El que la pandèmia va ensenyar a València: el vehicle particular és el causant del 65 % de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle

La pandèmia del COVID-19 i la declaració consegüent de l’estat d’alarma, el mes de març passat, han tingut un efecte inesperat: una rebaixa considerable dels nivells de contaminació en les grans urbs, com València i Alacant, a causa del confinament, com demostra la reducció d’emissions de CO2 (diòxid de carboni) o NO2 (diòxid de nitrogen) a l’atmosfera en ciutats com València, on la dràstica disminució de l’activitat quotidiana ha comportat una caiguda considerable del trànsit, principal focus de contaminació.

Com apunten des de la plataforma ‘València per l’aire’, aquesta reducció de gasos contaminants va arribar al 72% en les primeres setmanes de l’estat d’alarma i, posteriorment, una vegada es va reprendre part de l’activitat, van quedar els nivells de pol·lució un 60% per davall del que era habitual fins al començament del mes de març passat. Com es pot observar en la gràfica, les emissions de diòxid de nitrogen van caure notablement entre la tercera setmana de març i la segona quinzena de maig, quan va començar la desescalada a la Comunitat Valenciana.

En la gràfica següent, en què es comparen les emissions setmanals de NO2 del 2020 –coincidint amb l’estat d’alarma pel coronavirus– amb les del 2019, es torna a constatar que la reducció de contaminació ha sigut molt més notable en les primeres setmanes de confinament i que les dues últimes setmanes, a mesura la Comunitat Valenciana ha anat avançant en la desescalada, s’han incrementat els nivells de pol·lució, si bé continuen molt per davall dels índexs de l’any anterior.

José Manuel Felisi, enginyer químic i membre de la plataforma ‘València per l’aire’, encara que prefereix no fer encara una valoració del que ha suposat la desescalada en el sentit de quant de nivell de contaminació s’ha recuperat respecte del començament del confinament, “necessitem una sèrie més àmplia per a ser escrupolosos”, sí que en destaca alguns aspectes: “Hi ha un pes molt gran a l’hora de generar contaminants de l’Administració i la universitat, amb molta gent que es desplaçava amb el seu vehicle particular i que ha passat a teletreballar o a estudiar des de casa”. “És molt significatiu, perquè ens hem adonat que hi havia molta contaminació vinculada a la mobilitat”, apunta Felisi, que afig que també han comprovat que el pes del transport públic i de mercaderies en la pol·lució és més gran del que creien.

Un altre aspecte per destacar és que tampoc es produeixen desplaçaments des dels municipis de l’àrea metropolitana fins a València i els grans centres comercials de la capital: “Amb el confinament, la gent es va acostumar a comprar en els comerços de proximitat i encara es mantenen aquests hàbits, amb la qual cosa entra molt menys trànsit a la ciutat”. En aquest sentit, també estan estudiant els efectes en el centre històric, “amb molta menys ocupació hi ha moltes menys compres i, per tant, hi entren menys camions de repartiment, cosa que es tradueix en una reducció en les emissions en el centre”.

Felisi calcula que en un parell de mesos podran tindre una foto més real i significativa de la contaminació que genera cada sector, encara que reconeix que aquest experiment sobrevingut els ha servit per a redefinir els seus plantejaments en alguns punts: “El que ha demostrat és que el teletreball ha afavorit la reducció dels índexs de contaminació i s’ha constatat que el principal contaminant és el vehicle particular, que suposa el 65% de les emissions d’efecte d’hivernacle (CO₂) i el 75% de la contaminació (NO2) davant d’altres sectors com la indústria o el port, que representa el 7%”.

Des de ‘València per l’aire’ es mostren esperançats que, després de la pandèmia i tot el que ha suposat, no es recuperaran els índexs de contaminació previs, almenys a curt termini: “De moment han tornat els cotxes a la ciutat, però no en els mateixos nivells que abans”.