El Casino d’Agricultura de València expulsa una lògia maçònica: “Tenen els seus temples on poden celebrar els seus rituals”

El Casino d’Agricultura de València ha expulsat la lògia maçònica Germanies 8, que formava part de l’ens com a soci corporatiu. La convivència entre els maçons i l’anyenca institució va ser completament pacífica durant sis anys fins que el vicepresident de la junta directiva va entrar de sobte en una de les reunions mensuals a porta tancada de la lògia i va veure als maçons amb el seu característic abillament, cosa que va desfermar serioses objeccions per part dels principals dirigents del casino. El casino s’ha deslliurat de la lògia, que practica el ritu de l’emulació i pertany a la maçoneria regular, amb una expulsió definitiva votada per aclaparadora majoria en la junta directiva. La primera reunió dels maçons d’enguany ja s’ha celebrat fora del casino, que encara conserva simbologia franquista ben visible en les seues instal·lacions.

La correspondència entre Germanies 8 i la junta directiva de la Reial Societat Valenciana d’Agricultura i Esport, a què ha tingut accés elDiario.es, detalla les fites que han portat a l’expulsió dels maçons, un fet que revela, segons fonts de la lògia consultades per aquest diari, un acte greu de “maçofòbia”.

Els maçons van aterrar el 2017 en el Casino d’Agricultura, situat en el cèntric carrer de les Comèdies. Quatre anys després, la lògia es va convertir en sòcia corporativa de la institució. Després de cada reunió mensual, una trentena de maçons sopaven en el restaurant del casino, amb el qual mantenien un acord.

El conflicte es va desencadenar el 24 de març passat. El vicepresident de la junta directiva, Carlos de Vargas y Gómez Pantoja, durant la celebració d’una reunió a porta tancada de la lògia, “va entrar en el saló, de manera poc decorosa” i “fent crits”.

De Vargas, director general de Fira València entre el 2006 i el 2012, va etzibar als maçons que “ja està bé” i els va comminar a no reunir-se “mai més” en el casino, afirma el representant de la lògia en una carta remesa a la junta directiva. Després de la “breu interrupció”, el vicepresident de la junta directiva “va accedir a eixir del saló acompanyat per un soci”.

Mai va haver-hi anteriorment “cap queixa ni desavinença per cap de les parts”, segons indica la carta del representant maçònic.

“Entenem que el càrrec de vicepresident no el faculta per a interrompre esdeveniments dels socis corporatius, ni menys encara per a fer-ho de manera tan rude”, es queixava el representant de la lògia en la missiva.

“Reunits amb una indumentària maçònica”

Una altra carta, signada el 4 de juliol passat pel president de la junta directiva, Manuel Sánchez Luengo, explicava que el vicepresident De Vargas, en entrar en el saló, “va constatar” que “estaven reunits amb una indumentària de la societat maçònica a què pertanyen” i que “aquesta mena de manifestacions no podien tindre lloc” en el si del Casino d’Agricultura.

“Quan se’ls va acceptar”, postil·lava la missiva del president, “es va entendre que vostés farien reunions, però en cap cas farien actes de maçoneria en la societat, atés que per a això tenen vostés els seus temples on celebrar els seus rituals i on poden lògicament utilitzar tots els símbols que els caracteritzen”.

Sánchez Luengo, a més, retreia a la lògia: “Per si no fora prou, quan vostés van ser admesos en la societat, haurien d’haver explicitat clarament quin era el contingut de les activitats que havien de fer”.

La carta considerava que els maçons havien comés, d’acord amb els estatuts del casino, un “acte greu”, a més de “difamant i lesiu”, per la qual cosa demanava a la lògia que “voluntàriament” presentara la “renúncia” com a socis corporatius.

En la seua resposta, el representant de la lògia va declinar la renúncia suggerida i va expressar la seua “respectuosa però ferma disconformitat amb les acusacions emeses”. I, també, va recordar: “Les activitats maçòniques són perfectament legals en l’ordenament jurídic espanyol i són emparades pel dret fonamental d’associació reconegut en l’article 22 de la Constitució espanyola”.

La maçoneria, postil·lava la missiva, és una “institució filosòfica, filantròpica i progressista” que “ha contribuït històricament al desenvolupament dels ideals democràtics, els drets humans i el progrés social”. A més, “molts dels pares de la democràcia moderna i defensors de les llibertats civils han sigut maçons”.

El representant de Germanies 8 va concloure: “No hi ha cap base racional per a considerar que les activitats maçòniques siguen intrínsecament nocives o lesives per a tercers”.

“Prejudicis anacrònics i infundats”

L’equiparació “preocupant” entre esdeveniments maçònics i actes difamatoris i lesius, a què al·ludia el president de la junta directiva, suposava, segons el parer de la lògia, una “manifestació de prejudicis anacrònics i infundats que no tenen cabuda en una societat democràtica del segle XXI”, propis d’“èpoques fosques de la nostra història, quan la intolerància i el sectarisme prevalien sobre la raó i el respecte a la diversitat”.

La conducta del president del Casino d’Agricultura “resulta indegudament discriminatòria i, per tant, contrària a l’ordenament jurídic vigent, amb les conseqüències que pogueren derivar-se’n”, afegia l’última carta de la lògia.

Aquest diari ha contactat tant amb el responsable de comunicació de la institució com amb la gerent per a tractar d’obtindre la versió de la junta directiva sobre l’expulsió del casino, sense haver obtingut resposta.