Les Corts van licitar en solitari en la subhasta per a comprar a l'Església un edifici per tres vegades el seu preu
La compra de l'edifici de l'antiga Casa dels Caramels de València ha sigut un ruïna econòmica per al Parlament valencià. 13 anys després de la transacció i vuit després de pagar-lo, l'immoble continua abandonat i sense que les Corts li troben una utilitat. La finca adquirida a l'Arquebisbat de València va costar quasi tres vegades el seu cost de mercat, to pagant amb diners públics més de quatre milions d'euros per damunt del que hauria costat amb una oferta independent.
Les condicions lleonines fixades per l'Arquebisbat de València, en demanar 6,7 milions en una subhasta quan una auditoria independent va fixar el preu en 2,6 milions, van ser assumides sense protestar per la Mesa de les Corts. A aqueixa licitació només es va presentar el Parlament valencià, la qual cosa evidencia encara més que el preu de l'edifici ja en ruïnes era desorbitat. Els documents en exclusiva revelats per eldiario.es demostren que l'operació va vulnerar els interessos públics.
I això que l'Arquebisbat de València va dir en el seu moment que tenia altres aspirants a la subhasta i va forçar les Corts a decidir la licitació en un període de 15 dies. Però res més lluny de la realitat, ja que només el Parlament valencià es va presentar al procés competitiu, fet que obri moltes incògnites sobre la seua transparència. Més encara amb les taxacions independents de Tinsa que han eixit a la llum l'any 2018 i que es van ocultar a l'opinió pública el 2005. No així la Mesa de les Corts, de la qual formaven part, entre uns altres, Julio d'Espanya com a president de la Cambra, i l'actual president de la Generalitat, Ximo Puig, com a vicepresident, que sí que les coneixia.
Però no content l'Arquebisbat de València amb el cobrament al comptat dels 6,8 milions per l'edifici en ruïnes, l'Església i les Corts també van pactar que l'erari públic correguera amb totes les despeses i impostos. Així, la Cambra valenciana va pagar 476.000 euros de l'impost de transmissions patrimonials, el cost del notari i fins i tot l'impost de plusvàlues, que va rondar els 80.000 euros i que s'hauria inclòs en l'oferta per a la subhasta que van plantejar les Corts i que superava el preu inicial.
En l'operació, segons publicava el diari Levante-EMV el 15 de juny del 2005, va arribar a intervenir l'aleshores president de la Generalitat, Francisco Camps. Una venda que va generar liquiditat a l'Arquebisbat de València a pocs mesos de l'arribada del Papa Benet XVI a València.
