Les escoltes anul·lades de Fenoll invaliden el cas Brugal d’Oriola, però no el que va implicar la Diputació i l’Ajuntament d’Alacant amb el PP

El cas Brugal és la macrocausa judicial que ha posat nom a la corrupció a Alacant. La investigació té nombroses peces i assumptes que, quan van esclatar, van tindre repercussions polítiques importants –hi hagué detencions de càrrecs públics– als ajuntaments d’Oriola, Alacant i la Diputació d’Alacant. Dimecres, l’Audiència d’Alacant tombava la peça originària de totes les perquisicions posteriors que afectava el contracte dels fems de la capital del Baix Segura i en què s’han absolt els 34 acusats, ja que s’han invalidat les escoltes inicials de l’empresari Ángel Fenoll a altres empresaris i regidors.

Entén l’Audiència d’Alacant que les proves, punxades telefòniques de la policia, seguiments i informació posterior, van quedar contaminades perquè les escoltes de l’empresari s’han considerat il·lícites i haurien vulnerat els drets fonamentals dels acusats. Així doncs, entenen, les resolucions judicials que estaven emparades per aquests àudios, que en el seu moment Fenoll va repartir a la premsa a la porta de l’Ajuntament d’Oriola i va lliurar a la Fiscalia Anticorrupció, pecaven de prou motivació o no donaven cobertura a nous delictes descoberts de manera casual. Aquesta nul·litat abastava tots els dispositius mòbils de prepagament usats pels acusats.

 

És més, els magistrats estenen aquesta declaració de nul·litat a altres proves, perquè estan directament relacionades amb les escoltes invalidades i, per tant, contaminades per elles, o bé perquè van suposar per si mateixes la vulneració de drets fonamentals com la inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions, el dret a la defensa, a un procés amb totes les garanties i a la tutela judicial efectiva, entre altres.

“La vulneració del dret de defensa és de tal calat jurídic, pel fet d’atemptar contra l’article 24.1 de la Constitució Espanyola, passant per damunt del que s’estableix tant per la jurisprudència del Tribunal Constitucional, com per damunt el patrimoni del Tribunal Europeu de Drets Humans, que la conseqüència necessària de la seua apreciació, més enllà de la retroacció de les actuacions, ha de ser l’absolució dels acusats afectats per aquestes vulneracions”, raona la Sala.

La sala també anul·la com a font de prova els protocols notarials obtinguts per la Policia sense manament judicial, a través d’una oficina de prevenció de blanqueig de capitals, perquè no estava investigant-se aquest delicte. Igualment invalida actes de seguiment i vigilància de reunions dels sospitosos, ja que els agents en van tindre coneixement a través d’intervencions telefòniques que han sigut declarades nul·les.

Pot haver-hi invalidació de tot Brugal?

Però, pot la invalidació de les escoltes de l’empresari Ángel Fenoll contaminar també les actuacions dutes a terme en la macrocausa Brugal i que van afectar l’Ajuntament i la Diputació d’Alacant? Segons les fonts jurídiques consultades per eldiario.es, no. Entenen aquestes fonts que la denúncia inicial que va acabar amb la detenció de l’expresident de la Diputació d’Alacant José Joaquín Ripoll pel presumpte tripijoc del pla zonal de fems del Baix Segura es va presentar dos anys després (2008) que la d’Oriola.

Per tant, les perquisicions del jutjat d’Alacant on es van presentar inicialment no tindrien res a veure amb les que es van dur a terme en el d’Oriola després de la denúncia de Fenoll davant la Fiscalia Anticorrupció. A més, en la causa que investiga el presumpte tripijoc del pla general d’Alacant i pel qual va haver de dimitir l’exalcaldessa Sonia Castedo, el principal acusat ha arribat a un acord amb la Fiscalia Anticorrupció i ha reconegut els fets.

Es tracta de l’empresari Enrique Ortiz, que ha acordat rebaixar la petició fiscal de 8 anys a 2 a canvi de reconéixer que el pla general es va falsejar per a ell. En aquest cas, el principal acusat podria ser la prova fonamental perquè la causa acabara amb condemnes.

Antonia Moreno, exdiputada provincial socialista i exregidora d’Oriola, va ser una de les denunciants i la persona que més va batallar per destapar la corrupció del cas Brugal. Per a Moreno, la causa d’Oriola que ha acabat amb l’absolució dels 34 acusats és el “brugalet” i la pilota més gran i la causa realment important és el pla zonal, perquè anaven a falsejar-se 500 milions d’euros. “El que ve ara ja està muntat directament i en origen sobre enregistraments de la policia judicial”, assenyala. Una diferència, considera, substancial i que entén que permetrà que els judicis puguen arribar a aclarir tots dos casos.

L’Audiència Provincial d’Alacant ha de fixar data el 2020 per al judici en què Ripoll s’enfronta a 17 anys de presó, mentre que en un mes serà el torn per al del pla general d’Alacant, en què Ortiz ha aplanat el camí a la justícia. En aquesta causa s’asseuran en el banc dels acusats l’exalcaldessa del PP Sonia Castedo i el seu predecessor també popular Luis Díaz Alperi.