Una jutgessa ajorna la sentència sobre la legalitat de la ZAL, mentre el Port de València n’accelera l’obertura

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a través de Sepes, Entitat Estatal de Sòl, va iniciar el mes de juliol passat les obres de condicionament per a la recepció municipal de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, amb una duració de 10 mesos i una inversió de 3,3 milions.

Un any abans, el consell d’administració de València Plataforma Intermodal i Logística (VPI Logística) va aprovar l’adjudicació de quatre illes o parcel·les de la ZAL a les empreses Grupo Raminatrans, QA Pimba, MSC i Medlog Iberia.

Unes actuacions que s’han dut a terme enmig de la incertesa jurídica en una política clara de fets consumats, ja que la posada en marxa del recinte, paralitzada durant 23 anys per irregularitats urbanístiques, està pendent d’una nova resolució judicial arran de la denúncia presentada per la plataforma ‘Horta és Futur, No a la ZAL’.

El 28 de setembre passat, s’esperava una primera sentència judicial de la secció 1 de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la magistrada ponent de la qual Desamparados Iruela, va anul·lar amb el vot particular d’un magistrat el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) arran del recurs d’una promotora, perquè contenia defectes de forma en la tramitació. Una sentència que va recórrer davant el Tribunal Suprem la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat.

Aquest és precisament el motiu que ha al·legat la sala per ajornar el seu posicionament sobre la ZAL, seguint curiosament la petició feta pel mateix Govern valencià.

Segons la provisió a què ha tingut accés elDiario.es, “es disposa per la Sala (en línia amb allò sol·licitat per l’Administració autonòmica en el seu escrit de data 12 de juliol de 2021) deixar sense efecte la provisió d’assenyalament de les actuacions per a votació i sentència, per considerar-se procedent pel Tribunal –per raons de seguretat jurídica– resoldre l’assumpte una vegada s’haja pronunciat el Tribunal Suprem sobre els motius en què es va fundar aquesta Sala per declarar nul d’aprovació del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana, i el Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 8293, d’11 de maig de 2018), això a la vista que aquells mateixos motius són així mateix susceptibles de fundar, si escau, l’estimació d’aquest recurs contenciós administratiu, com així es va plantejar pel Tribunal a les parts mitjançant provisió de 22 de juny de 2021”.

Des d’‘Horta és Futur, No a la ZAL’, no obstant això, no comparteixen aquest argument i ja han presentat un recurs de reposició contra la provisió, perquè entenen que no té res a veure el possible defecte de forma del Pativel amb la qüestió que es discuteix en el cas de la ZAL, en concret, la legalitat del Pla Especial aprovat el 2018 per la Conselleria de Vertebració del Territori (ara Política Territorial) per donar cobertura legal al recinte industrial sobre un sòl que estava protegit.

Segons els denunciants, aquest Pla Especial és pràcticament idèntic al què ja es va declarar nul el 2009 i el 2013 pel TSJCV, una nul·litat confirmada el 2015 pel Tribunal Suprem.

La demanda va ser interposada fa més de dos anys i s’hi qüestiona la legalitat de l’aprovació autonòmica del Pla Especial, una actuació que va suposar la requalificació de més de 700.000 metres quadrats de sòl d’especial protecció agrícola i que, després de quedar anul·lada per diferents decisions judicials, va tornar a la situació original, és a dir, d’especial protecció agrícola.

Segons el recurs de reposició presentat “en el cas de la impugnació que es fa en el nostre recurs del Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PATODHV), no és que no existisca la relació; és que la pretensió que es volguera fer valdre dels motius invocats per la Sala per a declarar la seua nul·litat estarien completament fora del debat processal sustentat entre les parts”.

A més afig que “és evident en el nostre cas que el recurs de cassació contra la sentència que declara la nul·litat del Pativel no té aquest caràcter preclusiu que pretén l’Administració autonòmica, ni és inexorablement la base ni l’antecedent lògic necessari per a declarar o no la nul·litat sol·licitada en el nostre recurs d’altres disposicions diferents”.

Sobre el nou retard de la resolució, consideren els denunciants que el seu recurs “ha vist ja demorada massa temps la tramitació, i es generaria a l’actora un greu perjudici si se l’obliga a esperar que es dicten sentència que afecten altres disposicions que no són les impugnades en aquest”.

Per aquest motiu, sol·liciten que s’assenyale de nou “per a votació i sentència al més prompte possible, en raó del temps llarg que ha consumit la tramitació d’aquest recurs”.