De la llista d’activistes LGTBI a informes policials sobre menors estrangers: la informació sensible que persegueix Vox

Menors, activistes LGTBI, feministes... El grup parlamentari d’extrema dreta Vox en les Corts Valencianes ha començat la seua elaboració de llistes de col·lectius en què va posar el focus en campanya. Des que s’ha encetat la legislatura, el grup capitanejat per José María Llanos ha dut a terme nombroses peticions d’informació sensible sobre aquests col·lectius, i n’han vinculat algunes a pràctiques delictives.

L’última petició de l’extrema dreta parlamentària ha sigut sobre els menors estrangers tutelats per la Generalitat –els ‘menes’, acrònim de menors no acompanyats–, sobre els quals han presentat una bateria de preguntes en què vinculen la immigració a actes delictius. Una relació que no se sosté per les estadístiques, que asseguren que estem en un dels moments amb menys criminalitat a l’Estat i a la Comunitat Valenciana.

Un dels diputats sol·licita conéixer la ubicació exacta de tots els centres de menors, una qüestió sobre la qual la Conselleria de Polítiques Inclusives s’ha pronunciat abans que Vox entrara en el parlament. La vicepresidenta del Consell i titular d’aquest departament, Mónica Oltra, ha demanat diverses vegades als mitjans de comunicació que no revelen l’adreça concreta dels centres per no assenyalar o estigmatitzar els menors, ja que pot suposar un risc per a la seua seguretat. El diputat demana tots els informes policials –dels cossos locals, autonòmics i nacionals– sobre altercats que impliquen menors estrangers tutelats per la Generalitat, les “estadístiques dels índexs de delinqüència i inseguretat suscitada en les proximitats dels centres de menors i vincula les seues peticions a un ”augment de la delinqüència“.

Els menors estan especialment protegits per les lleis d’infància, que estableixen “atenció especial a les persones menors d’edat que, per qualsevol circumstància, puguen ser objecte de tracte discriminatori”. I, concretament, sobre els menors d’edat estrangers no acompanyats, la llei autonòmica assenyala: “La Generalitat garantirà a xiquetes, xiquets i adolescents estrangers no acompanyats una protecció adequada a les seues necessitats específiques, assumint la conselleria competent en matèria de protecció de la infància i l’adolescència la seua atenció integral i comunitària, durant el temps de permanència a la Comunitat Valenciana, i dotant-los de les mesures de protecció i assistència necessàries per a garantir els seus drets”.

El partit d’extrema dreta es troba preocupat per l’“adaptació” “als nostres costums” dels menors estrangers tutelats. La Llei d’infància i adolescència estableix en l’article 47 que “la conselleria competent en matèria d’educació garantirà la necessària adaptació curricular i recurs d’adaptació lingüística per a l’atenció educativa de persones menors d’edat estrangeres que es troben sota la tutela o guarda de l’administració”.

Llista d’activistes LGTBI

La primera petició obertament qüestionada que va fer el grup va ser la llista d’activistes LGTBI que imparteixen o han impartit cursos i xarrades en escoles públiques. Aquesta petició de documentació està paralitzada per la Mesa del parlament valencià; primerament en enviar-la a Fiscalia perquè determinara si podria incórrer en un delicte d’odi, després perquè els lletrats avaluen si hi ha discriminació.

Vox no solament demanava les subvenciones a aquests col·lectius, com assenyalava al principi de l’escrit, i així ho van recollir molts mitjans de comunicació. El grup d’extrema dreta, com pot veure’s en la petició que figura sota aquestes línies, sol·licita la llista de les persones que han impartit aquestes activitats, la “documentació acreditativa de complir els requisits legals” –entre els quals, no tindre antecedents penals– o la formació que tenen. Unes peticions que freguen el que es preveu en les lleis de protecció de dades i que són vistes com un atac contra la intimitat de les persones, forçades, a més, a revelar la seua identitat i l’orientació sexual.

En la mateixa data, la formació que lidera José María Llanos en les Corts Valencianes va sol·licitar informació estadística sobre “violència intrafamiliar”. Vox va demanar “estadístiques de maltractaments i defuncions de dones, però també d’homes majors i xiquets”, i sol·licitava informació sobre homes i fills agredits per dones, en línia amb l’estratègia del seu grup a Andalusia. Vox renega del concepte violència masclista i opta per violència intrafamiliar, una denominació que elimina el caràcter estructural de la primera i equipara totes les agressions, sense tindre en compte el context sociocultural. En aquesta línia, la formació d’extrema dreta es nega a situar-se al costat de les pancartes contra la violència masclista que exhibeixen les Corts Valencianes com a repulsa als assassinats de dones per les seues parelles homes.

Amb aquestes peticions la formació d’extrema dreta lliura la seua batalla pel relat, en què vincula menors estrangers amb delinqüència, activistes LGTBI amb antecedents penals i un possible perill per als menors, o la violència masclista amb el que denominen violència intrafamiliar. Mentre lluita per l’hegemonia discursiva, va guanyant rellevància política.