Els veïns del Marítim de València preparen “accions comunes” davant el regal de Catalá al Port per a construir un gratacel

Els veïns de la façana marítima de València es planten davant alcaldessa, María José Catalá, i davant la presidenta del Port, Mar Chao, després d’anunciar la construcció d’un gratacel de 30 plantes al costat de l’Edifici del Rellotge en uns terrenys cedits per l’Ajuntament a l’Autoritat Portuària (APV) sense cap contraprestació per a la ciutat.

Les associacions veïnals dels barris del Marítim (elGrau-elPort, el Cabanyal-el Canyamelar, la Malva-Rosa, Natzaret, l’Illa Perduda i la Ciutat Jardí) es van reunir dilluns 12 de gener a poqueta nit juntament amb la presidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de València, María José Broseta, per a expressar el seu rebuig al projecte impulsat per l’APV i a la decisió de Catalá de cedir una parcel·la municipal sense contraprestació econòmica ni social per a la ciutat, tal com ha denunciat elDiario.es.

A més, van acordar fer accions conjuntes per a defensar als habitants i els seus drets davant la proliferació massiva d’apartaments i edificis turístics amb el col·lapse consegüent del transport públic i la proliferació de brutícia i festes en hostals i baixos.

Les entitats, pel que fa al gratacel denominat Baluard de la Marina, consideren que es tracta d’“una operació especulativa que respon únicament als interessos del Port i no a l’interés general” i denuncien que “la cessió [de sòl] s’ha fet sense debat públic i sense exigir compensacions que podrien haver revertit a la ciutat, com un cànon milionari o la recuperació per a ús ciutadà de parcel·les portuàries situades fora del recinte portuari”.

En aquest sentit, assenyalen com a exemple el poliesportiu amb piscina que l’APV manté en el barri del Canyamelar, “d’ús exclusiu per al seu personal, i la reversió del qual a l’ús públic no ha sigut ni tan sols plantejada per l’alcaldia”. Les associacions qualifiquen aquesta renúncia a defensar el patrimoni municipal d’“un desistiment de funcions molt greu en favor d’un lobby concret”.

Pel que fa al gratacel projectat, recorden que, durant la tramitació del Pla Especial del Cabanyal, la Direcció General de Costes va obligar a reduir l’altura d’un hotel de 15 plantes en Eugènia Viñes pel seu impacte paisatgístic i patrimonial. Per això, consideren “injustificable” que ara es pretenga autoritzar “una torre de 30 plantes en un entorn en què la primera cosa que rimer de plantejar-se és recuperar la històrica Escala Reial per als ciutadans abans d’una operació mercantil per a l’APV”.

Les associacions subratllen que aquest projecte no respon a les necessitats dels barris marítims, que el que necessiten és sobretot “habitatge assequible per a frenar l’expulsió de la seua població i no projectes que, a més d’agreujar el problema, només semblen destinats a afavorir els interessos econòmics del Port i els seus problemes per a costejar unes obres d’ampliació qüestionades i insostenibles per al medi urbà i natural”.

Finalment, reclamen “la paralització del projecte, l’obertura d’un procés transparent de debat públic i una revisió profunda de la relació entre l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària, basada en la defensa de l’interés general, el respecte a l’entorn urbà i litoral i les necessitats reals dels barris”.

Els greuges continus del Port cap a la ciutat

Chao i Catalá van informar el 17 de desembre passat de l’inici dels tràmits per a la construcció d’una nova edificació en la Marina: una torre de 100 metres d’alt d’ús terciari. El Pla Especial de la Marina preveu que, en la parcel·la situada entre la plaça de les Hores, el carrer de la Travessia, l’antiga Estació Marítima (actualment, The Terminal Hub) i el magatzem número 4, es construïsca un edifici que està cridat a ser una de les principals fites arquitectòniques de la ciutat per les seues característiques, el qual s’ha denominat Baluard.

La superfície de la parcel·la és de 7.000 metres quadrats amb una edificabilitat de 28.000 metres quadrats, on es preveuen 30 plantes i una altura de 108 metres. A més, la nova construcció haurà de destinar-se a ús terciari, siga comercial, hoteler, oficines i terciari. La inversió privada podria superar els 120 milions d’euros.

Durant la reunió entre Catalá i Chao es va acordar que l’Ajuntament depuraria físicament i jurídicament la parcel·la (uns tràmits que ja s’han iniciat) per a la reversió posterior de la propietat a l’Autoritat Portuària de manera anàloga a com es va fer amb la parcel·la de l’antiga base de l’Alinghi.

Seguidament, l’Autoritat Portuària de València licitarà la constitució d’un dret de superfície sobre aquesta parcel·la que consisteix en una adjudicació de manera directa, és a dir, a dit, d’una concessió a l’oferta o el projecte que es considere més interessant. Ni l’APV ni l’Ajuntament van donar detalls dels anys que s’atorgarà a l’operador privat ni de la quantitat del cànon que abonarà a l’organisme portuari.

La ciutat tampoc cobra cap cànon de la concessió atorgada a l’empresa a què es va adjudicar la gestió de la Marina de València, Serveis Marítims Port Eivissa i Ocibar, que abonarà a l’APV en concepte de taxes per l’explotació dels espais un total de 5 milions d’euros. El mateix passa amb la base de l’Alinghi, adjudicada a Lanzadera per a una seu nova, per la qual abonarà al Port 220.000 euros anuals en concepte de cànon.