L’Agència Tributària es resisteix a incloure les llengües cooficials, malgrat les recomanacions del Defensor del Poble

Una oficina de l'Agència Tributària.

Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola, que reconeix la cooficialitat juntament amb el castellà del gallec, el català i el basc, algunes institucions estatals es resisteixen a adaptar-se a les realitats lingüístiques dels territoris amb llengua pròpia.

És el cas de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), que ha respost a les recomanacions del Defensor del Poble amb arguments “generalistes” i que “pequen d’indeterminació”, segons l’informe anual que ha presentat este dilluns al Congrés Francisco Fernández Marugán.

Davant les queixes per la “inobservança per l’AEAT de les regles de cooficialitat lingüística”, el Defensor del Poble va obrir una investigació d’ofici i, després de consultar el criteri dels seus homòlegs autonòmics, va formular el 2019 tres recomanacions que recull el seu informe de gestió.

Així doncs, la primera recomanació demana incloure en el portal de l’AEAT el basc. Hisenda reconeix que la traducció al basc “pot ser necessària en alguns àmbits de l’activitat administrativa de l’agència”, però argüeix que el contracte per a la traducció automàtica del seu portal “no preveu aquesta traducció”, ja que “ni el País Basc ni Navarra formen part del territori fiscal comú”.

El Defensor del Poble considera la resposta a la seua recomanació com una “mera posició institucional”, que “no hauria de defugir la voluntat integradora i de servei al ciutadà que imposen la Constitució, els estatuts d’autonomia i les lleis”. A més, l’organisme dirigit per Francisco Fernández Marugán assegura que la “desvinculació” del País Basc i Navarra amb l’AEAT “no és absoluta, per més que aquestes autonomies no formen part del territori fiscal comú”.  

La segona recomanació sol·licitava una sèrie de mesures per a dur a terme un “canvi en la política lingüística” de l’agència estatal, com la “revisió prèvia i sistemàtica” dels possibles errors en el web per l’ús de programari de traducció automàtica. Hisenda, no obstant això, considera que la revisió “no és necessària”, “atés que el nivell de qualitat d’aquesta traducció automatitzada està certificat en un percentatge elevat per a les llengües cooficials”.

L’aplicació de la recomanació del Defensor del Poble suposaria, segons l’Agència Tributària, un “cost econòmic elevat” i un “desfasament temporal en la posada a la disposició de continguts a les diferents llengües cooficials, tot i que moltes de les queixes, com les de la traducció dels manuals dels principals impostos, es produeixen precisament per aquest desfasament temporal”, recorda l’informe. “Els arguments facilitats són generalistes i pequen d’indeterminació”, postil·la l’informe.

El Defensor del Poble també va instar l’AEAT a atorgar la consideració de “text oficial d’aquesta pàgina web” a la versió en castellà només en els territoris sense llengua cooficial, perquè així en la resta de territoris “siguen considerats textos cooficials les versions en les llengües pròpies respectives”.  

Hisenda argumenta que el seu portal web “és únic” i que aplicar aquesta recomanació limita els drets dels usuaris castellanoparlants. “No es pot comprendre com, tal com defensa l’AEAT en la seua resposta, adoptar la recomanació ‘limitaria’ els drets dels contribuents que preferisquen utilitzar el castellà”, critica l’informe del Defensor del Poble, que recorda que la finalitat del suggeriment és “precisament atendre l’exigència de precisió per raó d’una matèria tan sensible com la tributària, només que en la llengua oficial que cada ciutadà manege i preferisca emprar”. 

Una altra recomanació passa per garantir als contribuents que puguen utilitzar oralment i per escrit la llengua que siga cooficial. L’Agència Tributària manté que aquest és un “objectiu de la seua actuació” per al qual aporta “mitjans humans” i les “possibilitats oferides pels avanços tecnològics”. 

L’AEAT, d’altra banda, s’escuda en “raons de seguretat jurídica” per no incorporar a les disposicions normatives “no sols les traduïdes a la llengua cooficial en els diaris oficials, sinó també totes les altres disposicions aplicables en aquests territoris”, per això el Defensor del Poble suggereix la “cooperació” amb les comunitats autònomes. Així doncs, l’Agència Tributària argumenta que “aquesta tasca és competència del Butlletí Oficial de l’Estat” (que només tradueix les disposicions generals).

“Una cosa és la tasca material de traduir i una altra la competència de fomentar el compliment pels ciutadans de les seues obligacions fiscals prestant-los informació i assistència, una funció que imposa a l’AEAT vigilar, controlar o supervisar les traduccions, així com promoure les facilitats i les millores necessàries”, recorda el Defensor del Poble.

L’alt comissionat per a la defensa dels drets també va plantejar a Hisenda que en la informació tècnica sobre la selecció de l’idioma, quan es tracte de serveis personalitzats, s’indique que seran oferits en l’idioma preferent de l’usuari sempre, llevat d’informació actualitzada de les causes perquè s’ofereix només en castellà amb indicació del moment previst en què estarà disponible en l’idioma preferent de l’usuari.

L’AEAT assegura que està duent a terme un “projecte pilot per a la traducció general de la seu electrònica que, a la llarga, implantarà “de manera general diverses de les qüestions” que planteja el Defensor del Poble.

La tercera i última recomanació plantejava la necessitat d’establir un programa per a garantir que els contribuents puguen usar la llengua cooficial, “dissenyat i implantat amb participació de les comunitats autònomes i prèvia consulta pública a persones i organitzacions representatives”. La resposta de l’Agència Tributària a aquesta recomanació “es limita a ponderar aquesta possibilitat, encara que fitant-la a normes de rellevància especial i sempre tenint a la vista les possibilitats que permeten les disponibilitats pressupostàries”, segons indica l’informe.

El Defensor del Poble ha transmés als seus organismes homòlegs autonòmics la “valoració preliminar” de les respostes de l’AEAT a les seues recomanacions per conéixer les seues observacions i poder “determinar els passos següents en aquesta actuació”. Hui dia, el web de l’Agència Tributària distingeix entre valencià i català, com si es tractara de dues llengües diferents, per bé que els tribunals (amb, almenys, 35 sentències) i les institucions acadèmiques, amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en lloc destacat, han deixat clar que es tracta del mateix idioma.

Etiquetas
Publicado el
15 de junio de 2020 - 22:35 h

Descubre nuestras apps

stats