“És impossible que Vilafranca puga absorbir els llocs de treball que hi ha ara mateix en Marie Claire. Sense l'empresa el poble es moriria”

Amb la signatura a principis de mes de l'acord pel qual un centenar de treballadors acceptaven acollir-se de forma voluntària a un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE), la multinacional francesa Marie Claire liquidava prop d'un centenar de llocs de treball en les seues plantes de producció en les localitats interiors de Vilafranca i Borriol. La decisió es va prendre amb resignació i el nas tapat, amb el consol que acollir-se a l'ERE suposava assegurar-se unes condicions que molts dels treballadors, la majoria d'edat avançada, portaven prop d'una dècada sense gaudir.

Segons les últimes dades aportades per l'Enquesta de Població Activa (EPA), mentre el nombre d'aturats a Espanya és actualment un 3% superior que la xifra de 2008, en el cas dels majors de 55 anys, el percentatge d'aturats s'ha incrementat en un 126%. Si en 2008 es comptabilitzaven 220.300 aturats “sènior”, en l'actualitat són ja 497.400 les persones d'edat avançada que no aconsegueixen trobar treball.

Entre els treballadors que van signar l'ERE de Marie Claire hi ha un perfil predominant: dones de més de 50 anys que resideixen als pobles d'interior en els quals es localitzen les fàbriques. La franja de dones entre 45 i 55 anys suposa en l'actualitat més de la meitat dels aturats de llarga duració i formen un grup amb alt risc de ser exclosos del mercat laboral, segons les dades aportades per l'EPA. En les zones d'interior la situació s'agreuja davant la falta d'oportunitats i la destrucció dels teixits industrials tradicionals. “La majoria de les afectades per l'ERE de Marie Claire saben que no tornaran a treballar”, afirma una veïna.

Una rara avis d'interior

rara avisLa planta que l'empresa Marie Claire té a Vilafranca, una localitat que compta amb tot just 2.300 habitants, és una rara avis dins d'un entorn desproveït d'una activitat econòmica potent. En aquest context i congregant una massa laboral de prop de 500 treballadors, la planta es va convertir en el motor econòmic per a tota la gent de la zona, però també per a localitats com Benassal, Albocàsser i fins i tot de la veïna província de Terol.

“Per a la gent d'ací, treballar en Marie Claire era com una espècie de funcionariat. Entraves allí amb 18 anys i et podies quedar tota la vida”, compta una veïna de Vilafranca. L'ERE arriba després de l'aplicació d'altres mesures per part de l'empresa per a guanyar competitivitat –a costa de reduccions de jornada i salari-, que fa que, per a la majoria dels afectats, les condicions de l'expedient siguen preferibles a les quals tenien.

“Venim d'un període en el qual es va reduir la jornada algunes hores al dia, es va començar a cobrar menys, es van plantejar parades mensuals d'alguns treballadors… Hi ha gent que treballa un horari normal per un salari de 800 euros”, expliquen des dels sindicats.

Sense alternatives econòmiques

El principal problema al qual s'enfronten ara les treballadores és la dificultat –per no dir impossibilitat- per a tornar a incorporar-se al mercat laboral. Marie Claire ha suposat durant dècades un “monocultiu”, amb molta gent desenvolupant un mateix treball per a en la planta durant la major part de la seua vida laboral i que manca totalment de cap altre tipus de formació. Per a les dones en un entorn rural les expectatives laborals són quasi inexistents i s'accentua amb la desaparició progressiva del teixit industrial tradicional en la zona.

Per a Óscar Tena, alcalde de Vilafranca, la prioritat passa per assegurar la viabilitat de l'empresa i garantir en un futur la integració de joves en els llocs de treball. “Necessitem que la gent jove puga desenvolupar un projecte de vida, que es case i tinga fills”, explica l'alcalde. “La gent que s'ha acollit voluntàriament a l'ERE no es quedarà en l'atur, tindrà uns ingressos. Aqueixa gent té una edat avançada, però intentarem que puguen aprofitar perquè realitzar labors de voluntariat o d'ajuda social al poble”, conclou Tena.

El pla a futur passa per un model “estil Ford” en el qual l'Administració garantisca la continuïtat dels llocs de treball i evite una “situació catastròfica” en els castigats pobles d'interior. En aquest sentit, s'han vingut duent a terme gestions entre la Conselleria, els ajuntaments afectats i l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), per a tractar de posar solució a les qüestions relacionades amb el finançament i reestructuració de l'empresa Marie Claire.

Vilafranca va superar durant dècades, gràcies a aquests llocs de treball, el violent desgast demogràfic que experimenta l'interior de Castelló. “Ací no hi ha res més, és impossible que el poble puga absorbir els llocs de treball que hi ha ara mateix en Marie Claire. Sense l'empresa el poble es moriria”, afirma una veïna.