El pla de Mazón no estableix un període mínim de protecció per als habitatges públics construïts per empreses privades

El decret d’habitatge públic protegit (HPP) que preveu aprovar la Generalitat Valenciana permetrà que les cases construïdes amb el suport de fons públics passen al mercat lliure sense fixar un mínim de temps. El text, que està en fase d’exposició pública, no estableix un període mínim de protecció en els habitatges que construïsquen les empreses privades, que en qualitat d’HPP reben subvencions de la Generalitat Valenciana.

L’esborrany publicat per la Conselleria d’Habitatge determina tres nivells de protecció per als pisos segons la tipologia, i apunta a un màxim de 15, 20 o 30 anys de blindatge. El terme “màxim” hi figura unes quantes vegades, però el llindar inferior no es deixa veure en l’articulat del decret. El text sí que estableix una mena de recomanació, dividida en tres nivells, com va explicar el president Carlos Mazón durant la presentació del pla. Apunta que “amb caràcter general, els habitatges de protecció pública mantindran la qualificació per un període màxim de 30 anys. En el cas que els habitatges de protecció pública s’edifiquen sobre sòl no vinculat a habitatge de protecció pública pel planejament urbanístic, la qualificació es mantindrà per un període màxim de 20 anys”. Finalment, els habitatges de protecció pública de règim especial d’habitatge jove estaran subjectes a un període màxim de protecció de 15 anys. Aquests pisos tindran unes característiques limitades –60 metres quadrats– i uns requisits de renda més estrictes que la resta dels habitatges.

Després d’enunciar els nivells màxims de protecció, el decret deixa a interpretació de l’Administració quina serà la protecció a aplicar en cada promoció d’habitatge protegit construïda per una empresa: “En l’acte administratiu que atorgue la qualificació definitiva, haurà de fer-se constar expressament el període de qualificació”, diu. A més, afig: “La Direcció General competent en matèria d’habitatge, mitjançant resolució motivada, podrà disposar la desqualificació d’habitatges i elements complementaris qualificats definitivament quan circumstàncies excepcionals ho requerisquen”. De nou, no es fan constar quines serien les circumstàncies excepcionals que desprotegeixen un immoble que a priori garanteix un dret i que ha sigut secundat amb fons públics. En el cas dels habitatges que construïsca directament l’Administració –que a penes compta amb pressupost per a fer-ho–, el període de protecció serà permanent.

Amb aquesta fórmula, l’esborrany del decret no garanteix una ampliació del parc públic d’habitatge, una qüestió clau per als experts per a mitigar les crisis d’habitatge i garantir aquest dret. Segons l’Observatori d’Habitatge, el 2020 la Comunitat Valenciana a penes tenia un 0,8% d’habitatge públic respecte del parc total, mentre que la mitjana espanyola és del 2,4% i l’europea frega el 10%.

El decret estableix una fórmula mixta per als promotors: “Les persones promotores d’expedients de construcció d’habitatges de protecció pública podran destinar un percentatge de la superfície útil, que no podrà excedir del 40% total de l’immoble, a habitatge en règim lliure”, diu el text. “En cap cas es permetrà la unió entre habitatges lliures i de protecció pública, tant verticalment com horitzontalment”, subratlla.

Una altra de les novetats és l’obligatorietat que les noves promocions reserven un 40% dels habitatges nous al tipus especial de joves o famílies monoparentals. Aquests pisos, de 60 metres quadrats, garatge i traster, es reservaran per a menors de 35 anys amb una renda que no supere 5,5 vegades l’Iprem, però podrà optar-hi qualsevol persona que complisca els requisits de l’habitatge social si, passats sis mesos, cap jove els habita.

Com va anunciar Mazón en la presentació del projecte, el preu per metre quadrat dels habitatges serà variable, podrà decidir-se per promoció –segons el municipi i les seues característiques– i pujarà 200 euros, fins a un màxim de 2.400 euros per mòdul. També apujarà el preu màxim a què es pot vendre l’habitatge protegit de segona mà, segons l’àmbit territorial i el règim de protecció. A la ciutat de València, podrà vendre’s un habitatge usat a 2.304,32 euros el metre quadrat, al mateix preu que un habitatge sense protecció. La mitjana a la ciutat l’agost del 2024 és de 1.508 euros per metre quadrat.

El PSPV-PSOE denuncia que Mazón “crea un marc per a especular amb l’habitatge protegit” de la Comunitat Valenciana. La diputada María José Salvador afirma que “presenta un reglament per al negoci de l’habitatge, no per a garantir el dret a l’habitatge” i “trenca amb el criteri de la permanència en la qualificació de l’habitatge protegit d’iniciativa privada i deixa en mans de l’Administració quan deixaran de ser protegides; una setmana, un mes o un any”.

La portaveu socialista en matèria d’habitatge qüestiona que el decret “incompleix la Llei estatal de subvencions per no concretar quan es podrà desqualificar l’habitatge protegit”. A més, sosté que “el nou decret allunya els valencians de la possibilitat d’accedir a un habitatge a un preu assequible per apujar el preu del mòdul de 2.200 euros a 2.400 euros”.