La pandèmia satura les unitats de salut mental valencianes: els ingressos pugen un 10% i les consultes al psicòleg, un 17%

“Vaig portar un familiar a ingressar per urgències en la unitat de salut mental de l’hospital de Llíria per indicació del seu metge, però després de fer-li una avaluació em van dir que no era possible per falta de llits i que tornara l’endemà, perquè estaven desbordats; vaig tornar i em van tornar a dir que no era possible l’ingrés, li van donar una medicació i em van remetre de nou al seu metge”.

Així ha descrit una ciutadana (prefereix mantindre l’anonimat) a elDiario.es la situació que li va tocar viure amb sa mare a principis de setmana produïda per l’augment de pressió assistencial en salut mental, una situació de què els experts van alertant com una de les conseqüències de la pandèmia i del confinament.

Fonts de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, no obstant això, van assegurar que si que hi havia disponibilitat de llits i que el problema va ser que el pacient no portava indicació d’ingrés. Amb tot, sí que s’ha produït un increment de pressió assistencial en les unitats de salut mental, ja per si mateixes saturades fins i tot abans de la pandèmia, motiu pel qual els pressupostos autonòmics preveuen una dotació de 115 milions amb vista a l’any que ve en aquest àmbit.

Segons les mateixes fonts, durant tot l’any 2020 es van registrar un milió de consultes en les unitats de salut mental, de les quals 619.052 van ser primeres consultes a aquestes unitats assistencials, és a dir, un 62%.

Per províncies, del més d’un milió de consultes ateses, 151.012 consultes corresponen a les unitats de salut mental de Castelló, 542.579 a la província de València i 390.739 a la d’Alacant.

Comparant el període de gener a agost del 2020 amb els huit primers mesos d’enguany, s’ha produït un increment de quasi el 12% de les consultes ateses pels serveis assistencials de salut mental, que han passat de 711.144 consultes en els primers huit mesos del 2020 a 796.164 consultes en aquest mateix període d’enguany.

Per unitats assistencials, l’àrea de psicologia ha experimentat més increment, en concret un augment del 17,65% de gener a agost d’enguany respecte de l’any anterior (de 134.976 a 158.793 consultes). Així mateix, en aquest mateix període de temps, en psiquiatria infantil es van registrar 36.613 consultes, mentre que enguany han augmentat a 42.354, fet que suposa un increment del 15,68%.

D’altra banda, les consultes de psiquiatria d’adults registren un augment del 7,96%, ja que han passat de 397.545 de gener a agost del 2020 a 429.204 consultes ateses en els primers huit mesos d’enguany.

Pel que fa als ingressos, el 2020 es van registrar 6.868 relacionats amb problemes de salut mental. De gener a agost del 2020 en van ser 4.576 davant dels 5.046 del mateix període del 2021, un 10% més.

El responsable de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO del País Valencià, Manel Canela, ha comentat: “La salut mental és una de les grans maltractades de la sanitat pública, igual que l’atenció primària i la mateixa salut pública, serveis molt específics en què cal un volum de personal molt més gran del qual hi ha actualment, i no solament psiquiatres, també psicòlegs i infermers i infermeres especialistes, que són els que han de tractar directament els pacients, per tant, considerem que un avanç en salut mental sempre serà positiu, cosa que de moment no veiem”.

Injecció de 115 milions

La infradotació històrica d’aquesta àrea assistencial i la seua importància s’ha fet més evident amb l’impacte que ha tingut l’emergència sanitària provocada per la Covid-19 en el benestar emocional, psicològic i social. En aquesta línia, els pressupostos autonòmics del 2022 inclouen una forta injecció econòmica en aquest àmbit.

Des de Sanitat han informat que, pel que fa a la plantilla, es destinaran 250 professionals per dotar i reforçar les unitats de Salut Mental i oferir un suport des d’Atenció Primària.

A més, el programa de Salut Mental i Atenció Sanitària de Mitjana i Llarga Estada inclou una partida de 115,9 milions d’euros, cosa que suposa un 19,33% més que el 2021.

D’aquests, es destinaran 10 milions d’euros a inversions en l’adquisició de parcel·les, reforma, adquisició i construcció de centres, així com en equipament per a atendre les necessitats específiques de salut mental. 

A més, per a abordar l’hospitalització de pacients crònics es destinaran 28,5 milions a inversions en hospitals de mitjana i llarga estada: 600.000 euros per a equipament de centres hospitalaris, 12,8 milions per a reforma d’hospitals de crònics i mitjana estada (Hospital Militar a València, hospital La Magdalena de Castelló, hospital La Pedrera a Dénia) i 5 milions per a millora de l’eficiència energètica.