El gerent que va robar 144.000 euros de l'Institut Valencià de Serveis Socials no n'ha tornat ni un euro malgrat la condemna

L’Institut Valencià de Serveis Socials (Ivass) ha experimentat dos grans robatoris en els últims 20 anys de què encara no ha pogut recuperar ni un euro. Un té sentència judicial, en la qual un exgerent va acabar condemnat a cinc anys de presó, segons es desprén de l’informe dels seus comptes fet per la Sindicatura de Comptes de la Generalitat corresponent a l’exercici 2024. En total, l’entitat dependent de la Conselleria de Benestar té pendents de cobrar 250.000 euros de les dues sostraccions: una apropiació indeguda i una estafa. A més, en l’exercici analitzat, l’Ivass també tenia pendents d’ingressar 330.921,27 euros de quotes pendents que corresponen «a les despeses personals ordinàries dels usuaris, com ara perruqueria, farmàcia o podologia».

Segons l’informe de la Sindicatura de Comptes, el 2024 «roman en els registres comptables el saldo de 144.794,31 euros, a conseqüència de l’apropiació indeguda de fons públics en l’exercici 2009, a l’espera de cobrament per execució de sentència, i s’ha instat l’entitat els procediments judicials oportuns en matèria penal». Aquests fons van ser robats pel seu exgerent, José María Vicent, exadministrador de l’Ivass quan s’anomenava Institut Valencià d’Atenció als Discapacitats i Acció Social (Ivadis). Vicent va ser condemnat a quatre anys de presó i huit d’inhabilitació.

L’exgerent condemnat va ser contractat en el seu moment per a gestionar l’administració de l’Ivadis, que rebia els seus recursos dels pressupostos de la Generalitat Valenciana. L’home era l’encarregat d’ordenar els pagaments a proveïdors. El que va fer, segons consta en la sentència del Tribunal Suprem, va ser alterar el fitxer informàtic amb les dades de les empreses. Va mantindre el nom del destinatari, però va modificar el compte en què s’havia de fer l’ingrés. Així doncs, n’hi va inserir uns altres a nom seu o d’una mercantil que estava controlada per ell. També disposava d’un segon mètode per a executar el frau. En compte del pagament a proveïdors, feia constar que es tractava d’acomptes de nòmina per a alguns funcionaris, malgrat que aquests mai van sol·licitar l’avançament. En aquest cas, feia depòsits a nom de la seua dona, que desconeixia les pràctiques irregulars en què estava immersa la seua parella.

José María va prolongar aquesta activitat il·lícita durant dos anys, des de novembre del 2008 fins a desembre del 2010. En total, va fer sis transferències fraudulentes. La de més import va ser un traspàs superior a 66.000 euros.

L’altra estafa de la qual l’Ivass no ha recuperat ni un euro es va produir el 2020. En aquest cas, es va tractar d’un frau per suplantació d’identitat. Segons revela la Sindicatura de Comptes, es van fer transferències per valor de 106.413,98 euros «la recuperació de les quals es considera remota», per la qual cosa els fons s’han registrat igualment com a deutors de cobrament dubtós, a l’espera d’una sentència judicial.

L’Ivass va detectar la comissió d’una estafa per valor d’uns 100.000 euros en els procediments de pagament a una de les seues empreses proveïdores, la identitat de la qual els estafadors havien suplantat mitjançant la falsificació de diversos documents, segons va explicar la Conselleria de Benestar Social en un comunicat del 2020, en què va precisar que la quantitat sostreta es corresponia únicament amb el pagament d’una de les mensualitats a aquesta empresa.

Els estafadors van tramitar per escrit una petició de canvi de compte corrent fent-se passar per l’empresa proveïdora, en què van adjuntar un certificat de la nova entitat financera amb l’encuny d’aquesta per a donar autenticitat al compte corrent, i un altre document amb encuny i signatura de l’empresa en què donava suport al canvi. Malgrat la versemblança, tots dos documents eren falsos.

En aquest sentit, es va indicar que els delictes que pretesament s’haurien comés serien diversos, ja que, a més de l’estafa, es parlaria de suplantació d’identitat i falsificació de documents. Es va presentar una denúncia davant el jutjat de guàrdia pels delictes d’estafa, falsificació de document públic, apropiació indeguda i usurpació d’identitat, perquè s’inicien els procediments necessaris encaminats a la recuperació dels diners sostrets i a la reparació dels danys que s’hagen pogut produir, tant a l’empresa pública com al seu proveïdor. De moment, segons explica la Sindicatura, no s’han pogut recuperar els diners.