El parany de les baixes econòmiques en les licitacions de Generalitat i ajuntaments: més precarietat i inestabilitat laboral

Los líders de CCOO y UGT, Arturo León i Ismael Sáez, amb el president Ximo Puig y la vicepresidenta Mónica Oltra.

Tant CCOO com UGT han començat a recórrer concursos públics de serveis en la Generalitat Valenciana i ajuntaments, perquè els nous contractes públics no incorporen la subrogació de personal o garanteixen el manteniment de llocs de treball, com es va fixar en la Llei de foment de la responsabilitat social aprovada per les Corts ara fa dos anys. En els últims mesos els dos sindicats majoritaris han recorregut els concursos de neteja d’Elx, recollida de residus a Oriola, enllumenat de València o manteniment de sis àrees de salut de la Conselleria de Sanitat. Totes dues centrals s’han cansat que la falta de desplegament d’aquesta normativa estratègica per al Botànic impedisca la incorporació d’aquestes millores laborals.

I és que la Llei de contractes d’Espanya del 2017 incorporava nombroses novetats i millores en la tramitació de contractes per lluitar contra la corrupció, però, en el seu afany per reduir el preu de les licitacions, va portar amb si efectes indirectes sobre els drets laborals. Des de baixada de salaris dels empleats de les subcontractes a reducció de la qualitat del servei, amb la minva consegüent en els llocs de treball. L’Administració autonòmica, governada pel PSPV, Compromís i Unides Podem, va voler corregir i millorar aquests danys sobre els drets laborals, però la tardança en el desenvolupament i l’aplicació de la norma ha cansat els treballadors.

Des de CCOO, el seu responsable d’Acció Sindical, Daniel Patiño, considera que la llei comporta avanços, però que sense desplegament de la norma continuen publicant-se contractes sense la possibilitat de subrogar la plantilla. A més, alerta que els contractes a uns quants anys acaben impactant en la massa salarial dels treballadors, perquè no es plantegen els increments de sou com en els convenis. Malgrat aquestes deficiències, adverteix, “un altre dels grans problemes que tenim són els contractes menors, que ja suposen el 90% del total dels que se signen”. El 2018, últimes dades publicades per la Conselleria d’Hisenda, la Generalitat va pagar més de 78 milions d’euros en aquesta mena d’adjudicacions sense concurs públic i en molts casos amb procediments d’urgència.

Guillermo Forment, secretari de Política Sindical i Salut Laboral d’UGT-PV, es mostra molt dur amb la Generalitat, sobretot amb la Conselleria de Sanitat, perquè “ha tret uns quants concursos sense avís previ”. En aquests procediments, que han eixit després de la crisi de la Covid i que cobriran el manteniment de sis àrees de salut de la Comunitat Valenciana, “ni es garanteixen els llocs de treball ni la categoria ni l’experiència laboral”. “El mal que està fent-se als treballadors és molt gran, perquè un canvi d’empresa contractista no hauria d’afectar l’empleat”, denuncia. “Amb aquesta mena de concursos pot haver-hi una destrucció de llocs de treball respecte a l’anterior licitació i aquesta inestabilitat laboral provoca que els treballadors s’enfronten a pressions de les mateixes empreses perquè no protesten o es manifesten”, sentencia.

“Quan es va aprovar la Llei de responsabilitat ho vam celebrar, però com que no s’ha desplegat com a reglament en dos anys, estem tenint problemes que podrien haver-se resolt”, critica el secretari de Política Sindical i Salut Laboral d’UGT-PV.

En un article en el diari Levante-EMV, la consellera de consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, va atribuir els “retards” en l’aprovació del decret per a desplegar la Llei de foment de la responsabilitat social a “les eleccions autonòmiques del 2019, la configuració del nou govern i els processos garantistes de l’Administració pública”.

“La tasca més urgent ara mateix és el desenvolupament normatiu de la llei. Hi ha elements de summa importància que necessiten reglamentar-se per poder dur-los a terme, malgrat la seua clara plasmació en la norma aprovada per les Corts, on en destaca un, sens dubte: la introducció de les clàusules socials en la contractació pública”, afig. “En l’actualitat, l’element determinant per a guanyar un concurs públic és el preu oferit respecte a la quantitat fixada per l’Administració. Cal introduir-hi altres elements a l’hora de valorar aquests procediments, cosa que és possible mitjançant les clàusules socials”, argumenta.

Pérez Garijo agraeix la pressió dels sindicats perquè la subrogació de les ocupacions quan canvie l’adjudicatari es plasme en la normativa. “Els objectius són, en primer lloc, garantir l’ocupació estable i, en segon, mantindre els estàndards de qualitat dels serveis prestats. La Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social, en l’article 13 no deixa dubtes sobre l’obligatorietat d’aquesta garantia, però fins al moment no s’ha materialitzat”, reconeix.

Etiquetas
Publicado el
18 de agosto de 2020 - 20:18 h

Descubre nuestras apps

stats