La Confederació del Xúquer veut falsedats en el milionari pla de Gan Pampols per a la dana: “No reflecteix la realitat”

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha registrat un total de 48 al·legacions a l’esborrany del Pla de Recuperació i Reconstrucció per a la zona afectada per la DANA, liderat pel vicepresident segon de la Generalitat, el tinent general José Francisco Gan Pampols, i que ha tingut l’assistència tècnica de la consultora PricewaterhouseCoopers, contractada per 2,2 milions d’euros. L’entitat que presideix Miguel Polo reitera fins a quatre vegades que “s’estima oportú fer constar” que la CHX “no ha participat directament en la redacció del Pla, ni en la formulació de les propostes, i no ha conegut aquest esborrany fins al moment que s’ha posat a disposició per a consulta”, ja en la fase de participació ciutadana que acabava el 28 de juliol passat. “En conseqüència, es considera que la redacció actual no reflecteix la realitat dels fets”, afirma en referència a l’esborrany.

El pla de Gan Pampols també arremet contra el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la CHX, del qual assegura que no ha sigut ni “actualitzat” ni “ampliat” en els “últims anys”. No obstant això, la CHX al·lega que el SAIH “està en contínua millora i modernització a través de contractes de manteniment i conservació, especialment des del 2019”. “Dir que el SAIH no s’ha actualitzat ni s’ha ampliat en els últims anys és fals, i hauria de suprimir-se”, indica la Confederació, que també recorda que “no és un sistema de predicció, sinó d’observació, encarregat de captar, transmetre, processar i presentar les dades que descriuen l’estat pluviohidrològic i hidràulic de la conca; especialment la informació hidrològica i la gestió d’avingudes en grans rius amb embassaments”.

D’altra banda, la CHX detecta errors de pes, en referències de l’esborrany del Pla a les preses de Vilamarxant i el Marquesat, que no estan incloses en el programa de mesures del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer.

L’esborrany del Pla també afirma que en la presa de Forata, de titularitat estatal, les inundacions de la DANA van provocar “clivelles” i “erosions en estreps”. Les al·legacions de la CHX recorden que la infraestructura està “sotmesa a la legislació vigent en matèria de seguretat de preses” i que s’està executant una obra d’emergència “amb abast més gran que el de la proposta d’iniciativa” inclosa en el Pla de Gan Pampols. “En contra del que es manifesta en la iniciativa, en la presa de Forata no hi ha ni clivelles ni erosions ni reforç d’estreps a fer”, matisa la CHX.

El Pla de la Generalitat també inclou la iniciativa de creació d’una Agència Estatal de l’Aigua, proposta que la CHXJ titla d’“ingerència competencial”. “No correspon a la Generalitat Valenciana acordar la creació d’una Agència Estatal, entitat de dret públic, dotada de personalitat jurídica pública, patrimoni propi i autonomia en la seua gestió, facultada per a exercir potestats administratives, i que és creada pel Govern per al compliment dels programes corresponents a les polítiques públiques que desenvolupe l’Administració general de l’Estat en l’àmbit de les seues competències”, al·lega la Confederació.

Avís a navegants sobre urbanisme

En diverses de les propostes de l’esborrany del Pla “es proposen actuacions que afecten llits de domini públic hidràulic (DPH), a les seues capçaleres o a les seues zones de protecció”, encara que “sense concretar com cada Administració contribueix a la implantació de la iniciativa”. “En tot cas, les actuacions que altres entitats facen en terrenys de DPH o les seues zones de protecció requeriran autorització administrativa prèvia d’aquesta Confederació, i s’hauran d’ajustar als requisits establits en la Llei d’aigües i els seus reglaments de desenvolupament, així com als criteris tècnics publicats per aquest organisme”, adverteix la CHX.

També qüestiona diversos objectius específics del pla en matèria urbanística. Una mateixa al·legació de la CHX que es repeteix en huit ocasions, destaca que en l’esborrany “es recullen una sèrie de limitacions als usos del sòl i activitats en zones inundables que, en alguns casos, es concreten mitjançant modificacions del Patricova [Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació en la Generalitat Valenciana]”.

I alerta que les limitacions “hauran d’ajustar-se a la legislació estatal en matèria d’aigües, que es materialitza principalment a través del text refós de la Llei d’aigües i el Reglament del domini públic hidràulic que la desplega en aquests aspectes, en la versió actual o modificacions futures”. “Aquestes limitacions no podran incloure restriccions de menys entitat que les incloses en aquesta normativa”, afirma davant la temptació de rebaixar les exigències en matèria urbanística.

Una “eina propagandística” al servei de Mazón

Per part seua, la Plataforma Mai Més València també ha registrat una trentena d’al·legacions a l’esborrany del Pla. L’entitat, que exerceix una de les acusacions populars en la causa de la DANA, considera que la iniciativa estrela del vicepresident Gan Pampols “no inclou cap mecanisme que garantisca la participació efectiva de les poblacions més colpejades per la tragèdia”.

Mai Més critica els “anuncis buits” del Consell sobre registres i proves pilot d’“òrgans innecessaris”, que “dupliquen” les estructures ja vigents.

L’entitat de la societat civil conclou que el Pla “resulta una eina propagandística al servei del Govern actual” de Carlos Mazón, “elaborada sense la veu de la ciutadania, sense visió de futur i que no resol cap dels problemes essencials de resiliència climàtica i vulnerabilitat econòmica i social que afecten les comarques colpejades per la DANA”.