L’afusellament del rector Joan Peset Aleixandre, 80 anys d’un crim del franquisme contra la medicina

El 24 de maig de 1941, a les sis de la vesprada, va ser afusellat al cementeri de Paterna el metge Joan Peset Aleixandre. El certificat de defunció diu lacònicament que el cadàver “presenta símptomes de mort real a conseqüència de ferides múltiples per arma de foc en virtut de procediment judicial”. La documentació sobre l’afusellament de Peset consta en Procés a Peset, un estudi ben complet editat per la Universitat de València (i, lamentablement, descatalogat) elaborat pels historiadors Marc Baldó, María Fernanda Mancebo i Salvador Albiñana. La publicació dels papers del procés va destapar que un dels denunciants de Peset havia sigut el doctor Francisco Marco Merenciano, director de l’Hospital Psiquiàtric de València. 

Joan Baptista Peset Aleixandre va ser catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, institució en què havia cursat, amb un expedient acadèmic brillant, diferents titulacions acadèmiques, entre les quals el doctorat en Medicina, el doctorat en Ciències (secció Química) i el doctorat en Dret. Degà de la Facultat de Medicina entre els anys 1930 i 1931, vicerector de la Universitat de València des del 1931, el 1932 va ser elegit rector. Va ocupar aquest càrrec fins al 1934, any en què es va acceptar la seua dimissió

Peset també va ser un republicà liberal de tendències molt moderades. Diputat d’Izquierda Republicana, durant la Guerra Civil es va encarregar de salvar nombrosos catòlics o dretans perseguits per milicians descontrolats en el llarg estiu de l’anarquia del 1936. Començant pels seus propis veïns. “Va ser diputat”, escriu el comissari en cap de la Brigada Politicosocial Trifón Escudero, “i va mantindre amb Manuel Azaña llaços d’amistat indiscutible”. “En resum, es tracta d’una de les figures més rellevants del marxisme a València, i ha sigut una de les persones més influents d’aquesta capital i tota la zona roja”, conclou l’informe policial citat per l’historiador Salvador Albiñana. 

Peset se’n va anar a Alacant, acompanyat dels seus fills i d’un jove Ricardo Muñoz Suay per intentar embarcar-se en el port cap a l’exili. Detingut i traslladat al camp dels Ametlers i posteriorment al d’Albatera, comença per a l’exrector un itinerari carcerari que el va portar al camp de concentració de Portaceli i, a partir del 15 de gener de 1940, a la presó Model de València. Per descomptat, el nou règim franquista ja l’havia apartat de tota activitat acadèmica, malgrat la seua llarga trajectòria universitària i en matèria de salut pública. 

El sumari recull acusacions manifestament falses, com que Peset havia col·laborat en assassinats, i, malgrat els testimoniatges de monges i persones rellevants de la dreta valenciana a favor seu, la seua pena mai va ser commutada. “La lectura del procés”, escriuen els historiadors Marc Baldó i María Fernanda Mancebo, “evidencia que no es tractava només de jutjar una persona, sinó essencialment el que representava. 

Poc abans que l’afusellaren, en la carta de comiat dirigida a la família, Peset va escriure: “Confie, segur en Déu, que algun dia la meua Pàtria us retorne el meu nom com el d’un ciutadà que mai va fer res més que servir-la complint els seus deures legals”. 

L’Ajuntament de València va retirar el nom de Marco Merenciano de la llista de carrers (el va substituir pel de l’activista veïnal Félix del Río). El rector Peset té una avinguda a la ciutat i dona nom al Col·legi Major de la Universitat de València al barri del Carme. Dilluns, en ocasió del 80é aniversari del seu afusellament, la UV organitza un acte en homenatge al seu antic rector en una cerimònia en el claustre. Al migdia, una reunió ciutadana, nascuda d’una proposta en Twitter del periodista Francesc Bayarri, s’acostarà fins a la tomba de Peset al cementeri general de València per recordar el metge.