Impacte dels festivals de música: un ball de xifres
Els festivals de música són màquines per a atraure visitants a qualsevol població. En funció de la magnitud de l’esdeveniment, es poden comptar per més o menys milers. Conscients de la repercussió d’aquestes cites, la Generalitat Valenciana i l’associació de promotors musicals Musicpro van decidir anar junts per a crear Musix, una marca paraigua sota la qual es refugiarien uns quants festivals valencians, des de l’Arenal Sound, a Borriana, fins als concerts dels Vivers, a València. Altres administracions, com la Diputació de Castelló, van apostar per marques locals com ‘Castelló, terra de festivals’, una guia turística de promoció de les cites musicals que s’esdevenen a la província per a les fires de turisme.
Símbol inequívoc del poder dels festivals és que les empreses privades decidisquen patrocinar-los, Multitud de marques enfocades a l’oci i el temps lliure folren escenaris i espais dins d’aquests esdeveniments musicals, fins i tot els potencien per les xarxes socials. Begudes alcohòliques, ulleres de sol, marques de roba s’utilitzen per a posar nom als diferents àmbits, fins i tot alguna vegada al mateix festival.
Sector públic i privat es basen en els mateixos aspectes per a avaluar un festival: l’assistència i l’impacte econòmic, principalment. I resulta que ambdues xifres són les més complicades de determinar amb exactitud. En el cas de l’assistència, la celebració en diverses jornades del festival i els tipus d’entrada compliquen els comptes. Ni tots els assistents que compren l’abonament complet hi acudeixen tots els dies, ni l’assistència total pot ser una suma dels visitants diaris. A més, si es calcula en funció de les entrades venudes, queda fora del recompte el nombre d’invitacions, de passes, etc.
A pesar d’aquestes dificultats, els promotors dels festivals, les empreses i els mitjans de comunicació continuen amb cada edició el ball de xifres.
En el cas de l’Arenal Sound, un dels esdeveniments més importants, es preveien prop de 260.000 assistents. La xifra oferida tot just acabar va ascendir als 300.000 sounders. La promotora ha estimat en 38 milions d’euros el seu impacte econòmic i en 3.500 el nombre d’ocupacions directes.
A Benicàssim, els quatre dies del FIB van reunir 170.000 espectadors, sempre segons el festival, amb una mitjana de 35.000 espectadors diaris. Durant el tercer dia va haver de penjar el cartell de sold out gràcies al concert de Muse. La diputació de Castelló va xifrar l’impacte econòmic en 50 milions d’euros i més de 1.300 ocupacions, el 80% procedents del poble, segons l’alcaldessa.
Respecte a l’altre gran de Benicàssim, el Rototom, encara en marxa, l’organització va preveure una assistència de 250.000 persones. L’impacte econòmic es calcula al voltant de 58 milions d’euros i la creació de 5.000 llocs de treball en tota la província de Castelló. Aquestes xifres fan que siga un dels beneficiaris de les ajudes de la diputació, per les quals rep més de 90.000 euros.
Tanmateix, comparant les xifres dels festivals entre si i amb les de l’Administració, els comptes no ixen. La corporació provincial de Castelló va estimar en 58 milions d’euros l’impacte per al sector turístic i de serveis dels municipis on se celebren i el seu entorn d’influència. Pel que fa a l’ocupació, els seus càlculs són de 2.000 llocs de treball directes, xifra inferior a la que aporten els organitzadors tan sols de l’Arenal Sound.
Casualitat o no, les dades que aporten les promotores de festivals sempre superen les seues previsions i sembla que cada edició funciona millor que l’anterior. Més assistents, més ocupació, més impacte… però sense un sistema eficaç d’avaluació. Que continue el ball de xifres!
