Els informes forenses de les seqüeles dels familiars de víctimes de la DANA: por, tristor, ansietat, ira o indignació

Por, tristor, ansietat, ira o indignació. Són algunes de les seqüeles psíquiques que consten en els informes forenses, elaborats per l’Institut de Medicina Legal de València, dels familiars de les víctimes mortals de la DANA que consten en el sumari, a què ha tingut accés elDiario.es. 

La jutgessa instructora de la causa va ordenar que s’elaboraren informes de les seqüeles psíquiques dels familiars que han declarat com a testimonis al llarg dels últims sis mesos. Aquest diari omet la identitat de les víctimes per a protegir la seua identitat. 

Una dona d’una de les localitats més afectades de l’Horta Sud, que va perdre el marit, amb qui era casada mig segle, va manifestar dolor per la pèrdua del seu ésser estimat, amb símptomes com ara ansietat, tristor, confusió o negació, entre altres. També va dir durant el reconeixement forense que se n’havia “anat l’alegria de la casa” i que en la seua família anaven pel carrer “com zombis” per a fer els tràmits.

Els informes expliquen el procés psicològic del dol que s’experimenta després de la pèrdua d’un ésser estimat: “La persona pot presentar diferents símptomes emocionals i físics, com ara xoc emocional, tristor, insomni, irritabilitat, falta d’acceptació de la pèrdua, reiteració en records [o] pensaments focalitzats en la situació desencadenant”. 

Els fets, des del punt de vista mèdic forense, han deixat en la víctima una empremta psicològica i, previsiblement, una reacció desadaptativa com a seqüela d’ordre psíquic, segons diu l’informe, que reconeix el mal moral. 

Una altra dona, el marit de la qual va morir en la DANA, mostrava “plor i tremolor evidents” durant el reconeixement forense. L’informe ressenya que els símptomes del dol “es veuen intensificats i prolongats en el temps per les circumstàncies viscudes de catàstrofe natural (esdeveniment traumàtic) i les seues conseqüències, i aboquen a una reacció desadaptativa”. 

La viuda era casada amb el marit durant més de dues dècades. “Li venen records d’estar amb ell feliç. Que sempre estaven junts, ja que no tenen fills. Que de la nit al dia se’n va el teu marit a treballar i ja no torna, i això és molt dur”, diu l’informe forense. 

La dona, en un primer moment, va rebutjar l’ajuda psicològica que li va oferir l’ajuntament de la seua localitat, encara que després va ser remesa a una psicòloga. 

Un home que va perdre son pare i el seu germà en les inundacions presentava insomni i una “depressió important”. També evitava les situacions que li recordaven el trauma i sentia “ira i indignació davant els fets”, a més de sentiments de minusvalidesa i desesperança. La víctima, que va a teràpia i pren medicació, va ser diagnosticada de trastorn per estrés agut. 

“Ràbia i enuig” i “cerca de culpables”

La germana presentava un quadre clínic “greu” de trastorn per estrés posttraumàtic, “amb una afectació significativa del seu funcionament emocional, social i físic, derivat de la vivència traumàtica de la DANA”. Una simptomatologia que es remunta al 29 d’octubre mateix, quan la dona es va trobar atrapada en un vehicle en plena inundació, en un “context de caos” i sense contacte amb els familiars. 

La dona pateix un “clar bloqueig emocional”, que li impedeix la integració del dol, i desenvolupa un patró d’evitació, amb una “forta reticència a llocs que evoquen records del trauma i l’aïllament social”. 

Sa mare, octogenària i també en tractament, sentia “ràbia i enuig” i se centrava en la “cerca de culpables”. A més, la situació emocional li suposa “més dependència física i afectiva”, segons un informe del psiquiatre que la va atendre.