L’interventor del cas Taula va avalar la mesa de contractació “inaudita” de la pilota de 43 milions de Zaplana i Cotino en les ITV de la trama Erial

L’interventor de la Generalitat Ricardo Camarena Gil apareix entre bastidors en dues de les presumptes trames de corrupció més greus que investiguen els jutjats valencians: el cas Taula, en què ha declarat com a testimoni a l’espera d’una segona declaració, i el cas Erial, en què apareix en el moment just i en el lloc adequat, segons un informe de l’Agència Antifrau.

El dimecres 5 de novembre de 1997 va nàixer la presumpta trama de corrupció del cas Erial. Aquell dia, l’última sessió de la mesa de contractació del concurs de les ITV va adjudicar cinc lots, un dels quals va ser per a la família Cotino. Sedesa, l’empresa familiar, va guanyar 43 milions d’euros quan després va revendre la concessió de 25 anys (prorrogables a 75). Va ser el tret d’eixida de la presumpta trama capitanejada per l’exministre Eduardo Zaplana. La mesa de contractació era “inaudita”, segons un informe de l’Agència Antifrau que figura en el sumari del cas Erial. El president de la mesa que havia de decidir la pilota era precisament el cap de gabinet de Zaplana, investigat en la causa per haver cobrat a l’estranger 3,5 milions d’euros en presumptes comissions, segons l’UCO.

En les tres primeres sessions (17 i 23 de juliol i 6 d’agost) en la mesa de contractació participa el funcionari Joan Tamarit i Llop com a representant de la Intervenció Delegada, però en l’última sessió “assisteix un altre interventor delegat, Ricardo Camarena Gil”, segons destaca l’informe encarregat a Antifrau sobre les irregularitats en el vessant administratiu de la pilota. 

Tamarit i Llop va ser substituït “dues hores abans de la mesa”, segons recorda l’interventor en una conversa telefònica amb aquest diari. “Si les actes es feren bé, jo estaria allí”, afirma. L’interventor va ser destituït poc després (el 22 d’octubre) juntament amb uns quants fiscalitzadors més, segons el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Potser va ser una porga? Tamarit i Llop ho nega (des d’aquella època està destinat en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua). L’acta de la sessió del 5 de novembre de 1997 a la qual va assistir Camarena en substitució del seu company de la Intervenció ni tan sols està signada pel president o pel vicepresident de la mesa de contractació “que, no obstant això, figuren com a assistents a la sessió”, segons Antifrau.    

L’adjudicació de les ITV, tenint en compte el volum d’ofertes, es va fer amb una “celeritat inusual”, assenyala l’informe de l’Agència Antifrau inclòs en el sumari del cas Erial. “D’acord amb l’experiència de la pràctica administrativa és de ressenyar la sorprenent immediatesa i celeritat que concorre en aquest procediment de contractació”, destaca Antifrau, que també insisteix que “resulta peculiar que en el mateix dia es dugueren a terme, de manera simultània, diversos tràmits administratius complexos”. La mesa no va demanar “assessorament de caràcter tècnic” i a més l’existència de la figura del vicepresident és “inaudita”, ja que, segons Antifrau, no existeix en la legalitat vigent. “En opinió d’aquesta Agència només podria vindre a servir per a augmentar la representació i el control polític de la Mesa”, postil·la l’informe. 

Ricardo Camarena, el segon interventor que va avalar la mesa de contractació de l’adjudicació milionària, va iniciar pocs anys després una carrera empresarial que l’ha dut a mantindre càrrecs societaris en una desena de mercantils sense tindre la compatibilitat. Camarena, que va ser nomenat a dit interventor de la Diputació de València per Alfonso Rus durant l’època de més saqueig, també ha sigut soci d’una altra interventora de la Generalitat, Paula Cosin Vila. 

L’interventor, actualment destinat en la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, ha declarat com a testimoni en el marc del cas Taula. Camarena va reconéixer que la fiscalització que va exercir es va limitar a subcontractar els comptes anuals d’Imelsa, l’empresa pública capitanejada per Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners. El jutge ha citat de nou a declarar el funcionari, en condició de testimoni perquè aclarisca les seues “contradiccions aparents”.