Limitacions d’aforament, sense mampares ni marques en l’arena i amb aplicacions de mòbil: els ajuntaments tomben els mites per a unes platges segures

Una investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va concloure a principis del mes de maig que la supervivència del coronavirus en l’aigua de mar i en l’arena de les platges seria molt difícil pels efectes de la sal, els raigs ultraviolats i les altes temperatures. On posava el focus aquest estudi era en les activitats lúdiques que acompanyen un dia de platja i, sobretot, quan es comparteixen objectes. De fet, en les recomanacions que es llancen des del Govern per poder anar a aquests espais públics se centren en la distància de seguretat.

Alguns municipis espanyols han aparegut en mitjans de comunicació promovent tot tipus de mesures “noves” que garantirien la seguretat dels visitants. Divisions pintades amb les distàncies mínimes, socorristes amb capacitat sancionadora i, fins i tot, mampares de plàstic per a evitar el contacte i inclús l’alé dels veïns de tovallola. A la platja. Però els municipis valencians amb més afluència de turistes rebutgen aquestes “ocurrències” i opten per mesures menys impactants i, sobretot, confien en la responsabilitat dels ciutadans.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Benidorm prepara per a aquesta setmana un pla especial per a obrir les seues platges urbanes, igual que València. Fonts de l’ajuntament de la capital del turisme valencià avancen que el que no hi haurà a les seues platges són mampares i que “s’hi farà un control d’accessos”. A més, totes les solucions que plantegem “tindran un fort component tecnològic”.

Cullera, amb 15 quilòmetres de platja i un model diferent del de Benidorm, també opta per mesures menys espectaculars i confia que la ciutadania siga responsable. Per a l’alcalde del municipi de la Ribera Baixa, Jordi Mayor, s’ha de fugir d’aqueixa “olimpíada” entre municipis per veure qui obri abans. “No aportarem més ocurrències. Tenim un aforament per a un milió de persones, per la qual cosa no hi ha problemes de distanciament. Ni en els nostres millors dies d’agost arribem a aquestes xifres”, assegura. En aquest sentit explica que el virus a les platges no té molta capacitat de contagi, com conclou l’estudi del CSIC: “A l’estiu es pot fregir un ou a la platja”.

L’Ajuntament de València, on si que hi ha platges com la de la Malva-rosa o les Arenes, el consistori que presideix Joan Ribó espera que el Centre de Coordinació Operativa Municipal fixe les directrius basades en les recomanacions dels tècnics del Ministeri de Sanitat.

Just dilluns, la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, ha recordat que a partir de la fase 2 només es podrà accedir a les platges de la mateixa província. No obstant això, els ajuntaments podran establir limitacions d’accés, que en tot cas serà gratuït, i d’aforament per assegurar que es respecta la distància interpersonal de dos metres, almenys, entre banyistes.

Els visitants podran usar dutxes, lavabos i vestuaris, amb una ocupació limitada a una persona, llevat que necessite assistència.

En aquesta fase, prossegueix la delegada del Govern, els banyistes “hauran de fer un ús responsable de la platja, tant des del punt de vista mediambiental com sanitari”. Així doncs, la ubicació d’objectes personals com ara tovalloles, gandules i elements similars es durà a terme de manera que es garantisca un perímetre de seguretat de dos metres respecte d’altres usuaris, llevat del cas de banyistes convivents o que no superen les 15 persones.

A la platja estarà permesa la pràctica d’activitats esportives, professionals o d’esbarjo, sempre que es puguen desenvolupar individualment i sense contacte físic, i que permeten mantindre una distància mínima de dos metres entre els participants.

La delegada ha recordat que el Ministeri de Sanitat recomana “extremar les mesures de distanciament social i la higiene a les platges”. Així mateix, ha recomanat limitar l’aforament de les zones de bany marítimes on es preveu gran afluència de persones i netejar i desinfectar diferents instal·lacions com ara baranes, passos d’accés a l’aigua i dutxes, així com gandules, para-sols, seients, papereres i, en general, mobiliari urbà i instal·lacions d’esbarjo.