La Generalitat i CaixaBank assumeixen la meitat del deute de 3 milions per un crèdit a la fundació d’un exministre del PP

L’Institut Valencià de Finances (IVF) ha arribat a un acord amb CaixaBank perquè cadascuna d’aquestes entitats financeres es faça càrrec al 50% del deute de 3 milions d’euros que ha generat el crèdit fallit que van avalar el 2006 a la fundació Aulamar, després d’obtindre aquestes ajudes financeres del Govern central.

Aulamar, amb seu a Madrid, és una fundació sense ànim de lucre vinculada a Pedro Morenés, exministre de Defensa amb el PP, que té com a objectiu principal fomentar l’afició a la mar i a la navegació entre les persones discapacitades o en risc d’exclusió social, i que actualment no té activitat.

La Fundació va obtindre, entre desembre del 2005 i novembre del 2006, uns quants préstecs del programa Profit, concedits pel Ministeri d’Educació i Cultura (495.819 euros i 254.977 euros respectivament) i pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (810.465 euros) per a transformar el vaixell pesquer de 39 metres d’eslora Gure Cita en el vaixell escola Gure Izar, amb capacitat per a acollir 32 llits. Per a beneficiar-se d’aquests préstecs, la fundació necessitava els avals suficients que donaren suport a aquesta inversió. Va ser Bancaixa l’entitat que va atorgar els avals, però va exigir una contragarantia a favor seu per les 21 pòlisses d’aval que, finalment, va signar l’IVF el 2006, sota el mandat de Francisco Camps en la presidència de la Generalitat Valenciana. El banc de la Generalitat no podia assumir aquest préstec directament pel fet que no es tractava d’una entitat valenciana, encara que sí que va avalar l’operació.

Segons Manuel Illueca, director de l’Institut Valencià de Finances, des de l’entitat “s’ha tractat de protegir els drets de la ciutadania davant un altre tripijoc del PP que ha de pagar el Consell del Botànic”. Afig: “Gràcies a la capacitat de negociació de l’IVF, hem aconseguit que les arques públiques únicament hagen de respondre de la meitat del deute generat per l’aval, i hem estalviat als contribuents valencians 1,5 milions d’euros”. “Encara que és una bona notícia, la realitat és que ens toca fer front al pagament d’1,5 milions d’euros –amb càrrec a les arques públiques– per un altre aval sense justificació i fallit dels molts que en l’època de l’anterior executiu es van donar a amics i coneguts”, sosté Illueca.

“Estem una altra vegada davant d’un dels casos foscos que van esguitar la gestió de l’anterior executiu a la Comunitat Valenciana. L’IVF no podia avalar el crèdit a Aulamar, ja que es tractava d’una fundació radicada fora del territori valencià, concretament a Madrid”, explica el director del banc públic.

Així doncs, sosté, “la solució que es va orquestrar, en aquest cas, va ser que el crèdit l’avalara Bancaixa i que l’IVF el contraavalara. Es tracta d’un tripijoc dirigit a beneficiar interessos particulars. De fet, la fundació no té ja activitat i no se sap res del vaixell”. Illueca critica que els interessos dels valencians “mai van ser una prioritat i es van utilitzar els nostres diners públics perquè algú ben relacionat poguera dur a terme els seus negocis”.

Novacions i execució d’avals

El 2009, Indústria va modificar les condicions d’un dels préstecs per allargar el termini d’amortització a quinze anys, estendre el període de carència a cinc anys i retardar dos anys la data del primer reembossament fins a octubre del 2011. Aquesta modificació va ser seguida d’altres de posteriors per donar facilitats de pagament a Aulamar.

Però la fundació “no va respondre dels crèdits”. A partir del 2016, l’Administració central va començar el procés d’execució dels avals. En aquell moment, Bankia ja havia absorbit Bancaixa. El 2017, Bankia va executar els primers avals i va remetre per primera vegada dues reclamacions a l’IVF en la seua condició de reavalador, motiu pel qual l’entitat, ja amb Manuel Illueca al capdavant, va fer provisió d’1,5 milions d’euros com a mesura de prevenció.

L’IVF es va negar a pagar i l’any següent Bankia li va exigir 618.000 euros més com a pagament per l’execució de catorze avals més, alhora que el va advertir d’un risc d’execució de la resta dels avals vius per 954.000 euros i li va exigir que la rellevara com a avaladora.

Bankia pretenia que l’IVF afrontara en solitari el pagament com contraavalador. Però l’Institut afirma que es van dur a terme novacions en els crèdits concedits pel Govern central a Aulamar que no se li havien notificat i que, per tant, l’obligació que vinculava l’entitat en virtut dels contractes d’aval s’havia extingit pel fet d’haver-se novat l’operació garantida.

No va ser possible arribar a cap acord amb Bankia, que reclamava a l’IVF el pagament íntegre del capital satisfet consistent en el nominal dels avals prestats més les comissions i els interessos meritats. Davant la impossibilitat d’acord, Bankia va formular demanda d’execució a la qual l’IVF es va oposar.

Durant el procés, es va proposar per part del banc públic valencià el pagament del 50% del deute generat per cadascuna de les parts. En aquesta negociació CaixaBank, successora de Bankia, s’ha mostrat conforme amb la cancel·lació de la total responsabilitat de l’IVF per raó dels avals refinançats a Fundación Aulamar contra el pagament d’1.572.272,82 euros.

Des de l’Institut Valencià de Finances es va considerar favorable aquest acord, en la mesura en què l’entitat valenciana no pagarà interessos o comissions i únicament atendrà el 50% de la quantia reclamada i consignada judicialment, i tenint en compte la complexitat i els riscos que pot implicar iniciar un procés de declaració abusiva de refinançament.