L'Audiència de València condemna l'exconseller Blasco pel saqueig dels diners per a les ONG i recupera un iot i dos apartaments a Miami

La secció cinquena de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a un any de presó l'exconseller de Solidaritat i exdiputat 'popular' en les Corts Valencianes Rafael Blasco en el seu segon judici pel cas Cooperació, relatiu a irregularitats en les ajudes a ONG i al projecte fallit per a la construcció d'un hospital en Haití, mentre que imposa dos anys de presó a l'empresari Augusto César Tauroni.

Així consta en la sentència en relació amb les peces 2 i 3 del cas Cooperació obertes per delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental. El judici es va celebrar fa vuit mesos.

En total, per aquestes peces es van asseure en el banc dels acusats 24 persones, i el tribunal en condemna 22 i deixa fora Luis Fernando Castel -responsable del servei extern que avaluava els projectes de cooperació per a la conselleria- i María Dolores Escandell -excap de servei de la conselleria.

Respecte a Blasco, que ja va ser condemnat a sis anys i mig de presó per la peça 1 d'aquest procediment i va pactar una pena amb Fiscalia de tres anys per aquest assumpte, el tribunal li ha rebaixat la condemna a l'any de presó per un delicte continuat de malversació, un altre de prevaricació i falsedat, amb l'atenuant de reparació parcial del mal i de dilacions indegudes -no es contempla el pacte amb el ministeri públic en no estarhi representades totes les acusacions-.

Per a fixar la pena a l'exdirigente 'popular', es té en compte el descompte de l'anterior condemna pels mateixos fets. Se l'absol dels delictes d'associació il·lícita, organització criminal i grup criminal i, a més, no se'l condemna al pagament de cap multa ni responsabilitat civil.

Durant la vista, en el dret a l'última paraula, l'exconseller, en règim de semi-llibertat després de passar tres anys a Picassent, va assegurar que no havia rebut “cap obsequi” i va mantindre que “mai” havia format part de “cap trama delictiva”.

Així mateix, la sentència fixa dos anys de presó per a Tauroni per malversació de cabals públics en concurs amb un delicte continuat de prevaricació administrativa i amb un delicte continuat de falsedat documental en concurs amb suborn i blanqueig. També li imposa una multa de 40.000 euros.

D'altra banda, la condemna més elevada en aquest assumpte ha sigut per a l'administrador d'una societat, José Luis Mezquita, a qui se li han fixat cinc anys i mig de presó; seguit del president de Fudersa, Rafael Barrera, condemnat a tres anys.

L'Audiència ha condemnat a dos anys i nou mesos de presó l'excap d'àrea de Solidaritat Marc Llinares; i a un any i mig de presó l'ex director general de Cooperació Josep María Felip; a la legal representant de Beconsa, Rosa Castelo; als secretaris de la Fundació Entre Pobles -posteriorment Hemisferio- Luis Freire i José Bollaín; i al legal representant d'una mercantil Alberto Pampín.

La mateixa pena d'any i mig de presó es fixa per al treballador de Caaz i Expandeix, Jesús Urquiza; la treballadora d'Hemisferio María Isabel Castillo; a Alfonso Navarro, president d'Hemisferio i Arcmed; a Miguel Angel Climent, administrador de diverses societats; a un altre administrador, Felix Sanz; i a Arturo, germà de l'empresari Augusto César Tauroni.

Així mateix, el tribunal imposa un any de presó per a Carlos Andrés Chust, legal representant de Chust Alzira; sis mesos de presó a la ex secretària general de la Conselleria Tina Sanjuán; i tres mesos de presó per a la dona de Tauroni, Alina Indiekina; i per al president d'Esperanza sin Fronteras, Fernando Darder.

