L’equador del primer mandat de l’Agència Valenciana Antifrau: 1,7 milions recuperats i 21 denunciants protegits

El director de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA), Joan Llinares, ha comparegut dimarts en les Corts Valencianes per presentar la memòria anual de l’entitat corresponent al 2019 i fer un balanç dels tres anys d’existència de l’organisme, en l’equador del seu mandat i en plena crisi sanitària de la pandèmia de la COVID-19. El director de l’AVA ha celebrat que, des dels inicis, Antifrau ha aconseguit recuperar 1,7 milions d’euros de diners públics. 

Llinares també s’ha referit als resultats “intangibles difícils de calcular”: la mera existència de l’Agència Antifrau genera un “efecte dissuasiu” davant el risc de comissió d’actes de frau i corrupció. En els tres anys d’existència, l’organisme ha designat sis perits en procediments judicials i ha emés cinc informes pericials, entre els quals destaca el que va aportar Antifrau a la complexa instrucció del cas Erial.

El 2019 es van presentar 168 denúncies, que, sumades a les dels dos exercicis anteriors, han suposat l’obertura d’un total de 384 expedients. L’any passat es van iniciar 21 investigacions i se’n van acabar 14 més. La majoria de les denúncies corresponen a presumptes actuacions irregulars en el si de l’Administració local i el seu sector públic i a qüestions relacionades amb la contractació i la gestió dels recursos humans. Un 5% dels expedients oberts per l’AVA s’han interromput quan s’han observat indicis de conductes delictives i l’Agència ha posat els fets en coneixement de la Fiscalia, i ha esdevingut a partir d’aquest moment institució col·laboradora de l’autoritat judicial. 

“Hem observat no obstant això que en les denúncies presentades durant l’any 2020 ha variat el motiu, que ha passat de l’àmbit dels recursos humans, com a principal causa de denúncia, a ser la contractació pública”, afirma Llinares. El canvi pot deure’s a la paralització de gran part dels processos selectius i de contractació de personal en les administracions públiques arran de la pandèmia i al fet que s’haja disparat la contractació per necessitats d’emergència “sense que s’hagen establit o reforçat els controls d’intervenció i fiscalització de manera suficient”. 

Llinares ha apel·lat a reforçar els controls preventius sobre els fons públics: “És precisament en aquests moments d’alta pressió per emergència comunitària que impera la confusió i més risc hi ha que es produïsquen actuacions corruptes i fraudulentes”, ha dit davant els diputats de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de la cambra autonòmica. 

La Bústia de Denúncies posada en marxa per Antifrau, que assegura la confidencialitat, s’ha convertit en el principal canal per a rebre les delacions dels whistleblower (alertadors) de què es nodreix l’organisme per dur a terme les seues investigacions. El percentatge de denúncies presentades a través d’aquest canal ha passat del 54% el 2018 al 81% el 2020. 

La província de València continua liderant l’origen del nombre més gran de denúncies (49%), seguida d’Alacant (24%) i Castelló (10%), fet que s’explicaria per la “tradicional centralització de les institucions administratives, sobretot a la capital”, segons el director de l’AVA. 

Protecció de persones denunciants

Antifrau manté a 21 denunciants protegits (en huit casos més s’ha denegat l’estatut de protecció de la persona denunciant, en dos casos no s’ha admés per falta de competència i quatre sol·licituds estan en fase de tramitació). A vegades, ha destacat Llinares, les mesures de protecció s’estenen a familiars i persones de l’entorn laboral del denunciant que pateixen amenaces o intimidacions. Dels 21 denunciants protegits, 14 són homes i set dones. En alguns casos, ha sigut el Ministeri Fiscal qui ha sol·licitat que es concedisca la protecció. 

El director d’Antifrau ha destacat les tres causes principals que impedeixen que afloren els casos de corrupció: la por de denunciar per l’alt risc professional i personal que suposa, la inexistència de canals segurs i confidencials i la desconfiança que es duga a terme una investigació adequada i rigorosa. “El denunciant no és un heroi, sinó una persona normal que compleix el seu deure i actua en nom del bé comú”, declara el director de l’AVA. Llinares lamenta que els treballs de transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la directiva europea dels whistleblower, que preveu reforçar la protecció, “estan sent més lents del que seria desitjable, més encara del que fins i tot podria justificar l’actual situació de crisi sanitària”.