Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda busca reconstruirse ante el nuevo ciclo político
El PP de Ayuso bloquea la investigación de los negocios de su pareja
Opinión - 'Un español cuenta algo muy sorprendente', por Isaac Rosa

L’enèsima reinvenció forçosa de la Vall del Joguet, una aposta per la producció local que permet una resposta ràpida contra la Covid-19

Nines de Famosa

Emilio J. Salazar

Alacant —

0

Des que es començaren a fabricar els primers joguets el 1904, la subcomarca de la Foia de Castalla (Ibi, Onil, Castalla i Tibi) no ha parat de reinventar-se i d’adaptar-se a temps difícils i incerts, l’últim, la crisi sanitària per la Covid-19.

Aquest pol industrial, conegut com la Vall del Joguet, perquè ací es va arribar a concentrar bona part de la producció joguetera del món, ja no fabrica joguets, o almenys no en fa com a activitat principal.

Fa un segle, la família Payá, que venia produint envasos de llanda als geladers, se’n va passar al sector del joguet i, juntament amb altres empreses familiars, van començar a produir en massa en un moment en què les fàbriques europees es dedicaven a fer armes.

De la I Guerra Mundial, la Vall del Joguet va eixir reforçada, però va arribar la Guerra Civil i va tocar reinventar-se.

Després de la dura postguerra, el sector no va tornar a eixir de la crisi fins a finals dels anys quaranta, quan la indústria va trobar en el plàstic la solució als seus mals. Així va nàixer l’emblemàtica Famosa (Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil) amb la unió de 25 empreses menudes.

Però la crisi del petroli dels setanta, i els seus derivats com el plàstic, va frenar el lideratge d’aquesta comarca, convertida ja en els huitanta en sinònim de suspensió de pagaments.

Després la tecnologia donaria una espenta a les vendes de joguets fins a l’arribada d’una altra crisi, la del 2008, seguida de l’eixida de la Vall de Joguet de Famosa el 2012, que va passar a les mans de fons de capital de risc.

Des de llavors, la Vall estava reinventant-se, fins a l’aparició del coronavirus. Ara, empreses de diferents sectors han adaptat les seues plantes de producció per fabricar equips de protecció individual, màscares per a respiradors, mampares separadores per a hospitals, supermercats o farmàcies, envasos de medicaments i un llarg etcètera.

I tot, conten des de l’Associació d’Empresaris de la Foia de Castalla, IBIAE, gràcies a la seua aposta per la fabricació local, aquestes empreses són capaces de fabricar de quasi tot i donar una resposta immediata a la crisi del coronavirus.

Entre les seues més de 1.000 empreses de totes les dimensions, que cobreixen tot el cicle industrial, des del disseny i la fabricació a l’embalatge i la distribució, un centenar de companyies fa tres setmanes que adapten “de manera molt ràpida” els seus processos productius, explica el seu director Héctor Torrente.

Així doncs, empreses del plàstic han dissenyat motles i han començat a injectar plàstic per a màscares protectores, els que fabriquen pots per a gentileses (productes de benvinguda) d’hotels ara en fan per a gels hidroalcohòlics o els que fabriquen mobiliari –a més de dotar amb cadires i armaris alguns hospitals– fabriquen màscares i bates de protecció sanitària amb els teixits per a entapissar.

És el cas d’Actiu, empresa que va començar en els anys seixanta allunyant-se del joguet i oferint mobles per a la casa, després mobiliari d’oficina i van continuar amb l’oficina a casa, “l’ara famós teletreball es va inventar fa 40 anys”, assenyala Soledat Berbegal, consellera i directora de reputació de marca.

En aquesta última dècada estaven centrats en la confecció de grans instal·lacions per a seus corporatives, però també per a universitats, aeroports i hospitals. Sobre això, han adaptat els seus mobles per a centres sanitaris i, davant l’escassetat de materials de protecció, han ideat una sèrie de divisòries autoportants de metacrilat, una mena de barreres transparents, però no visuals, per a evitar contagis, i que estan operatives en hospitals d’Alcoi, Sant Joan, Barcelona o a l’hospital habilitat en IFEMA (Madrid).

Producció local

“La capacitat que hem tingut de reconvertir-nos ha sigut gràcies al fet que hi havia una infraestructura industrial, perquè en aquesta zona ràpidament hem pogut posar les màquines a fabricar, a acoblar, a entregar…”, explica Berbegal per telèfon.

“Si desmantellem la indústria local i ens n’anem a mercats externs a fabricar, quan vinguen altres crisis, continuarem cometent el mateix error, esperarem tres setmanes a fer respiradors i perdrem un temps valuós”, reflexiona.

La reflexió és generalitzada en el sector. Si a la llarga es vol salvar l’ocupació local –Actiu té 430 treballadors i més d’un centenar de col·laboradors externs– “cal trobar un equilibri entre la producció nacional i la coexistència de la globalització”. “Crec que aquesta pot ser una de les lectures que extraguem d’aquesta crisi, la importància de donar-nos valor al que fem i no dependre del mercat exterior”, assegura.

I, el futur per al sector? Li preguntem. “Després de la Covid-19, si tornem a la normalitat com la coneixíem, no n’haurem aprés res. Hem de valorar més la nostra gent, empreses, sanitat, educació, cultura, gastronomia, els nostres valors...”, insisteix.

Perquè quan passe la crisi, Actiu creu que les divisions autoportants que ha donat “són un inici per al futur”. “Davant la por que pot tornar a passar una cosa com el coronavirus, les màscares i les caretes transparents han vingut per quedar-se en llocs com els hospitals, on les persones estan molt exposades al contagi”, addueix.

“Les empreses de qualsevol sector, davant un caixer, una farmàcia, han d’oferir protecció davant la nova era que s’acosta”.

Etiquetas
stats