Al costat d'aquestes penes de presó, el tribunal acorda que els condemnats paguen multes de diferent quantia i entre 15.000 i 200.000 euros de manera individualitzada a la Generalitat Valenciana en concepte de responsabilitat civil. També ordena decomissar els dos apartaments adquirits per Tauroni a Miami, a més del seu iot i els diners que hi havia en diferents societats intervingudes per conducta del blanqueig de capitals.

Subvencions en tres anys i hospital d'Haití

Els fets jutjats s'han dividit en dos apartats: subvencions a ONG entre 2009 i 2011, quan Blasco era conseller de Solidaritat; i la construcció d'un hospital a Haití després del terratrémol registrat al país.

Respecte al primer bloc, segons consta com a provat en la sentència, Blasco “va afavorir” la concessió de subvencions a Tauroni, empresari “conegut” seu “de temps arrere, malgrat conéixer que desviava per a lucre propi bona part de les quantitats obtingudes per a fer projectes en els països del Tercer Món”. El que no s'ha acreditat és que l'exconseller, a canvi, rebera determinades quantitats de diners.

Així, Tauroni va constituir una fundació, Entre Pobles --després denominada Hemisferio--, la finalitat de la qual era optar a subvencions públiques i gestionar projectes de xicotetes ONG. El seu contacte en la conselleria era Marc Llinares, amb qui mantenia una relació d'amistat i dins de la conselleria era la persona de confiança de Blasco.

Llinares va intentar aplanar el camí per als projectes presentats en les diferents convocatòries per Hemisferio o les ONG que la fundació gestionava a canvi de diverses quantitats de diners “en agraïment als seus favors”.

La finalitat de Tauroni era obtindre un benefici net de cada projecte subvencionat de com a mínim un 50% i el va aconseguir pel fet que bona part dels proveïdors no executaven els serveis contractats, percebent, en canvi, elevades quantitats pels treballs facturats, que a més estaven pressupostats molt per damunt del preu real del mercat.

I aquest era el 'modus operandi': per a distraure part de la subvencions rebudes, Tauroni utilitzava terceres empreses, ben radicades a Espanya, ben domiciliades als Estats Units, per a obtindre els diners sense una altra contraprestació que el previ descompte d'una comissió pactada.

D'altra banda, respecte a l'apartat de l'hospital d'Haití, el tribunal recorda que la conselleria va acordar una línia de subvenció per a la reconstrucció d'Haití de quatre milions d'euros procedents dels pressupostos de la Generalitat de 2011.

Les subvencions van ser concedides a Esperanza sin Fronteras, associació presidida per Darder. Malgrat l'aparença de concurs públic, “el ben cert és que ja des del mes d'agost de l'any anterior es va pensar que fóra aquesta entitat la que duguera a terme la construcció del complex hospitalari, projecte que seria gestionat per Hemisferio”.

Aquest projecte va ser seguit personalment des de la conselleria per Felip, Llinares i Sanjuán, que es van reunir en diverses ocasions amb Tauroni i el seu germà, entre altres, adverteix el tribunal, que agrega que Blasco va ser qui va introduir Darder en una de les reunions concertades entre Hemisferio i responsables de la conselleria, donant ordres que a partir de llavors es comptara amb ell per a tindre'l al corrent de tot.

L'Audiència drecreta el decomís dels dos apartaments adquirits a Miami en el 485 de Brickell Ocell STE 1908 i en el 200 Byscaine Blvd Unit 4910 i del iot Eclipsi marca Prinz, model 54 coupe, número de sèrie BEPRZHRG06C707, matrícula 7a VA-3-155-09, així com el decomís de la totalitat dels diners existents en els comptes de les societats New Castle Consulting Corporation, Indra Hòlding and Investment Corporation, World Wide Training Corporation, International Human Resources, Cinqué Centenari, Desenvolupaments de l'Equador i Worldwide Human Resources dels EUA.

Tots aquests béns procedeixen dels delictes de blanqueig de capitals comeses per Augusto César Tauroni Masià i Alina Indiekina Lysenko i la seua responsabilitat penal pels fets.