“València en Comú està paralitzada i en greu crisi per les pràctiques sectàries i caïnites de l’esquerra tradicional”

Jordi Peris (València, 1972) és enginyer en telecomunicacions, professor d’universitat i, des del maig del 2015, regidor de Participació Ciutadana en l’Ajuntament de València. Cap de llista de València en Comú, un partit instrumental, Peris reflexiona sobre la primera experiència política d’un neòfit en la matèria i la greu crisi del moviment ciutadà a què dona suport Podem.

Pregunta: L’oposició denuncia que el 50% dels projectes elegits per la ciutadania per a desenvolupar-los a València el 2016 ni tan sols han arrancat. Ha fracassat el pla?

Resposta: No és cert que no hagen arrancat, sinó que estan en temps de procés administratiu, temps que són llargs, però gairebé tots estan redactats i a punt de ser aprovats, en licitació o, fins i tot, en execució. Entenc la preocupació dels veïns, que volen veure la plasmació d’allò que han votat, però els projectes que són fruit de la participació ciutadana estan en marxa i, a diferència del que és més habitual, no són projectes anecdòtics, sinó d’envergadura.

Està llastada la seua gestió per la burocràcia i la falta d’agilitat de l’Administració?

L’Administració és molt lenta moltes vegades. A més, quan hi vam arribar, les nostres expectatives eren molt altes. Hem constatat que els procediments interns ho allarguen tot molt més del que podíem preveure. Cal intentar ser més eficients perquè els retards causats per les formalitats generen frustració i dificulten la realització de molts projectes.

El ciutadà mitjà té una informació molt limitada sobre polítiques públiques i els percentatges de participació en les votacions són molt baixos. Té sentit una regidoria de participació?

Sens dubte. Els pressupostos participatius són un element fonamental i estratègic del govern local. El 2016 vam aprovar 109 projectes amb l’ajuda dels veïns, set milions d’euros d’inversió. De segur que acabem el mandat amb centenars de projectes impulsats per la ciutadania i, a més, haurem posat l’Administració a desenvolupar iniciatives de la gent. És una transformació profunda que perdurarà.

A més, moltes vegades el veïnat opta per coses que afecten la seua vida quotidiana: carrils bici, una plaça, instal·lacions esportives… la gent té moltes coses a dir i, en termes polítics, cal escoltar la ciutadania per a evitar l’exclusió de molts col·lectius que es pateix amb el sistema clàssic, la democràcia representativa. Per exemple: els models de mobilitat urbana –dominats pel cotxe privat, majoritàriament usat per homes– han estat dissenyats per homes i per a homes. La participació ha de donar veu als exclosos.

La dreta ataca amb acarnissament les polítiques de mobilitat del regidor Giuseppe Grezzi (Compromís), molt bolcades amb el vianant i la bicicleta, vehicle que vosté usa habitualment a la ciutat.

Aquesta política se situa en la línia correcta i està alineada amb el model de València en Comú: sense criminalitzar el vehicle privat, incentivar nous models de desplaçament sostenibles i molt adaptats a aquesta ciutat. Pense que a València ja no caben més cotxes dels que hi ha. 

Una de les seues apostes és descentralitzar, portar als barris la presa de decisions. Com va la reactivació de les juntes de districte?

Volem introduir canvis molt importants a través del nou model de participació en què, confie, s’impulsen les juntes municipals. Han de guanyar pes i poder desenvolupar programes als districtes corresponents, i això afavorirà la implicació dels veïns. Abans, s’hauria de canviar l’actual distribució de les juntes. Ara mateix Pinedo [una pedania del sud] i l’Eixample [al centre de València] pertanyen a la mateixa junta. Ací ni es poden prendre decisions conjuntes ni abordar problemes comuns.

Algunes de les últimes mocions de València en Comú han promogut el “laïcisme institucional” i declarar la ciutat «espai lliure d’apartheid israelià», i han promogut fins i tot el veto a empreses d’aquell país. És adequat debatre aquest tipus de qüestions en l’espai municipal?apartheid

Sí. Un exemple: la relació entre Estat i religió, i l’Ajuntament és Estat, marcarà el futur. Les societats seran cada vegada més interculturals, fragmentades, diverses, i ací l’Estat ha de ser laic, que aculla tothom. Cal tenir aquest debat, que en cap cas és alié a la ciutat.

Les Naus ha estat elegit el segon referent cultural a València. Quins plans tenen per a l’espai?

Després d’un inici dur, el projecte funciona de manera satisfactòria, a velocitat de creuer. I més enllà de ser un espai cultural, volem que siga el centre d’innovació de referència a València de les indústries culturals i creatives i, especialment, on s’articulen totes les polítiques innovadores que ha de desenvolupar la ciutat. Ha de ser un centre d’innovació urbana, d’importància estratègica per a pensar i dissenyar la ciutat del futur, per a experimentar sobre la política municipal.

La gestió de València en Comú està tapada per la que fan Compromís i el PSOE?

És possible.

València en Comú titllava el PSOE de “casta”. Com es governa amb ells?

La nostra posició política era de confrontació amb el PSOE, però la ciutadania va votar molt clarament perquè hi haguera una unió entre nosaltres, Compromís i PSPV-PSOE. Ara la sintonia és bona i, malgrat que hi ha diferències polítiques, pense que la gestió és bona i la relació personal, també.

València en Comú travessa una crisi profunda. Un dels companys en l’Ajuntament, Roberto Jaramillo, diu que el partit instrumental està segrestat per un grupuscle.

Després de les eleccions un grup que havia perdut espai en Esquerra Unida va instaurar una dinàmica de confrontació amb persecucions personals i pràctiques sectàries i caïnites de l’esquerra tradicional que ha paralitzat totalment la plataforma i l’ha buidada de molta gent il·lusionada i vàlida. València en Comú ha reproduït les lluites intestines de l’esquerra de tota la vida. El nou espai polític que volíem construir ha acabat en una crisi molt profunda. Estic frustrat.

S’hauria de dissoldre València en Comú en Podem?

És una bona opció, però Podem ha d’adoptar una posició. Jo, com a independent [els altres dos regidors de València en Comú sí que són del partit dels cercles], hi estaria a favor, però la decisió no em correspon a mi. Podem hi hauria de participar més i, fins i tot, liderar València en Comú davant de la complexitat de la situació en València en Comú. Estaria a favor de la integració si es respectara el nostre programa electoral i el pacte de govern en l’Ajuntament de València.