Mireia Mollà, l’interés general i el de Compromís
Un dels molts errors de Francisco Camps, en plena borratxera de poder, va ser menysvalorar Compromís. Va vaticinar que aquells quatre diputats escindits traumàticament de la coalició inicial entre Esquerra Unida i el Bloc desapareixerien per l’albelló a què van a parar els partits que no arriben al 5% dels vots. Quan en la legislatura següent va veure asseguts en els seus escons sis representants de la nova formació, a penes va ser capaç d’adonar-se de la que queia damunt del PP i del seu govern. La Gürtel, el cas Brugal, el cas Fabra, el cas Cooperació i tants altres se’ls van emportar per davant.
No va passar només en Compromís, perquè també el PSPV-PSOE i Esquerra Unida van protagonitzar una oposició contundent a l’hora de destapar la corrupció i denunciar l’abús de poder. Però va ser en Compromís on es va batre des de la seua estrena parlamentària juntament amb Mónica Oltra la diputada Mireia Mollà. Ara que la primera es prepara a afrontar les eleccions autonòmiques com a líder de la seua formació i colíder del Govern del Pacte del Botànic, Mollà ha anunciat que deixa les Corts Valencianes per centrar-se en Elx, on ha sigut regidora aquest últim mandat.
Mentre Rafael Blasco compareixia en una comissió d’investigació de la Cambra autonòmica procedent de la presó de Picassent, la diputada que, juntament amb la socialista Clara Tirado, va denunciar la corrupció que posaria fi a la carrera del totpoderós conseller, anunciava a Elx que no concorrerà a les primàries per a revalidar un escó parlamentari que ningú li discutia.
“Soc bastant conscient que això no va d’interés personal”, explicava al novembre passat en una entrevista d’eldiario.es quan se li preguntava per la seua concurrència a les primàries. “Soc una persona que normalment, a diferència de molts, sol creure que el moment el defineix l’interés general i l’interés de Compromís”.
L’interés de la seua formació l’ha mantinguda tota la legislatura del canvi en un paper poc vistós com a portaveu adjunta de Fran Ferri, alhora que a Elx exercia en l’equip compartit amb el socialista Carlos González una responsabilitat com la de turisme i platges, aparentment poc conflictiva. Els qui coneixen Mireia Mollà saben que no té pèls en la llengua, que pot ser molt contundent, però també que està dotada de mà esquerra i de predisposició al pacte. Tant en l’hemicicle a València com a l’Ajuntament d’Elx ha tingut un paper constructiu.
La seua marxa deixa Mónica Oltra sense una peça important en el tauler parlamentari. Quins són “l’interés general i l’interés de Compromís” que justifiquen la seua decisió?
Cal mirar en el si d’Iniciativa del Poble Valencià, el partit d’Oltra i Mollà, del qual aquesta última és ara dirigent, i en el si de la coalició amb vista a una nova legislatura. I cal mirar al sud, un territori en què els valencianistes no solament no estan disposats a deixar perdre les posicions polítiques assolides, en uns altres temps impensables, sinó que lluitaran per ampliar a les comarques d’Alacant el seu pes polític.
Aquella diputada a qui Blasco amenaçava amb els tribunals per anomenar-lo corrupte i a qui Rita Barberá, tan ferida per les seues fiblades com plena de supèrbia, va qualificar una vegada d’“aleví de diablessa”, no juga ara les seues cartes a curt termini. Caldrà seguir amb atenció la seua nova trajectòria.
