Una aliança més enllà de partits: Puig i Moreno Bonilla sumen forces per reformar el repartiment de recursos de l’Estat

“Hi ha hagut i hi ha un gran problema d’insuficiència global, perquè no s’han pogut mantindre les cobertures dels nivells reals de prestació de serveis a què aspirava l’acord”. L’anomenada Espanya perifèrica ha començat a organitzar-se per reivindicar un finançament d’acord amb les seues necessitats poblacionals. El president de la comunitat autònoma pitjor finançada, el socialista valencià Ximo Puig, ha segellat dimarts una aliança amb el dirigent de la tercera autonomia que menys recursos rep de l’Estat, el popular andalús Juan Manuel Moreno Bonilla. L’acord transcendeix les sigles dels dos principals partits amb representació en el Congrés dels Diputats, condemnats a entendre’s en la votació si volen modificar el sistema, i suma dos territoris que impliquen una tercera part de la població de l’Estat espanyol. Tots dos presidents, a més, estan al capdavant de governs de coalició: Puig amb Compromís i Unides Podem i Moreno amb Ciutadans.

En un moment en què la rivalitat entre les forces polítiques predomina i contamina l’ambient, els dirigents de la tercera i la quarta economia del país han signat dimarts a Sevilla un acord que exigeix al Govern central canviar el repartiment de fons i establir mecanismes compensatoris a les comunitats infrafinançades. Puig i Moreno Bonilla reivindiquen un tracte financer just, que permeta als habitants de cada territori tindre les seues necessitats bàsiques cobertes, segons els principis de l’estat del benestar, que té part de les seues competències cedides a les comunitats autònomes. Però la cimera dels dirigents populars i socialistes, acompanyats pels seus consellers d’Hisenda, va més enllà: tots dos exigeixen que en l’Estat autonòmic les autonomies tinguen més pes. “El que volem és que el conjunt de les comunitats autònomes tinguen un pes més rellevant en la idea d’Espanya, també des de la perspectiva del finançament”, enunciava Puig en acabar la reunió a Sevilla.

El president socialista ha definit la trobada com una “aliança de cooperació en allò que ens uneix, no un front” en què tots dos dirigents treballen “pensant en l’interés general”, mentre que el president popular ha incidit en la conveniència del “diàleg” com “l’instrument més poderós que tenim hui dia els responsables polítics”. En aquest acord, subratllen “no es va contra ningú, sinó a favor de millorar, de generar benestar, progrés en els territoris” de totes dues comunitats i “en el conjunt de la nació”.

El problema del finançament autonòmic, com han exposat els seus consellers fins a l’avorriment, no rau només en un repartiment de recursos desigual entre territoris, sinó en l’anomenada “asimetria vertical”: l’Estat, l’Administració central, acumula més fons dels que necessita per a desplegar les seues competències, mentre que l’Administració autonòmica –l’altra branca de l’Estat– amb competències en educació, sanitat i serveis socials, rep menys recursos dels que requereix per a prestar els serveis públics bàsics als ciutadans. En la declaració conjunta els dirigents assenyalen que la capacitat de les comunitats de règim comú per a decidir sobre el nivell dels seus ingressos està limitada, perquè manquen de capacitat normativa en la imposició indirecta i de capacitat de gestió dels grans impostos en què participen.

Els dirigents autonòmics troben suport per a la seua reivindicació en els informes d’experts que acrediten que el sistema perjudica totes dues comunitats. L’últim informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) revela que la diferència entre la comunitat pitjor finançada –la valenciana– i la millor finançada en el règim comú –Cantàbria– és de 702 euros per habitant.

Poques hores després de subscriure l’acord, el seu homòleg i antagonista aragonés, Javier Lambán, anunciava la reactivació d’un fòrum amb Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Extremadura i Astúries per a acordar una postura conjunta en aquest debat. “Amb aquestes comunitats ja constituïm un fòrum de treball i al setembre del 2018 vam promoure l’anomenada declaració de Saragossa, en què fixàvem una posició molt concreta sobre el model de finançament a què aspirem, que té molt a veure amb la lluita de la despoblació”, ha expressat el socialista aragonés. En la mateixa línia s’ha mostrat Emiliano García Page, president de Castella-la Manxa, que ha indicat que treballarà “molt dur” i de la mà de “molts presidents autonòmics” per unir forces amb vista a exigir la “redefinició” de l’escenari de finançament autonòmic. Mentrestant, el Ministeri d’Hisenda ajorna de manera reiterada les trobades per a abordar la reforma. La pròxima cita s’abordarà al novembre, segons les últimes previsions.