Antifrau demana a la Generalitat que evite “situacions de risc” en l’adjudicació de contractes d’emergència

L’Agència Valenciana Antifrau (AVA) ha passat de puntelletes sobre els contractes d’emergència adjudicats per l’executiu autonòmic valencià de Carlos Mazón després de la dana del 29 d’octubre, tràgica jornada que va deixar 230 morts i una inèdita destrucció material d’infraestructures. No obstant això, Antifrau s’ha remuntat a una adjudicació signada el 2022, durant l’etapa del Pacte del Botànic, per a recomanar a la Generalitat una “adequada planificació i programació” de la contractació administrativa “per a previndre, de manera específica, situacions de risc o de perill i evitar, en la mesura que siga possible, el recurs a la tramitació d’emergència”.

L’informe d’Antifrau detecta una justificació de l’elecció del procediment d’emergència “incompleta, fragmentada i confusa”, a més d’un “preu erroni” en el contracte signat fa quatre anys. Es tracta d’una adjudicació per part d’un dels organismes públics de la Generalitat, encara que seguint la política d’opacitat del nou director d’Antifrau, Eduardo Beut, la resolució de l’agència no detalla a quin organisme correspon i resumeix les seues conclusions en tot just un full i mig. 

Antifrau sosté que el contracte “incompleix l’obligació de proporcionar una justificació raonada i sòlida que demostre que no s’ha fet un ús inadequat d’aquesta modalitat de contractació”.

D’altra banda, l’informe de l’agència recorda que “no s’acredita en l’expedient una actuació diligent respecte de les alteracions de la geometria de via” (pel que es desprén que es tracta d’un contracte vinculat a les infraestructures de transport). “La justificació es basa en controls geomètrics fets en un interval massa llarg, i s’omet el control dut a terme al començament del 2021. L’entitat coneixia l’existència de problemes la superestructura de via des de maig del 2017, de l’estat de degradació des de juny del 2020 i de la progressió de la degradació des de febrer del 2021”.

Antifrau també critica la falta de justificació que la contractació “s’haguera limitat a les actuacions estrictament indispensables en l’àmbit objectiu per a previndre o remeiar els danys determinants de l’emergència”. “No es justifica la necessitat d’haver acudit a la contractació directa com a procediment estrictament necessari o els motius pels quals no era possible resoldre la situació mitjançant altres procediments menys restrictius de la lliure concurrència”. 

Tampoc es justifica “adequadament” la insuficiència del contracte vigent ni s’acredita “per què les faenes fetes per raó dels contractes anteriors no van esmenar els problemes que van ocasionar l’actuació d’emergència”.

Per si no fora prou, l’acord d’execució que exigeix la Llei de contractes del sector públic “es va adoptar de manera extemporània, amb un retard superior a dos mesos des de l’inici de l’activitat de l’adjudicatari”, segons les conclusions de l’Agència Antifrau.

Un “preu erroni”

A més, en el contracte subscrit el 10 de maig de 2022, es va estipular un “preu erroni”, que no es va corregir segons els procediments previstos en la normativa, “cosa que determina una irregularitat constitutiva de nul·litat”. 

L’informe recorda que la modalitat d’emergència és “excepcional”. També demana que s’adopten mesures “necessàries” perquè en tots els contractes que es tramiten d’emergència “se seguisca de manera estricta” la recomanació de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat sobre criteris a aplicar i aspectes a comprovar pels òrgans de contractació per a “assegurar-se que s’ajusten” al que es disposa en la normativa espanyola i en les directives de la Unió Europea en matèria de contractació pública.

També recomana que se sol·liciten ofertes a més d’una empresa en els casos en què calga acudir a la contractació d’emergència, cosa que permet, segons el Tribunal de Comptes, “adequar la tramitació excepcional d’emergència als principis de lliure competència i de selecció de l’oferta econòmicament més avantatjosa”.