L'Espanya buidada: quan la farmàcia més pròxima està a tres quarts d'hora en un autobús que passa una vegada a la setmana

L'interior de la província de Castelló és una de les zones d'Espanya en les quals es fa més palpable la degradació demogràfica a conseqüència de l'èxode rural que ha tingut lloc durant les últimes dècades. De forma similar al que ocorre en el conjunt de l'Estat, la població de la província, 576.898 habitants segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en 2018, es troba repartida de forma molt desigual, concentrant-se sobretot en la capital –un 29,62% del total- i en la costa.

En aquesta província valenciana són 65 els municipis en risc d'extinció, és a dir, que compten amb menys de 500 habitants. Per a moltes d'aquestes persones, població envellida principalment, l'accés als denominats serveis bàsics sociosanitaris, com l'atenció mèdica o els medicaments, entranya una dificultat afegida que no pateixen els habitants d'altres parts del país i que, a més, suposa un risc d'exclusió afegit.

Segons explica Nel·el Montfort, metge de família que atén la població de dos xicotets pobles de la comarca dels Ports, en una d'aquestes poblacions –de tot just 44 habitants- en la qual passa consulta, no disposen de farmàcia en l'actualitat. “El que es fa és que, si jo recepte alguna cosa, envie la comanda a un farmacèutic d'un altre poble i aquest passa un dia a la setmana i porta el que necessiten”, compte Montfort.

“Si el farmacèutic no té un determinat medicament o no pot aconseguir-lo, jo dispose d'una xicoteta farmaciola amb allò que necessite d'urgència i ho vaig repartint personalment. Al final, la gent acaba anant a Morella -la capital de la comarca-. Hi ha un autobús que passa tots els dijous i tarda uns tres quarts d'hora a arribar”, afirma el metge rural.

Aquest és el cas de molts pobles d'interior, en els quals l'existència d'una farmàcia –com a negoci privat- resulta pràcticament inviable ja que no comptarien amb ingressos suficients, tant de venda de medicaments lliure com els de recepta. Les que sí que existeixen encara, 36 a la província de Castelló, són les denominades com de Viabilitat Econòmica Compromesa (VEC).

Segons el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Castelló, una de les problemàtiques que més preocupen les farmàcies amb menys recursos, és el fet d'haver d'assumir els costos del Sistema de Verificació de Medicaments en aplicació de les normatives europees, alguna cosa per al que plantegen vies de col·laboració de les institucions públiques. El Govern ja va aprovar unes ajudes mensuals per a aquestes oficines que s'han quedat sense actualitzar des de 2011, per aquest motiu consideren necessari que a nivell estatal s'actualitzen aquestes subvencions.

Per al socialista José Martí, president de la Diputació, és fonamental analitzar la situació de les farmàcies en l'àmbit rural i estudiar les fórmules que poden aplicar-se perquè els habitants de les zones rurals continuen comptant amb els serveis sociosanitaris bàsics. Aquestes mesures, afirma, han d'arribar de la mà de les administracions autonòmiques, estatals i europees.

Sense caixers automàtics

En moltes d'aquestes poblacions d'interior, com el cas de Castell de Cabres (Castelló), de tot just 17 habitants, falten serveis bàsics com a supermercats o caixers automàtics. El Consell té previst abordar l'aplicació d'un pla contra l'exclusió financera dels municipis en risc demogràfic que han perdut totes les oficines bancàries amb la instal·lació a la fi d'any.