El Govern central oculta a Transparència el patrimoni públic de què va poder ensenyorir-se l’Església al territori valencià entre el 1996 i el 2015

Silenci absolut. Aquesta ha sigut l’estratègia que ha adoptat el Ministeri de Justícia després de la carta enviada el mes d’agost passat per la Conselleria de Transparència en què se sol·licita, en concret a la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, la relació dels immobles o altres possessions de què s’haguera pogut apropiar l’Església a la Comunitat Valenciana entre els anys 1996 i 2015.

Fonts del departament que dirigeix la consellera Rosa Pérez han informat a elDiario.es que no han rebut cap resposta a la missiva i que, davant aquesta situació, han sol·licitat una reunió al ministeri de Juan Carlos Campo per conéixer tota la informació.

Pérez ha explicat que necessiten “aquesta informació per determinar l’abast de l’espoli de béns per part de l’Església Catòlica que haurien d’engrossir el patrimoni públic”.

La consellera ha assegurat que la seua obligació “és la defensa dels interessos de tota la ciutadania i, com en altres casos, això inclou la restitució de qualsevol bé o propietat que se li haja sostret” i ha recordat que “es tracta, a més, d’una assignatura pendent de la nostra història i de la nostra democràcia que no es pot demorar més”.

L’objectiu d’aquesta investigació és confirmar que tots aquests béns són legítims o si, en canvi, pot haver-se donat algun cas d’apropiació de béns la titularitat dels quals correspondria al patrimoni públic, la qual cosa equivaldria a un espoli.

El fenomen de les immatriculacions dels béns immobles està propiciat per l’article 206 de la Llei hipotecària del 1946 que va permetre a les autoritats eclesiàstiques inscriure béns a nom seu sense acreditar cap títol de domini, mitjançant un procediment d’autocertificació.

No obstant això, des de Transparència consideren que “des de la promulgació de la Constitució del 1978 és indefensable del tot en el marc constitucional les modificacions dels preceptes inspirades en la redacció original de la Llei hipotecària de 8 de febrer de 1946 i que culminen en una modificació normativa de la Llei hipotecària i del seu Reglament operada per la Llei 13/1996 de 30 de desembre i pel Reial decret 1867/1998, de 29 de setembre, les quals difícilment van poder sostindre’s de cap manera a causa de la seua inconstitucionalitat”.

Aquesta possibilitat d’autocertificar-se a l’efecte de la immatriculació facilitada pel Govern el 1996 no s’impedeix fins a l’aprovació de la Llei de 13/2015, de 24 de juny de reforma de la llei hipotecària, en què queda circumscrita únicament a les Administracions Públiques i a les entitats de dret públic la facultat d’autocertificar la titularitat favor seu de les finques i els immobles.

Per tant, entén la conselleria que “durant el període democràtic entre el 1996 i el 2015 el patrimoni públic de la Comunitat Valenciana ha pogut veure’s afectat sota preceptes presumiblement inconstitucionals, privant les valencianes i els valencians del seu ús, i si escau, de la rendibilitat patrimonial que poguera derivar-se en benefici de les institucions públiques valencianes”, motiu pel qual sol·liciten la llista de les immatriculacions efectuades per l’Església Catòlica en el període comprés entre els anys 1996 i 2015.