La pugna entre la conservació i l’explotació mediambiental desencadena la polèmica al Parc Natural del Penyagolosa

L’adquisició fa poc temps per part de la Generalitat de l’emblemàtic cim del Penyagolosa –o almenys d’una part­– ha suposat, segons va anunciar des del cim el mateix Ximo Puig, la recuperació del patrimoni cultural de la societat valenciana i d’un dels símbols valencians més importants. No obstant això, els esforços de la Generalitat per garantir la conservació del parc natural, abandonat durant anys per administracions més partidàries de l’explotació dels recursos, sembla haver despertat l’animadversió d’alguns sectors locals.

Si bé des del Consell situen els objectius a “potenciar la protecció del patrimoni i la promoció econòmica en la Comunitat”, les primeres crítiques a la gestió proteccionista de la direcció han sigut d’un empresari castellonenc que volia establir un vedat de caça major al parc. L’establiment del vedat era condició sine qua non de l’empresari, que gestiona també uns quants vedats en altres punts d’Espanya, per a dur a terme tota una sèrie d’inversions en la localitat propera de Vistabella. El rebuig de la proposta per part d’Agricultura, que ha considerat aquesta activitat incompatible amb la conservació de l’entorn, i el vot desfavorable de Miquel Ibáñez, director de conservació del Parc Natural, han acabat tombant les aspiracions dels empresaris i dels afeccionats a la caça.

En una línia semblant se situen ara algunes veus locals crítiques, que atribueixen la falta de desenvolupament econòmic i els problemes demogràfics –pràcticament omnipresents en totes les zones de l’interior– a un zel conservacionista excessiu de la direcció del parc. Hi ha veïns de la zona, que consideren que estan sent estigmatitzats per les autoritats del parc, que han vist un atac en l’observació del director –present en la memòria d’activitats del 2017– d’“una falta d’implicació en la conservació del patrimoni natural en la població local, propietaris i autoritats”, i s’observa “un interés per l’explotació directa o indirecta dels recursos naturals com si foren infinits”.

El suport de les plataformes ecologistes

Molt diferent és l’opinió que des de diversos col·lectius ecologistes es té de la tasca d’Ibáñez. Ja al desembre, el Grup per a l’Estudi i la Conservació dels Espais Naturals (GECEN) eixia en defensa del director de conservació “davant de les fortes pressions que està rebent per part de diferents sectors privats i per ajuntaments de la zona”. Feien un èmfasi especial a denunciar el que consideren una pressió abusiva al director, “fins i tot dins de l’àmbit personal”, per “fer complir la normativa de conservació del parc”.

A més, indicaven com a possible causa d’aquestes crítiques el fet que moltes vegades els municipis amb termes que formen part del Parc Natural del Penyagolosa el veuen com un atractiu turístic per a celebrar esdeveniments i atraure visitants –com ara la celebració de carreres–, però no estan disposats a acceptar els límits i les incompatibilitats d’aquestes activitats amb la conservació de l’entorn.

Una situació que no porta enlloc

Amat Sánchez, president de la Junta Rectora del Parc Natural del Penyagolosa, rebaixa el to de la polèmica, encara que admet que hi ha hagut divergències i insisteix en el fet que allò que de vegades s’ha criticat ha sigut “la simple aplicació de la norma vigent, i a un funcionari no se li pot demanar que no aplique la norma”. A més, afirma que encara que hi ha hagut situacions tibants, la direcció mai no s’ha negat a negociar i assegura que “sempre s’hi han posat alternatives”.

Sánchez també nega que la preservació del parc haja afectat socioeconòmicament la zona i subratlla que “moltes de les crítiques tenen un caràcter subjectiu i que sempre s’ha trobat solució a la majoria dels problemes que han sorgit”. Les poques peticions que s’han resolt de manera negativa, explica, s’han degut a incompliments de l’autorització o a excessos, “parlar d’una falta de permissivitat no es correspon amb la realitat”.

“És cert que hi ha una certa contaminació emocional i interessos personals que no són l’interés general. Molta gent afirma que el parc no els deixa fer res o que no demanen permís perquè els diran que no. Després, quan els preguntes, ningú sap realment res, només que n’han sentit a parlar. Hi ha coses que s’han explicat aquests dies que són directament notícies falses. Cal traure tensió a la situació i buscar consensos”, apunta el president.

Un problema d’origen Que la Generalitat haja invertit més d’un milió d’euros en la compra de part de l’emblemàtic cim –i haja iniciat el procés per a adquirir-ne la resta–, permet ser optimistes amb vista a ampliar les inversions tan necessàries en la zona. Com que és un dels parcs naturals més menuts de la Comunitat Valenciana, el Penyagolosa ha acusat la falta d’inversió pràcticament des que va nàixer l’any 2006 –en temps de Rafael Blasco. Durant l’any 2017, el pressupost anual amb què va comptar el parc continuava limitat a 6.000 euros.