Caiguda rècord dels incendis forestals al territori valencià

El 2020 ha portat, almenys, una bona notícia en matèria d’incendis forestals. El territori valencià ha registrat, per segon any consecutiu, el nombre més baix de focs del registre històric i tanca l’any amb una caiguda de la superfície forestal afectada del 28% respecte del 2019. L’any de la pandèmia mundial de la COVID-19, s’han registrat 252 incendis forestals, un 7,7% menys que l’any anterior. 

El descens, segons la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural Emergència Climàtica i Transició Ecològica, és encara més acusat en la superfície forestal afectada pel foc, amb 698 hectàrees (un 28% menys que l’any anterior). D’aquestes 698 hectàrees, 240,5 corresponen a superfícies forestals arbrades, mentre que 457,2 són superfícies forestals rases, sense arbratge, formades per matolls o canyars.

Un 37,7% dels incendis per causes humanes es van iniciar de manera intencionada, mentre que un 22,2% van tindre l’origen en negligències en l’ús del foc i un 6,3% en accidents. Del 6% dels incendis, se’n desconeixen les causes o estan encara en fase d’investigació per a determinar-les. A més, un 23,4% dels focs es van iniciar per causes naturals a causa de descàrregues elèctriques atmosfèriques (llamps) associades a fenòmens tempestuosos.

El director general de Prevenció d’Incendis Forestals, Diego Marín, defensa la “necessària gestió sostenible de les masses forestals” en el marc d’una estratègia integral de prevenció adaptada a la muntanya mediterrània i a l’impacte del canvi climàtic. Marín ha advertit del creixement de la superfície forestal al territori de la Comunitat, d’1,1 milions d’hectàrees del 1975 a 1,3 milions actuals, que es tradueix en una sobrecàrrega de gestió que passa per ordenar l’increment de la massa forestal, tant en superfície com en biomassa acumulada, posar en valor els paisatges resilients al foc i recuperar el mosaic agroforestal que combina una diversitat d’estructures i funcionalitats. 

El Govern autonòmic té previst llançar enguany una línia d’ajudes als ajuntaments per a l’execució dels plans locals de prevenció d’incendis forestals aprovats (actualment ja sumen 154 municipis), a més d’una ordre per a donar suport a les alternatives a les cremes agrícoles d’eliminació de restes vegetals, així com la modificació de l’actual ordre de bases de ramaderia extensiva que impulse aquesta pràctica en les zones estratègiques de prevenció.

“Els projectes de restauració ambiental desenvolupats en les muntanyes públiques afectades pels grans incendis forestals del 2012 i el 2013 ja apliquen aquest tipus de tractaments silvícoles de la vegetació en combinació amb el manteniment dels bancals per a frenar l’erosió o l’impuls d’ecosistemes més resilients i rics en biodiversitat”, ha subratllat Diego Marín. El director general de Prevenció d’Incendis Forestals ha xifrat el cost de les actuacions en uns 26,5 milions d’euros.

La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha aprovat, al llarg de l’any 2020, 103 plans locals de prevenció d’incendis forestals. En l’actualitat, 154 municipis valencians tenen un pla local de prevenció d’incendis forestals (22 municipis a Castelló, 81 a València i 51 a Alacant). El departament que dirigeix la consellera Mireia Mollà ha destinat 1,5 milions d’euros per a ajudes a la redacció de nous plans locals de prevenció d’incendis forestals (PLPIF) o per a revisar els que ja estan aprovats per part dels municipis valencians, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural 2014/2020.