La teranyina de la desinformació, el cas de la “mortífera” picada d’aranya que va resultar ser una infecció de pell

En l’era de la informació, la confusió i les tan gastades fake news (notícies enganyoses) continuen guanyant punts. Un dels últims casos s’ha donat a Sax (Alacant) amb la presumpta picada d’una aranya reclusa bruna a un home. La història inclou tots els elements possibles per a crear alarma social on no n’hi ha: xarxes socials, falta de contrast de la informació, declaracions de fonts especialitzades tretes de context, exageració desmesurada o desmentiments a què no s’ha parat atenció per a continuar alimentant la notícia falsa.

A la fi de maig, un diari provincial publicava que un home feia deu dies que estava hospitalitzat per la picada d’una aranya. En l’interior, aquest mitjà explicava que es tractava de l’aranya reclusa bruna, una espècie procedent, en teoria, de Sud-amèrica amb un verí que és “15 vegades més tòxic que el d’una cobra” i que podria “desencadenar la mort”. Ràpidament, nombrosos mitjans de tot el país es van fer ressò d’un succés que començava a arribar a la categoria d’alarma sanitària. La por i la inseguretat ja estaven presents. Hospitals i professionals sanitaris rebien nombroses consultes sobre una aranya que, de fet, és autòctona.

L’origen del torrent informatiu partia del mateix home, que en les xarxes socials anava explicant la seua estada a l’hospital d’Elda. Al principi contava que li havia picat alguna cosa en la localitat veïna de Sax que podria ser una aranya o una vespa africana. Més tard va arribar a publicar imatges de l’informe mèdic sobre el que, si bé especificava que “no s’hi observa cap picada ni solució de continuïtat”, aquest usuari de Facebook va afirmar que el seu ingrés es devia a una picada de l’aranya reclusa bruna. La versió d’aquest home de 45 anys (amb qui eldiario.es ha tractat de contactar sense èxit) va saltar del seu perfil de la xarxa social als mitjans sense ser contrastada.

A l’alarma causada a Elda i a altres zones d’Alacant va tractar de fer front el Departament de Salut de l’hospital de la localitat alacantina amb un comunicat. “No tenim constància de cap cas d’ingrés al nostre hospital per cap picada d’aranya ni de cap altre espècimen en les últimes setmanes”, van explicar. “Des de la Direcció de Salut Pública ens confirmen que no es té constància de cap alerta per picades d’aranyes, ni de plagues d’aquests insectes actualment”.

El text tenia com a finalitat “tranquil·litzar la població, ja que no hi ha cap augment de risc de picades d’aranyes”. La nota de premsa signada per la gerent de l’hospital, Vicenta Tortosa, afegia: “Les espècies d’aràcnids autòctones, Loxosceles rufescens, no són verinoses, i no provoquen res més que un eritema i una inflamació en la zona de la picada; només en casos molt excepcionals de persones al·lèrgiques, podrien produir-se manifestacions més greus. Els pocs casos de necrosis per picada d’aranya reportats fins ara al nostre país han sigut per espècies d’aranyes importades”.

La resposta de la majoria dels mitjans va ser recular, encara que no tots van corregir la informació, recorda Miriam Navarro Beltrá, metgessa de família i investigadora associada a la Universitat Miguel Hernández d’Elx en un article en eldiario.es. Lluny de frenar la notícia falsa, el periòdic que havia avançat el presumpte cas de la picada publicava l’endemà: “Sanitat es desentén de l’alarma”.

En la seua reflexió, Navarro traçava tota una sèrie d’informacions “mancades de rigor científic” que havien anat apareixent dies enrere. Explicava, per exemple, que en contra de la informació generalitzada que l’aranya reclusa bruna o Loxosceles rufescens era molt perillosa, “no és tan dolenta com diuen”, ja que a Espanya “només hi ha tres o quatre espècies d’aranyes amb verins potencialment perillosos per a l’ésser humà, i no hi ha cap cas documentat de mort associat” a aquesta en concret.

Si hi ha hagut cap víctima, aquestes podrien ser les fonts expertes que han fet servir diversos mitjans i que ara confessaven a Navarro la seua resignació, atés el resultat de la notícia. “En les meues declaracions en televisió només eixia l’esment al verí neurotòxic d’altres aranyes, tot i que el que tractava era de diferenciar-ne l’un de l’altre”, explica Santos Rojo, zoòleg director del Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals de la Universitat d’Alacant.

Així mateix, les declaracions tretes de context anaven acompanyades en aquest reportatge “d’unes imatges de taràntules peludes enormes”, assenyala la metgessa de família (malgrat que l’aranya reclusa bruna no sol fer més de dos centímetres), fet que ha provocat una por ben lògica en l’espectador.

Al final, al pacient ingressat no se li va extraure el verí de cap aranya que no existia, ni encara menys se li va subministrar cap antídot, com apuntava la premsa. El que patia era una infecció per estafilococ fruit d’una cel·lulitis o infecció de pell provocada habitualment per haver-se rascat intensament, expliquen des de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital d’Elda que va atendre aquest home. El pacient es va curar amb antibiòtics i drenatge.