Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

Cent milions d’euros per a rehabilitar els deteriorats palaus de justícia d’Alacant i València

Tribunal Superior de Justícia valencià

Laura Martínez

0

Els palaus de justícia de les dues principals ciutats valencianes començaran a ser estructures decents per a l’ús dels treballadors i dels ciutadans. La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ha presentat aquest dimarts el pla d’infraestructures judicials per a adaptar les seus al segle XXI i atendre les necessitats del personal.

El pla, que es preveu del 2017 al 2021, recull una inversió de 200 milions d’euros en quatre vessants: construcció de nous edificis, rehabilitació de les infraestructures deficients, un pla d’eficiència energètica i la centralització del sistema de seguretat.

Bona part de la inversió se centra a Alacant, que té unes infraestructures obsoletes i en què l’activitat es fa complicada per als treballadors. El palau de la Justícia s’emportarà 24 milions per a la rehabilitació, a més hi haurà 53 milions per a la construcció d’un nou edifici en la ciutat. 

En la reforma de la seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, una reivindicació que s’arrossega anys i anunciada dilluns, s’invertiran 25 milions d’euros per a unes obres que duraran entre 4 i 5 anys. Pràcticament, del palau actual només quedarà la façana, segons comentaven aquest dimarts en la seu l’executiu. Ambdues seus estan en un estat deplorable, com ha criticat el personal de Justícia.

El president, Ximo Puig, que ha comparegut seguint la consellera, ha recordat que en arribar al Govern el seu equip va trobar “una justícia desatesa i una administració distant” respecte dels ciutadans, als quals es deu i protegeix el sistema judicial. Per tant, considera imprescindible posar en marxa una política de reparació de drets, que ha de passar per la inversió en justícia –desterrant la idea de despesa–. “Les retallades suposen empobriment moral i social”, ha considerat, i ha assenyalat la xarxa d’oficines d’atenció al delicte que ha anat creant el Consell.

El model copia el de Pla Edificant que va posar en marxa Educació, en què els ajuntaments fan les licitacions i la Generalitat abona el cost per a agilitzar el procés. En realitat, algunes actuacions van començar el 2017 i ja hi ha dues obres a punt d’acabar; la fiscalia de Gandia i els jutjats de Mislata, que tenia “un dels espais més indignes”, ha ressaltat Bravo.

La consellera de Justícia calcula que es reformaran amb aquest pressupost un de cada quatre centres i, si es tenen en compte els plans d’eficiència energètica, ascendeix a un 60%. L’objectiu d’aquests últims, així com els de seguretat, és una gestió més eficaç del manteniment d’edificis per a garantir també la salubritat i la comoditat dels funcionaris que hi treballen, així com dels drets dels ciutadans que hi acudeixen, perquè siguen atesos en les millors condicions.

Etiquetas
stats