L’Audiència de València absol dos guàrdies civils acusats d’una detenció il·legal en un control d’alcoholèmia

“L’actuació de l’agent es va mantindre dins dels marges de la professionalitat exigible”. La secció quarta de l’Audiència Provincial de València ha absolt dos agents de la Guàrdia Civil acusats pels presumptes delictes de detenció il·legal i falsificació de document oficial i que s’enfrontaven a una petició de pena per part de la Fiscalia de huit anys de presó. 

Els uniformats van detindre un jove en un control d’alcoholèmia instal·lat en la carretera CV-32 a l’altura de Massalfassar (l’Horta Nord) el matí del dilluns 29 d’abril del 2019 per desobediència greu i atemptat. La causa va ser sobreseguda pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Massamagrell, encara que la Fiscalia va acusar pels pretesos delictes de detenció il·legal i falsificació de document públic els dos agents que van signar l’atestat. 

La sentència relata, en l’apartat de fets provats, que mentre el conductor se sotmetia a una prova d’alcoholèmia i drogues (va donar positiu en totes dues), els acompanyants “van baixar del cotxe i es van dedicar a deambular pels voltants” a pesar que els agents els van requerir “en multitud d’ocasions” perquè no ocuparen la carretera. 

Una jove va proferir “frases insultants” a l’agent, “impedint-li desenvolupar el seu treball de control de vehicles”. El nuvi de la jove es va encarar amb l’agent, al qual “va colpejar lleument en el pit” i li va etzibar “ves a fer la mà”. Tot seguit, “va agafar del braç la núvia i se la va emportar amb ell, allunyant-la i separant-la del guàrdia”. 

L’uniformat va detindre el jove “pel doble motiu de continuar sense abandonar la carretera i haver-se encarat amb ell amb insults i els moviments violents amb els braços que van arribar al contacte físic”. El jove “es va apartar de l’agent alçant els braços amb gest d’oposició a la maniobra d’emmanillada”. Durant el breu forcejament, un dels agents va patir una lesió al braç esquerre i el trencament del rellotge mentre que el seu company assegurava que se li va trencar la pantalla del telèfon mòbil. 

En el judici oral, celebrat el passat 14 de gener, es va projectar un vídeo gravat per un jove que presenciava l’escena des del seu vehicle. Després del visionat del vídeo i la declaració dels testimonis, que van admetre haver rebut l’ordre “repetides vegades d’abandonar la carretera”, la secció quarta de l’Audiència Provincial de València conclou que no va haver-hi detenció il·legal. “Els objectius eren garantir la seguretat del mateix grup d’amics, evitar l’alentiment de la circulació i poder retindre tots els vehicles sospitosos d’infracció viària que anaven aproximant-se”, diu la sentència. De fet, a conseqüència de l’incident, els uniformats van abandonar el control d’alcoholèmia pel perill que suposava la presència dels joves en la calçada. 

La sentència recorda que els ocupants del vehicle, “des del primer moment de la retenció del cotxe, van començar a assetjar” l’agent absolt. A més, també assenyala que els guàrdies de Trànsit “no tenien l’experiència i la destresa en l’execució de detencions complexes, més pròpies dels agents de seguretat ciutadana”. 

“Després de tot el que venia passant sense solució de continuïtat durant mitja hora, sense entrellucar un final definitiu, encotillat pels tres amics i havent arribat un d’ells a l’encarament personal violent, l’única solució per a posar límit a la interminable conducta era la detenció del membre del grup que havia portat la fustigació verbal i personal al nivell més alt, davant el risc ja evident que el trepitjament definitiu del principi d’autoritat li impedira exercir les seues funcions de control viari i seguretat ciutadana”, conclou la sentència. 

Així doncs, “l’actuació de l’agent es va mantindre dins dels marges de la professionalitat exigibles, sense sobrepassar cap límit més enllà de l’exteriorització d’una irritació justificable per la localització a què estava sent sotmés”. Sobre el delicte de falsificació en document oficial, l’Audiència de València exposa que hauria d’haver sigut l’acusació, exercida en solitari pel ministeri fiscal, la que demostrara que l’atestat redactat pels guàrdies civils “no era veraç”.