè es donen les condicions per a revertir l’hospital de Dénia abans d’acabar la legislatura”

La socialista Ana Barceló va prometre el càrrec com a nova consellera de Sanitat Universal i Salut Pública al Palau de la Generalitat el 8 de juny passat, després del nomenament de Carmen Montón com a ministra d’aquest ram.

Barceló havia sigut fins ara diputada autonòmica en les Corts Valencianes, alcaldessa de Saix entre els anys 2003 i 2011 i membre de l’executiva del PSPV-PSOE. Així, per primera vegada passa de la seua activitat de parlamentària a la gestió en l’àmbit autonòmic, ni més ni menys que amb la cartera de Sanitat, la que més pressupost mou de la Generalitat.

L’ha condicionada la manera d’enfocar la gestió que haja assumit una conselleria tan important quasi al final de la legislatura?

Més que condicionar, el que he d’intentar en aquests mesos que queden és anar donant compliment al projecte que té el Consell, donar continuïtat a les coses que encara no estaven concloses.

Vosté no té un perfil de l’àrea, en el sentit que no ve de la sanitat ni ha fet gestió en aquesta àrea. Quines són les qualitats per les quals creu que la nomenen consellera?

Jo crec que l’Administració el que ha de procurar és que l’assistència sanitària es preste d’una manera òptima i de qualitat i que satisfaça les necessitats dels ciutadans, i des d’aqueix punt de vista la sanitat té una part important que és la gestió. No cal ser un facultatiu o vindre de la branca de la medicina per a poder gestionar un departament com aquest.

El canvi de perspectiva del parlament al Govern dóna una altra visió, no?

Efectivament, abans estava legislant i ara passe a executar el que es legisla, això també completa la percepció que un té no solament de la Comunitat Valenciana, sinó de com estem resolent i transformant la societat en què vivim.

I quin balanç fa de la seua arribada tan sobtada al Consell?

Jo crec que no m’ha canviat la perspectiva. M’ha canviat la responsabilitat que tinc, perquè el meu compromís polític al llarg d’aquests anys l’he exercit allà on he hagut d’estar. He sigut alcaldessa, després diputada i ara estic en el Govern. Crec que el que he fet és tancar el cercle d’aqueix coneixement del que està passant i en quina mesura podem canviar les coses. Llavors, crec que en aqueix sentit les responsabilitats són diferents, però complementàries.

Quina és la seua preocupació fonamental dins de la Conselleria?

La cosa fonamental és que es donen les condicions perquè l’assistència sanitària, la recerca i els pacients estiguen satisfets amb els serveis públics de la sanitat. Això és fonamental, perquè quan ens falta salut és quan ens igualem tots i quan necessitem tots la protecció del sistema. L’atenció que he de prestar és que tot això es desenvolupe dins de les condicions més propícies.

Quins aspectes de la sanitat valenciana creu que necessiten millores més urgents?

Hi ha una cosa fonamental que no és a curt termini, altres són d’una actualitat rabiosa i que cal tallar, després hi ha altres perspectives que inclouen el mitjà termini. Les del llarg termini també cal tindre-les ara en compte i és que veiem que l’evolució de la població va cap a un envelliment, la vida s’allarga més i hi ha menys naixements i tot això anirà canviant també l’assistència que ara mateix prestem.

Baixant una mica més a les coses concretes, com veu la situació de les llistes d’espera per a operar-se o de les urgències?

A curt termini, el tema de les llistes d’espera és una prioritat i és el que tractarem en breu. Estem preparant un acord del Consell que esperem portar abans de final d’octubre per a poder abordar i poder acurtar les llistes d’espera. Malgrat que estem en la mitjana de la resta d’Espanya, encara cal situar-les més per davall del que estan i això requereix mesures que afecten una organització, el personal, però a llarg termini i a mitjà termini també intervenen el que són les noves infraestructures

o la implantació de noves tecnologies. Això és una cosa que abordarem en el curt termini, com també humanitzar més el tracte dins de les instal·lacions, l’entorn on el pacient estarà, crear aqueix entorn humanitzat de la sanitat, que és important.

