L’advocat Broseta, el julivert de totes les salses

Els seus vincles amb les administracions públiques, preferentment de color blau, encara que també de color roig, li han valgut el qualificatiu d’“advocat del poder”. També els contractes amb empreses públiques o amb la mateixa Generalitat Valenciana. Fill del catedràtic de Dret Mercantil i secretari d’estat amb l’UCD assassinat per ETA el 1992, Manuel Broseta s’ha anat convertint en un personatge clau en la societat valenciana.

El seu cognom va lligat a les esferes del poder valencià. Germà del secretari autonòmic del Sector Públic Empresarial amb el PP, Bruno Broseta, el seu despatx va créixer a l’empara de la contractació tant en l’època d’Eduardo Zaplana com després amb Francisco Camps com a president. Ha arribat a ser president del Consell Social de la Universitat de València i del lobby Conexus, una fundació que coordina activitats entre Madrid i la capital valenciana. Del seu bufet va eixir la directora general de l’antiga Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), Rosa Vidal, que va tractar de reflotar Canal 9 abans que Alberto Fabra la tancara.

La fundació que homenatja son pare organitza periòdicament xarrades amb dirigents polítics, diputats i ministres, i reparteix cada any uns guardons per la convivència, un esdeveniment a què assisteixen distingits rostres de la societat valenciana. L’últim premi el va recollir el rei Felip VI i el va entregar el president de la Generalitat, Ximo Puig.

La firma que porta el seu cognom, Broseta Abogados, hereva del bufet de son pare, ha sigut un dels despatxos de capçalera del PP durant els anys dels escàndols de corrupció. L’arribada de l’esquerra al poder li ha restat presència en les entranyes de l’Administració autonòmica, fet que no ha impedit que la seu de la Generalitat Valenciana a Madrid s’haja cedit a Conexus, circumstància que li ha donat un protagonisme quasi diplomàtic de representació valenciana en l’àmbit públic i privat.

A l’empara dels governs populars, entre el 2005 i el 2011, el despatx de Broseta va obtindre 91 contractes amb la Generalitat per un volum que es va acostar als 2,5 milions d’euros, molt per damunt d’altres bufets. El responsable de la firma ha sigut secretari d’empreses públiques sota la competència del seu germà Bruno. Va ser encarregat, per exemple, de l’assessorament jurídic en l’aplicació d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) en l’Institut Valencià de l’Habitatge. Broseta sempre ha negat que la seua facturació depenguera de l’administració del PP i ha defensat que el volum de contractes procedents de l’Administració no arribava a un 10% del total dels comptes del seu despatx.

Broseta va assessorar en el primer macroprojecte urbanístic de Port Mediterrani –ara rebatejat Intu Mediterrani–, que va aterrar a Paterna gràcies a les gestions del seu despatx. A aquest Ajuntament, segons va comunicar l’organització municipal de Compromís en el seu moment, el bufet d’advocats va facturar 1,2 milions d’euros en cinc anys.

El 2016, la coalició va assegurar que la firma va cobrar 173.500 euros per assessorar l’empresa pública mixta Desenvolupament Local Paterna, malgrat que aquesta no tenia activitat. En la mateixa intervenció, els valencianistes van dir que “la primera cosa que va fer Broseta en iniciar la col·laboració amb l’Ajuntament va ser modificar les normes de contractació de les empreses públiques”.

El nom del bufet ha sigut esmentat en diversos casos de corrupció i investigacions parlamentàries sobre la gestió del PP valencià. L’última vegada, aquesta setmana en les Corts, en la proposta de dictamen de la comissió d’investigació del frau en l’empresa de construcció de col·legis públics. Ciegsa va ser creada pel govern d’Eduardo Zaplana per a construir centres escolars i va acabar sent un forat milionari per a les arques públiques amb moltíssimes llacunes de gestió.

Els diputats autonòmics pensen, com reflecteixen en l’informe, que els responsables de l’empresa van fer servir el despatx d’advocats Broseta per a contractar els anomenats ‘treballadors zombi’: empleats que cobraven la nòmina, però no anaven a les oficines. Segons va declarar la responsable de Recursos Humans, els contractes de nou assessors d’alta direcció provenien del despatx d’advocats: “Jo preparava el contracte, que per cert [per als] contractes els assessors eren Broseta. Broseta era el més implicat en el tema de recursos humans”, afirmava la treballadora, que afegia: “Jo ho preparava tot, ho enviava a Broseta, preparaven el document i després l’enviaven i el signaven. És a dir, es portava tot per valisa. Jo no els vaig veure”. Manuel Broseta va respondre en la comissió que mai va veure “res estrany” en l’empresa.

El seu despatx va assessorar l’empresa pública entre el 2001 i el 2015, i per això va facturar més d’un milió d’euros, malgrat que en Ciegsa hi havia un equip de quatre advocats. “L’empresa va reconéixer interessos fins al punt de pagar compensacions indemnitzatòries durant el temps transcorregut des del moment del venciment dels pagarés que s’havien retornat fins al moment que es van pagar”, afig l’informe parlamentari.

Ja en els jutjats, la responsable de la investigació de l’anomenat cas Valmor va imputar dos advocats del bufet de Broseta, a què la Policia Nacional situa com a cervell de l’“estructura” legal del Gran Premi de Fórmula 1. En un informe del 2017, la UDEF va concloure que l’empresa Circuit del Motor i el despatx valencià “van eixugar contractes” de la Fórmula 1 i situa aquest advocat, que estava en totes les salses, com a encarregat de dissenyar l’estructura jurídica per a resoldre els problemes d’organització del més cridaner dels grans esdeveniments de Camps.