Els diners dels valencians per a depurar aigua va acabar en viatges a 24 ciutats, prostitutes i restaurants de luxe

La sentència del cas Emarsa conclou i posa negre sobre el blanc “el pla” que polítics del PP i tècnics de dues entitats públiques van ordir per desviar 23.501.620 euros dels diners per a la depuració d’aigua de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana a altres menesters. La Sala Primera de l’Audiència de València –absolga o no posteriorment el Suprem algun dels 24 condemnats– considera provat que la xarxa corrupta es va gastar els diners públics, entre altres coses, en viatges particulars a 24 ciutats d’arreu del món, nits amb prostitutes i soparots de més de 500 euros en els millors restaurants de València. “Ens donaven la mà i ens agafàvem el braç”, va arribar a confessar Esteban Cuesta, l’exgerent d’Emarsa  condemnat a 12 anys de presó i que ha reconegut els fets durant la instrucció i la vista oral.

Segons la sentència, que encara és recurrible en el Tribunal Superior de Justícia valencià i en el Tribunal Suprem, conclou que va haver-hi tres maneres de desviar els fons públics. En la primera, “els acusats van dissenyar i van executar de manera continuada un pla consistent a incrementar el preu unitari amb què la Generalitat finançava el cost de la gestió agrícola dels llots produïts en l’estació depuradora de Pinedo (València) que gestionava Emarsa”, diuen els fets provats. 13 milions d’euros en sobrefacturació van anar a parar a les empreses del condemnat a sis anys de presó Jorge Ignacio Roca Samper, que després repartia les comissions a través de l’extracció de fons en caixers automàtics i transferències a l’estranger.

Una altra manera per a desviar capitals la va dur a terme Cuesta per a la resta a través del “cobrament de comissions” per l’adjudicació de contractes a empreses amigues i sobresous pel quilometratge.

En la tercera, el mateix gerent, el director financer Enrique Arnal –condemnat a presó a 8 anys i sis mesos– i l’empresari Sebastián García Martínez Chanín –7 anys i 6 mesos de presó– “van idear un sistema per a apoderar-se dels fons públics que l’Epsar  i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi) lliuraven a Emarsa, consistent en el fet que el Sr. García Martínez posava a la disposició dels responsables d’Emarsa  diferents persones jurídiques, totes gestionades de fet o de dret per ell”. A través d’aquestes companyies, afig la sentència, “havien d’emetre factures a Emarsa per lliuraments de béns o prestacions de serveis inexistents o per un preu superior al realment prestat”. Amb aquest mètode per a defraudar es van distraure 7.188.208 euros.

I amb aquests diners va arribar la festa, el frenesí i els fastos entre els anys 2004 i 2010 a costa de la depuradora de Pinedo. Amb aquests diners, els acusats Cuesta, Arnal, García Martínez i amics i familiars amb el beneplàcit de Crespo van viatjar per tot el món, van menjar en els millors restaurants de luxe de València i van complimentar polítics del PP a l’Ajuntament de València i la Generalitat. Rita Barberá, Francisco Camps i altres líders conservadors de l’època van rebre bosses de luxe, pernils 5J o sumptuoses caixes de Nadal.

Viatges per mig món

Cuesta i Arnal van gastar entre 2004 i 2010 262.934 euros en viatges particulars a 24 ciutats d’arreu del món. Amb la seua família, amb les seues parelles i, en el cas d’Esteban Cuesta, amb el que va denominar en instrucció “traductores” de romanés. Així, segons els fets provats, amb diners de la depuració d’aigües es van abonar viatges a Ciutat del Cap, Moscou, Bucarest, Nova York, Andorra, Casablanca, Marràqueix, Munic, Lisboa, París, Lanzarote, Eivissa, Formentera, Madrid, Alacant, Benidorm, Castelló, Toledo, Bilbao, Màlaga, Múrcia, Ciutat de Mallorca, Tortosa i Barcelona.

Els condemnats també tenien un bon paladar i van ser generosos amb regals, però amb diners públics. 836.613 euros es van gastar els condemnats, principalment Cuesta i Arnal, però convidant tota mena d’empresaris i càrrecs del PP als millors restaurants de València. Marisquería Civera, Pilsener, Alkázar, Maypi o Marrasquino estaven en la carta habitual amb factures de 200, 500 0 1.000 euros. Més de 115.000 euros l’any per aquests conceptes.