En quin altres aspectes que poden afectar més el dia a dia de la gent treballen a hores d’ara?

Ens interessa també molt el tema de les addiccions dels joves al joc, i tot el que té a veure amb les agressions sexuals a dones. Justament estem elaborant ara un protocol en coordinació amb jutges, fiscalia i altres agents que tenen alguna cosa a veure en aqueix protocol per a definir la primera intervenció sobre una persona que ha sigut objecte d’agressió, ja que la primera persona a qui veu normalment és a l’entrada d’un hospital en una urgència o en un centre de salut. Estem abordant també totes aqueixes qüestions que són fonamentals, perquè, quan els tribunals hagen de portar a judici aqueixa qüestió, puguen tindre totes les proves del que li ha passat a la víctima.

Què tenen previst en matèria d’inversions, sobretot en sanitat primària que és la més propera?

Hi ha dos tipus d’inversions. Unes en nous hospitals i centres de salut, però cal invertir també en primària, que és la porta d’entrada a la sanitat i per a nosaltres és prioritari. Ací durem a terme un pla de 90 milions en quatre anys per a millorar les infraestructures, incorporar-hi tecnologia i fer ampliacions i reparacions, perquè durant molt de temps l’atenció primària i els centres de salut no han rebut la inversió que necessitaven i perquè hem anat augmentat la cartera de serveis de primària i no hi teníem els espais i ara cal anar ampliant els centres de salut perquè aqueixa cartera de serveis estiga incorporada amb l’espai que necessiten els professionals i els usuaris.

Hi ha una sensació que les retallades que es van aplicar en el passat han perjudicat les infraestructures hospitalàries, en la deterioració. Això és així?

Sí, durant la crisi podríem dividir les retallades en dues potes. La primera és tot el que té a veure amb el copagament farmacèutic, que ha obligat moltes persones a deixar-se el tractament. Aqueixos drets hem aconseguit que es recuperen. Hem aconseguit també la universalitat i que persones que no rebien tractament per l’hepatitis C, perquè era molt car, doncs, poder pagar-lo perquè siguen ateses. En aquests moments són 14.000 persones les que se n’han vist beneficiades. Aquestes han sigut unes de les retallades, unes altres han sigut les inversions, i per això l’esforç que ha fet aquest Govern en aquesta legislatura ha sigut important, perquè hem crescut bastant, malgrat l’infrafinançament. El pressupost ha passat de 5.800 milions del PP a 6.300 milions que tenim ara. Quan es produeix una retallada de drets o en la inversió, recuperar-ho costa molt més, perquè la deterioració sí que ha continuat.

En aquests moments fan falta més hospitals? Quins projectes tenen?

Ara mateix només està previst el nou hospital d’Ontinyent i invertir en hospitals que tenen necessitats, com el Clínic de València, que cal ampliar-lo, o el de la Vila Joiosa, que també cal ampliar-lo. En alguns hospitals cal continuar invertint, encara que és una cosa que no s’ha de deixar de fer mai, perquè cada vegada la ciència avança i cal aplicar-la a uns tractaments determinats. En aqueix sentit, no deixarem d’invertir, però sense oblidar la primària. Si la primària l’abordem correctament, probablement no tindrem aqueix col·lapse en les urgències dels hospitals, perquè estaran ben atesos. Igual que si prenem mesures amb la prevenció també estarem contribuint a evitar unes situacions determinades. Ho estem fent, per exemple, amb les dietes saludables en els menjadors escolars, per a impedir que un xiquet que puga tindre sobrepés quan siga adult tinga una situació més complicada amb altres patologies lligades a l’obesitat.

En quina fase estan les obres de l’Espai Sanitari Campanar-Doctor Lluch que s’alçarà en els terrenys de l’antic hospital La Fe?

Han començat les obres de les urgències provisionals i a llevar l’amiant, jo crec que les faenes van a bon ritme. El més complicat sempre és arrancar, però ara va tot a bon ritme.

