José Gil, psicòleg: “Cal ensenyar els xiquets a afrontar la frustració”

Els menors en contacte amb el coronavirus presenten problemes psicològics interiorizants iguals o superiors als de la població clínica. Depressió, ansietat i queixes somàtiques (malestar físic) són els principals problemes dels menors que han perdut algun familiar o han tingut contacte amb casos positius en el seu entorn pròxim. “No trobem que siguen més agressius o tinguen problemes de conducta”, sinó puntuacions més altes en depressió o ansietat, aquells malestars que un guarda per a si, exposa José Gil, psicòleg i codirector de diversos màsters en universitats valencianes.

El psicòleg, codirector del Màster Propi en Psicologia i Psicoteràpia de la Universitat de València, acaba de finalitzar una investigació sobre l’impacte emocional de la Covid en xiquets i adolescents en contacte amb la malaltia. L’estudi analitza un grup de la població infantojuvenil, que ha tingut un contacte directe amb el COVID-19, bé per algun familiar mort, per confinament o per haver patit la malaltia, i es compara amb una mostra que recorre a l’ajuda psicològica per problemes clínics en el municipi d’Alcàsser, en la unitat del qual treballa.

Una de les conclusions principals és que la família actua com a agent modulador clau en la percepció dels seus fills del problema. Les persones amb més puntuació en les escales clíniques perceben un ambient familiar més alterat: “Quan la família viu el problema intensament, amb molta gravetat, repercuteix amb més força en el jove i apareixen més problemes en les escales interioritzades (depressió, ansietat, ansietat social, queixes somàtiques, obsessió compulsió i simptomatologia posttraumàtica)”, apunta.

Gil considera que les famílies han d’assumir que les situacions dramàtiques formen part de la vida i traslladar-ho des de la infància, a més d’educar en la frustració. “Cal ensenyar a aprendre a afrontar situacions de frustració i acceptar que aquestes situacions estaran en la vida. Els que treballem en educació ens trobem que hi ha xiquets a qui no els han dit ‘això no es fa’, que no saben actuar davant la contrarietat”, critica.

L’omissió del dolor o de la frustració genera allò que s’ha denominat “generació de vidre”, un terme quasi despectiu amb què referir-se als joves que estan fent-se adults i presenten problemes d’ansietat, malgrat criar-se en un entorn considerat més còmode (més accés a la formació, més igualtat de gènere, menys manques materials). “Abans, quan tractàvem problemes emocionals, ens trobàvem persones que havien patit una infància molt dura. En aquests moments les depressions són de persones educades entre cotompels”, apunta el psicòleg, preocupat pel fenomen.

“La vida és acceptar l’esdevenir de les coses. L’ésser humà el que més el fot és la pèrdua: de salut, econòmica… i en aquesta vida vas perdent coses, qualitats, éssers estimats. L’acceptació per a mi és importantíssima. Veure què podem fer, tindre capacitat de resposta”, sentencia.