“Fa cinc mesos que no puc eixir de casa perquè el meu edifici no és accessible”

“Prenc el sol en la finestra de la meua habitació, bec infusions i veig moltes sèries i pel·lícules per matar el temps i no perdre el cap, ja que fa cinc mesos que no puc eixir de casa perquè l’edifici on visc no és accessible.”

Aquest és el testimoni de Pablo Cervera, un valencià de 32 anys que pateix atàxia de Friedreich, una malaltia neurodegenerativa que des de 18 anys el va deixar prostrat en una cadira de rodes.

Pablo viu a ca sa mare, un tercer pis en un edifici del barri de Vara de Quart (València) en l’ascensor del qual no cap amb la cadira de rodes i que a més no té cap tipus de rampa o plataforma elevadora per a salvar les escales que hi ha tot just entrar al pati.

Segons comenta, va haver de tornar a la llar familiar al juny de l’any passat després de passar per un habitatge adaptat situat en un baix i per una residència: “Des de llavors només he pogut eixir al carrer una vegada a l’agost gràcies a l’ajuda de ma mare, que també està delicada de salut, de la meua germana i d’una altra persona que es va prestar a ajudar-nos-hi”.

Segons explica, quan l’any 2008 la seua malaltia va començar a accentuar-se i començava a tenir problemes per a valdre’s per si mateix, van plantejar a la comunitat de veïns la necessitat d’executar obres d’accessibilitat. No obstant això, la majoria dels residents s’hi van negar, la qual cosa obligava Pablo a assumir “tota la despesa de les obres, a més del manteniment, una cosa totalment inviable”, comenta.

Davant d’aquesta situació, està pendent d’aconseguir llogar un altre habitatge en un baix, encara que almenys fins al mes d’abril li serà impossible aconseguir-lo i, per tant, fins llavors continuarà tancat, presoner en la seua pròpia casa.

Respecte d’això, des de Concemfe han exigit una reforma de la Llei de propietat horitzontal per a evitar que situacions d’aquest tipus s’eternitzen. Actualment, les obres d’accessibilitat són obligades per a la comunitat si una persona amb mobilitat reduïda les sol·licita, sempre que el cost total del projecte no supere la suma de 12 mensualitats de les despeses comunes.

Si el cost de les obres supera el d’aqueixes 12 mensualitats, cosa que sol ser habitual, continuaran sent obligatòries si el sol·licitant paga la diferència. En cas contrari, l’acord es prendrà si hi ha el vot favorable de la majoria.

Ajudes per a obres d’accessibilitat

El cas de Pablo no és aïllat. De fet, segons la Conselleria d’Habitatge, la Comunitat Valenciana té uns 500.000 habitatges de tres plantes o més sense ascensor. En aquest sentit, des del departament han recordat que durant aquest primer trimestre de l’any es publicaran les ajudes del Pla estatal de l’habitatge, dotat amb 12,1 milions d’euros.

Així, en obres d’accessibilitat, la subvenció serà de fins 4.000 euros i, si es tracta d’edificis BIC o edificis catalogats, la subvenció es pot incrementar en un 10%.