Qui paga els plats trencats de la falta de Govern? Bretxa en l'Executiu valencià per les retallades després del bloqueig del finançament

El bloqueig del finançament autonòmic per la falta de Govern a Espanya ha obert un conflicte entre algunes comunitats autònomes i l'Executiu de Pedro Sánchez. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha esgrimit un informe de l'Advocacia de l'Estat per a defensar que li és impossible desbloquejar fons per a les autonomies. Aquesta suspensió de l'enviament de fons ha provocat que en comunitats com la valenciana tinguen ja previstes retallades per 438 milions que podrien incrementar-se si la paràlisi continua o s'acaba convocant eleccions.

Aqueixos ajustos sobre els pressupostos ja aprovats han obert una bretxa entre els dos principals socis de govern en la Generalitat Valenciana -el major bastió socialista-, el PSPV-PSOE i Compromís. Mentrestant, els altres socis, Podemos i Esquerra Unida, es mantenen al marge per diferents motius. La coalició que lidera Mónica Oltra s'ha desmarcat de les retallades i vol que Ximo Puig siga més dur amb l'Executiu del seu company Pedro Sáncez. Entenen que, almenys, els 2.500 milions que reté l'Estat de l'IVA per un canvi comptable podrien haver sigut transferits ja a les autonomies via decret encara que l'Executiu es trobe en funcions. Això suposaria a la Comunitat Valenciana més de 250 milions de liquiditat.

Encara que des de la Conselleria d'Hisenda (PSPV) volen traure-li ferro a l'assumpte i parlen de “retencions de crèdit” sobre iniciatives que no s'anaven a realitzar abans que finalitzara l'any, en els departaments més afectats per la tisora, tots de Compromís, asseguren que el repartiment de les retallades ha de negociar-se. La Conselleria d'Educació i Cultura és la que més ajustos hauria de fer amb 95 milions d'euros, seguida d'Agricultura i Emergència Climàtica amb 58 i Economia amb 44 milions de retallades.

D'altra banda, dues partides socials com Sanitat i Serveis Socials seran de les que menys retallades patisquen, al voltant de 30 milions cadascuna. En el Govern valencià es van negar en un primer moment a reconéixer els ajustos enguany, encara que finalment han canviat el discurs per a defensar que no afectaran serveis bàsics.

Des de Compromís exigeixen als seus socis que siguen més durs amb el Govern d'Espanya i que introduïsquen el debat del finançament al si de l'Executiu. De moment, no solament no s'ha avançat en un nou model que equilibre les autonomies, entre les quals resulta que la valenciana és la pitjor finançada en termes relatius, sinó que amb la congelació dels lliuraments a compte la paraula retallades torna a l'imaginari col·lectiu dels valencians, ara amb un govern progressista.

El més dur amb el bloqueig del finançament ha sigut el senador de Compromís Carles Mulet, que va votar a favor de la compareixença al Senat de la ministra d'Hisenda que la majoria del PSOE va tombar. “El bloqueig del PSOE al fet que Montero comparega al Senat per a donar la cara davant aquesta situació demostra una vegada més que el PSOE està instal·lat a generar un relat irreal per a intentar partidistament eixir el menys malparat possible, i no per a governar d'acord a la voluntat electoral manifestada per la ciutadania”.

Mulet ha criticat que “no es produïsquen els lliuraments a compte i l'IVA pendent generarà seriosos problemes de liquiditat que amenacen amb provocar serioses retallades en els pressupostos autonòmics, un govern que ja ha de fer malabarismes davant un sistema de finançament injust, i que es xifren ara en 438 milions en el pla d'ajust necessari davant la falta de Govern a Madrid”.

Mulet ha lamentat que els senadors valencians del PSOE hagen actuat “de nou a esquenes de la Comunitat Valenciana” i hagen optat per votar en contra de la compareixença: “Era una mica més simbòlic que pràctic, que comparega Montero no desbloquejarà la situació dramàtica, però almenys el nostre Govern i consellers podria haver explicat de primera mà davant tots els seus homòlegs què està passant ací, a veure si a algú se li ablaneix el cor o té una mica de vergonya”.