Els estiuejos de Billy el Niño a Benicàssim: paelles, guerra bruta i mercenaris del crim organitzat

El policia de la Brigada Politicosocial franquista Antonio González Pacheco (Aldea de Cano, Càceres, 1946-Madrid, 2020) mort per la COVID-19, probablement el repressor franquista més conegut d’Espanya, va passar els seus últims anys de vida assetjat per les denúncies de les seues víctimes i atabalat per periodistes i fotògrafs que, en diverses ocasions, van aconseguir retratar-lo, tant a Madrid com a Benicàssim, on posseïa una segona residència.

La periodista d’investigació Ana María Pascual va seguir el rastre del famós agent de la policia política franquista a Madrid i a la costa castellonenca. “Ha estat en totes les salses, ha sigut un instrument executor de l’Estat repressiu amb el seu mestre Roberto Conesa”, declara Pascual a eldiario.es.

La periodista va localitzar, fa una dècada, l’últim domicili a Madrid de l’expolicia i s’hi va plantar. “Em va obrir la porta, em vaig presentar i em va dir que no li interessava i em va tancar. Anava en vestit jaqueta, amb els cabells engominats cap endarrere, tenia un aspecte molt atlètic, com contaven tots els testimonis”, recorda.

Les úniques fotos de Billy el Niño fins aquell moment havien aparegut en Interviu i en El País durant la Transició. “Sempre va procurar que no li feren fotos, això ho va aprendre de Conesa”, afirma la periodista. El seu mestre ja ho va dir en la dècada del 1970: “Als policies no ens convé en absolut la notorietat”.

Denunciat en el marc de l’anomenada querella argentina i amb cinc medalles que li van augmentar un 50% la pensió, González Pacheco va veure que el seu passat en la policia franquista el perseguia durant els últims anys de vida. L’exagent de la Brigada Politicosocial es va refugiar al seu apartament de Benicàssim, tal com va revelar el programa 360 grados de la televisió pública basca. “Aquesta última etapa de la investigació va ser sobre les connexions a Benicàssim i Castelló que ve d’aquells anys 70, la guerra bruta i la seua amistat amb els sicaris estrangers”, afirma Pascual.

Benicàssim i el Grau de Castelló van ser una destinació habitual durant la Transició de Billy el Niño i dels comissaris Roberto Conesa i Manuel Ballesteros, dos veterans de la policia política franquista. Allí es reunien amb el mercenari francés Jean Pierre Chérid, la viuda del qual va narrar a la periodista aquelles trobades en Chérid, un sicario en las cloacas del Estado (El Garaje Ediciones, 2019).

Els amfitrions d’aquelles paelles eren els germans Gilbert i Clément Perret, dos francesos del crim organitzat parisenc que van acabar refugiats a principis dels 70 en la costa mediterrània després de fugir d’una guerra de bandes (tot el clan, inclosa la matriarca, apareixen en notícies de la premsa francesa de la dècada del 1960). Els Perret sempre se’ls va vincular a l’atemptat contra el bar Hendayais, una de les primeres accions de la guerra bruta contra ETA. Mai van ser condemnats per aquests fets (en canvi Gilbert va arribar a ingressar a la presó per un pretés delicte d’incendi i estafa).

El comissari Manuel Ballesteros, amb una llarga carrera al coll en el si de la Brigada Politicosocial de València i reciclat en la lluita antiterrorista pels primers governs democràtics, va ser condemnat i posteriorment absolt pel Tribunal Suprem. Els sicaris que van cometre l’atemptat van aconseguir travessar la frontera francesa en direcció a Espanya (anaven armats i amb documentació i matrícules falses) després de telefonar a Billy el Niño.

El comissari Ballesteros, llavors cap de la lluita antiterrorista, va assegurar que eren confidents seus i va donar l’ordre que els deixaren travessar la frontera. L’atemptat es va saldar amb tres morts i nou persones ferides.

En el judici per aquests fets es va descobrir que Billy el Niño era l’intermediari entre Ballesteros i els pretesos confidents, a qui pagaven mig milió de pessetes mensualment dels fons reservats, tal com va publicar El País.

Les reunions de Billy el Niño, Ballesteros i Conesa amb els germans Perret tenien com a escenari el restaurant de l’aeroclub de Castelló que regentaven els francesos. “Aquests han sigut gàngsters, com els de les pel·lícules”, deia Chérid a la seua dona, llavors, Teresa Rilo, morta fa poc. En aquest mateix restaurant, ETA va assassinar Clément Perret l’estiu del 1985.

Després de protagonitzar amb el seu mestre Roberto Conesa tota mena d’assumptes térbols durant la Transició, González Pacheco, que mai va ser processat ni condemnat per la primera guerra bruta, va eixir de la Policia i es va dedicar a tasques de seguretat en l’àmbit de l’empresa privada.

Casat en segones núpcies i amb dues filles, l’expolicia franquista va adquirir un habitatge a la platja de Benicàssim. “No és una casualitat que tinga apartament a Benicàssim; està totalment relacionat amb la seua activitat parapolicial i la seua amistat amb els germans Perret”, afirma la periodista Ana María Pascual.

Billy el Niño “allí no era tan conegut com a Madrid i molts no sabien qui era”, afig. Gilbert Perret va continuar després de la mort del seu germà regentant els nombrosos negocis familiars en la costa castellonenca, principalment en el sector de l’hostaleria i de l’oci. Hui la majoria de les empreses estan en mans de la seua dona i dels seus fills.

L’obituari complet de l’exagent de la Brigada Politicosocial Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, haurà d’esperar un quart de segle. La normativa que regula l’Arxiu General del Ministeri de l’Interior marca un període mínim de 25 anys des de la mort d’un funcionari de policia per a poder accedir al seu expedient. Serà el 2045.