Ací tenim una particularitat, que són les àrees privatitzades. Una de les polítiques de la Conselleria ha sigut rescatar l’àrea de la Ribera i la següent pot ser la de la Marina. Com van les negociacions?

Com vaig anticipar, estem en converses. No és com el cas d’Alzira, en què acabava el contracte i el que hem fets és incorporar-ho a la xarxa pública. En el cas de Dénia, el termini no ha vençut i estem en converses. Jo crec que van a bon ritme i el treball que estem fent és que es donen les condicions perquè aqueixa reversió puguem fer-la abans d’acabar la legislatura. Encara no tenim un càlcul econòmic del que pot suposar, perquè estem amb les liquidacions.

La solució finalment és una compra del paquet d’accions de DKV?

Encara no està definit, de moment hem d’arribar a un acord per part de tots per a donar per vençut amb antelació el contracte. Aqueixa és la primera qüestió que hem de dilucidar.

Amb Ribera Salud tenen ja tancades les liquidacions del departament de la Ribera?

Estem ara mateix en això, va haver-hi unes al·legacions. Hi ha unes liquidacions que corresponen als últims anys, però també hi ha alguns expedients d’enriquiment injust. En aquests moments s’està treballant en això i es mantenen les comissions per a canviar impressions i facilitar informació i plantejar discrepàncies. De fet, encara no hi ha unes quantitats tancades.

Com està funcionant el departament de la Ribera des del rescat?

Jo crec que està funcionant amb normalitat, malgrat que hi ha algun grup polític que pretén donar la sensació que hi ha arribat l’Administració pública i ha sembrat el caos, i res més lluny d’això. La primera cosa que hem fet respecte de les infraestructures és adonar-nos de les deficiències que tenia. Abans de final d’any volem tindre obert un altre quiròfan, hem de continuar invertint l’any que ve en més quiròfans, en les zones de menjador, estem intentant resoldre tota la qüestió que té a veure amb el pàrquing. També la tecnologia i l’equipament estaven una mica desfasats, per això caldrà invertir ací. Per tant, aqueixa sensació que es vol donar és una fal·làcia i no està fonamentada en res. Estem intentant adequar les infraestructures i el nombre de professionals per a atendre les necessitats del departament.

Sembla que on més problemes hi havia era en l’atenció primària. És així?

Aqueixes deficiències que puga haver-hi s’incorporaran al pla de 90 milions en quatre anys esmentat anteriorment. A més, hem sigut el primer Govern que ha donat ajudes als consultoris municipals, que són propietat d’ajuntaments. Ara traiem una nova convocatòria.

En quina situació està el rescat del servei de ressonàncies?

Està pendent de l’informe de l’Advocacia de la Generalitat, perquè ací no hi ha una reversió, el que hi ha és una internalització del servei. En principi, s’havia establit una subrogació dels treballadors i tot això està pendent que l’Advocacia faça el seu informe.

Seguiran avant amb la política de rescats fins que torne tot a la gestió pública?

Sí, però el cas especial de Dénia és que allí teníem moltes queixes. La ciutadania ens ha traslladat un cert malestar pels serveis que s’hi presten. Això és el que també ha influït a ser més proactius en la reordenació de les àrees sanitàries.

Amb la seua antecessora va haver-hi bastant tensió en les relacions amb l’IVO. Com estan les relacions actualment?

Estan bé, hem creat una comissió de seguiment per a tractar la interpretació de les relacions i el conveni que hi ha amb l’IVO i crec que estan en la via normal que ha d’haver-hi entre l’Administració i l’IVO, que han d’entendre’s.

Crida l’atenció que en una entitat com l’IVO, finançada al 99% per la Generalitat, no hi haja una representació de l’Administració controlant els comptes, no?

Jo no sé en aquests moments quin percentatge aporta l’Administració a l’IVO, però, en qualsevol cas, no és una cosa que haja pensat, sincerament.