La periodista que va dinar amb Mazón ha d’explicar la veritat

Maribel Vilaplana ha de dir la veritat. La coneguda periodista valenciana es va convertir el dia 29 d’octubre passat en testimoni involuntària d’un dels moments més dramàtics i transcendents de la història recent de la Comunitat Valenciana. Vilaplana va estar dinant durant hores amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que encara no ha aclarit on va estar a cada moment entre les 14.45 i les 20.28 hores del dia de la DANA. Sis hores en què més de 200 valencianes i valencians van morir en les pitjors inundacions i barrancades que ha patit el país. A huit quilòmetres del seu despatx i sense que la seua Administració els avisara. Mazón ha canviat de versió unes quantes vegades i ha amagat informació per a no assumir les seues responsabilitats com a màxim responsable de la Generalitat aquell dia, ja veurem si de l’emergència.

Maribel Vilaplana de moment sembla decidida a encobrir-lo. Ha col·laborat amb el president de la Generalitat per a escampar una versió que ja poques persones a València es creuen. No és versemblant que Mazón li oferira en aquell llarg àpat cap càrrec per a dirigir À Punt, la televisió autonòmica. Primer, perquè no podia, ni com a cap del Consell ni com a president del PP, ja que necessita Vox. Segon, perquè ja l’havia sondejada abans per a aquest lloc i per a altres càrrecs de l’Administració d’assignació més directa. I tercer, perquè dies abans, Vilaplana i Mazón ja van sopar junts en el restaurant La Raspa de València. Un bar de tapes regentat pel que va ser director generar d’RTVV, l’extinta Canal 9, Pedro García. Hi ha foto.

És inaudit en un país democràtic que el president d’una Administració que havia de vetlar per la seguretat dels seus conciutadans encara no haja aclarit on estava i amb qui a cada moment durant les sis hores en què van morir la major part de les 228 víctimes. Sabem que gran part d’aquest temps desaparegut va estar amb la periodista. Però poc més. Maribel Vilaplana, com Mazón, també ha canviat de versió diverses vegades. Jo he sigut testimoni de dues, a través d’una amiga que va fer de portaveu durant els primers dies. Primer em va dir que el dinar es va acabar prop de les 17 i, dies després, quan els companys d’El Confidencial i El País la van enxampar amb la guàrdia baixa, em va assegurar que es va acomiadar de Mazón prop de les 18. Quina versió s’han de creure els lectors i lectores d’elDiario.es?

Pel que fa al motiu del dinar, la periodista també ens va confondre a tots els que li vam preguntar. Com el president i el seu equip de col·laboradors. L’operació per a construir una versió del dinar es va gestar el divendres 8 de novembre a la vesprada a través d’una filtració als companys d’ElEspanol.com. No sols van revelar la identitat de la persona que dinava amb el president, sinó que van fixar el futur relat a defensar per a no explicar el motiu real de la cita. No era la primera versió, però aquell dia es va optar per un relat oficial: un dinar pretesament per a oferir a Vilaplana la direcció de la televisió pública.

Des de Presidència, i Vilaplana ho va confirmar minuts després de la filtració, van assegurar que la periodista i el cap del Consell van dinar sols, sense ningú de l’equip de Mazón en el partit o en el Govern present, i amb l’únic motiu d’oferir-li la direcció d’À Punt. Ni van dir la veritat els uns ni tampoc ella. A falta una altra versió raonable en un moment crític en què tothom exigia respostes sobre el paper que va fer Mazón, aquesta versió es va imposar en la major part dels mitjans.

Amb el temps, i després de parlar amb moltes persones vinculades a l’operació À Punt, hem pogut saber que el dia que es va filtrar el dinar del 29 d’octubre, Mazón i el PP ja havien oferit la direcció de la televisió pública a responsables autonòmics de la Cadena Cope.

Vilaplana té l’obligació moral de dir la veritat, encara que de moment no l’haja citada cap jutge com a testimoni. Per humanitat amb les víctimes i per responsabilitat amb els seus veïns. Com a experta en comunicació de crisis i en mitjans de comunicació, però sobretot com a persona ha de contar la veritat. Quantes hores va estar amb Mazón i si sap on va estar el president després del dinar. On va estar, si fora cert que la seua cita va acabar a les 18. Hi ha elements per a dubtar també d’aquesta versió. Els familiars de les víctimes de la DANA volen saber on va estar el seu president. Ja no se’l creuen. I Vilaplana sap part de la història que mereixen saber els ciutadans de la Comunitat Valenciana. És evident que la periodista no té cap responsabilitat en la desaparició del president el dia més tràgic de la seua comunitat. Ni tampoc en la fugida cap avant de Mazón per a tractar de sobreviure, per bé que tot el país sap que és un cadàver polític. Però Vilaplana sí que té un deure moral amb els afectats de la DANA. Només ella i Mazón saben la veritat. I el president no la contarà.