CaixaBank va incomplir els seus protocols al no verificar les signatures de pagament en l’estafa a l’EMT de València

CaixaBank, l’entitat bancària que va cursar les huit transferències per un valor de quatre milions d’euros en el marc de la fenomenal estafa de l’executiu a l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, hauria d’haver verificar les signatures de les ordres de pagament i controlar la titularitat dels comptes de destinació, segons els protocols interns que el banc ha aportat al jutge que investiga el frau. El document intern, a què ha tingut accés elDiario.es, detalla les tasques del Servei Operatiu de Banca Institucional (SOBI) de CaixaBank, el departament que va cursar la majoria dels pagaments a Bank of China. Així doncs, en matèria de transferències i traspassos, els empleats del SOBI tenen entre les seues competències l’obligació de verificar les signatures de les ordres de pagament i controlar la titularitat dels comptes de destinació. 

L’estafa es va iniciar el 3 de setembre de 2019, quan Celia Zafra, cap d’Administració de l’EMT i única imputada en la causa, va rebre els correus electrònics falsos en nom del regidor Giuseppe Grezzi i unes quantes telefonades d’un fals advocat de Deloitte en què donava instruccions per a dur a terme una insòlita OPA de l’empresa municipal a la Xina. Zafra va ser despatxada per haver incomplit uns quants protocols interns de l’EMT, l’empresa en què treballava quasi quatre dècades (segons el gerent de la mercantil municipal, la dona va servir en safata a l’estafador les signatures dels seus superiors, apoderats en els comptes bancaris). El 6 de setembre, tres dies després de l’inici del frau, CaixaBank va detectar que la signatura en les cartes de pagament de la cap de Gestió, María Rayón, no coincidia amb la del seu DNI.  

El banc, complint amb el seu protocol intern, va avisar Rayón, de baixa per maternitat, a través de Zafra, però sense donar massa detalls (la cap d’Administració havia signat un fals contracte de confidencialitat que va complir fins a les seues últimes conseqüències). “Diuen els de CaixaBank que, quan pugues, t’hi passes a signar, perquè hi ha diferències entre la teua signatura actual i la del DNI”, va escriure la directiva. “Sense presses”, afig. Rayón no va acudir al banc i CaixaBank no hi va insistir més. Aquella jornada, segons les transcripcions de les converses telefòniques entre Zafra i els responsables del SOBI a què ha tingut accés aquest diari, un treballador de CaixaBank va assegurar a la cap d’Administració de l’EMT que “en principi ja s’han verificat les signatures i tot”.

El 9 de setembre Zafra torna a telefonar al SOBI a interessar-se per una de les transferències que no s’havia carregat encara al compte de l’EMT. “No li l’han feta encara, ho tenen els companys de signatura”, li respon una empleada del SOBI, que postil·la: “Com més prompte millor li ho confirmen”. Malgrat les sospites inicials per la signatura de Rayón, CaixaBank va continuar efectuant les transferències. 

El 17 de setembre, el SOBI escriu al gestor del compte de l’EMT, J. M. G. R., un correu electrònic en què adverteixen que no poden gestionar la transferència sol·licitada “perquè HP Signatures ens indica que és un retalla i apega”. El gestor, que havia estat de vacances fins al 9 de setembre i tenia notícies per primera vegada sobre les estranyes operacions de l’EMT, demana aquell dia a Zafra els originals de les cartes de pagament i les factures. Tres dies després (el 20 de setembre) va saltar l’alerta interna de CaixaBank, perquè el compte de l’EMT estava operant a la Xina, malgrat que no tenia signat el paper necessari. L’alarma del departament de prevenció del blanqueig de capitals i del terrorisme del Centre de Suport Regulador de CaixaBank va saltar 17 dies després de l’inici del frau.  

A les 11.09 el SOBI va enviar a J. M. G. R. un correu electrònic en què, de nou, advertia que “segons indicacions del departament de validació de signatures, sembla un retalla i apega”. Poques hores després, a les 14.36, el gestor va rebre en el seu correu electrònic l’alerta interna que va detectar un “canvi rellevant en l’operativa”. “Malgrat no disposar de la documentació, no es troben indicis d’activitats sospitoses”, diu el correu electrònic, que afig: Tota l’activitat analitzada té relació amb el sector d’activitat del nostre client“. El dilluns 23 de setembre l’estafa va saltar per l’aire. El gestor del compte per fi va rebre aquell dia les factures, de les quals sospita immediatament, contacta amb el gerent de l’EMT i es destapa la farsa.  

El jutge va demanar a l’entitat bancària els protocols interns per a les transferències internacionals. CaixaBank es va limitar a aportar el “protocol d’actuació dels SOBI”. El magistrat, en una interlocutòria del 12 de maig, va sol·licitar a l’entitat “els documents en què es concrete el desenvolupament del protocol SOBI ja remés”. El requeriment no es va atendre i l’1 de setembre passat, una diligència del jutjat va tornar a reclamar la documentació. Sis dies després, la procuradora de CaixaBank va respondre al jutge que “no hi ha cap procediment especial” per al SOBI. 

CaixaBank descarta qualsevol tipus de responsabilitat per aquests fets i rebutja tornar els diners, mentre que l’EMT considera que va ser responsable subsidiària del robatori. El titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València que investiga el cas haurà de determinar si CaixaBank va complir els seus protocols interns. Els intents de verificar les signatures, després de les sospites inicials, van resultar en tot moment infructuosos. En Bankia, segons van celebrar els seus treballadors en una revista interna, l’estafa no va colar des del primer moment i es van estalviar un important “dany reputacional” valorat en quatre milions d’euros.