Benidorm, TikTok i mems: els partits es llancen a internacionalitzar els temes valencians i pel vot jove en les europees

Europa aborda el seu futur entre el 6 i el 9 de juny amb unes eleccions fortament polaritzades i influïdes pel context internacional: la guerra de Rússia a Ucraïna, els atacs d’Israel a Palestina, la tensió a l’Orient, l’auge populista i ultraliberal a Llatinoamèrica, amb Milei al capdavant i les eleccions nord-americanes al novembre. La tensió internacional atorga més importància si és possible als comicis supraestatals, que determinaran les relacions de la Unió Europea en el lustre vinent.

Espanya elegeix 61 parlamentaris d’un total de 720 escons, en un règim de circumscripció única en l’Estat. La Comunitat Valenciana compte per a les eleccions europees del pròxim 9 de juny amb 30.161 possibles electors nous, un 14% més que el 2019; són, en total, 239.227 joves amb dret a vot i un cens de 3,8 milions de persones, incloent-hi els valencians residents a l’estranger. Encara que les eleccions europees no són massives en participació –freguen el 50% en tota la Unió Europea–, les dades de l’oficina parlamentària recalquen un augment: la participació dels menors de 25 anys va augmentar 14 punts percentuals en comparació amb el 2014, i 12 punts entre els joves de 25 a 39 anys.

Davant aquesta tessitura, les organitzacions europeistes es llancen a aconseguir la mobilització dels joves. L’Oficina del Parlament Europeu a Espanya, amb la col·laboració de cinc organitzacions juvenils sòcies de la comunitat todosjuntos.eu (Consell de la Joventut d’Espanya, Equip Europa, Erasmus Student Network, Joves Europeus Federalistes i Talent per al Futur) va llançar la campanya ‘Lleis no escrites’ per a promocionar les eleccions europees entre la generació Z. A través d’influenciadors i personalitats de la música, l’espectacle o la cultura, ja fa mesos que busquen convéncer les noves generacions perquè depositen el seu vot el 9J.

Un dels focus d’aquesta campanya va ser el Benidorm Fest, la preselecció espanyola per a Eurovisió, un dels certàmens que més sentiment europeista genera. Dos dels comunicadors que narraven la gala van fer una ronda de preguntes als participants, sobre el present i el futur d’Europa, i una crida al vot per als espectadors.

La campanya també ha arribat a TikTok, la xarxa social per antonomàsia de l’anomenada ‘gen Z’. En la plataforma, davant la sensació de domini de continguts d’extrema dreta –la violència, la ràbia o la por tenen més difusió que l’esperança–, s’imposen els missatges sobre diversitat entre els més joves. N’és un exemple el compte de l’exministra d’Igualtat i candidata de Podem, Irene Montero, que frega un milió de visualitzacions en clips en què desmunta les faules sobre la llei trans o parla de la cultura de la violació. Si en les eleccions passades va triomfar el vídeo de Sumar amb els gats cantant “happy, happy, happy”, en aquesta ho ha fet el PSOE amb el gag de l’os rentador que balla a ritme del Pedro de Raffaela Carrà. En aquests comicis, la xarxa social ha creat un centre d’informació i ha subscrit un conveni amb els fact-checkers de Newtral i Maldita i recorda que els partits no poden lucrar-se amb els vídeos que pugen a la plataforma. A fi de continuar conquistant vot jove, els partits han adoptat les narratives d’aquesta xarxa: el PSOE ha repartit “polseres europeistes” en el concert de Taylor Swift, un ídol de masses que triomfa especialment entre les xiques joves –i admirada pel ministre Óscar Puente–, i es fan servir mems constants, com ara personatges del videojoc Animal Crossing (Sumar).

València, centre de campanya

Després dels comicis autonòmics bascos i catalans, València torna a estar en el centre de la campanya. El president del Govern i líder del PSOE, Pedro Sánchez, va fer el seu primer acte en la capital; el líder d’ultradreta Santiago Abascal va promocionar el seu candidat a mitjan campanya, mentre que la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, tancarà el procés preelectoral amb un gran acte el divendres, igual que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo.

El PP i el PSOE plantegen les eleccions com un partit entre tots dos, la lluita pel primer lloc; Sumar es juga el primer examen en tot l’Estat des de les generals, mentre Vox mira la coalició internacional ultradretana. Podem i Ciutadans, dos partits que van desaparéixer en les Corts Valencianes fa un any, busquen recuperar la seua presència; els primers, amb l’exministra Irene Montero al capdavant, amb bastants més possibilitats.

El president de la Generalitat i líder del PP, Carlos Mazón, es bolca en la campanya amb el seu partit. A més de la seua agenda institucional, el dirigent popular participa diàriament en trobades amb militants on trasllada la gestió del primer any del Consell que dirigeix. El partit torna a comptar com a candidat amb Esteban González Pons, que a més és el seu coordinador de campanya. Els socialistes valencians recorren a la seua nova líder, Diana Morant, que abrigalla en els actes una històrica del partit, Leire Pajín, i l’ex-vicealcaldessa de València, Sandra Gómez, que es treballa la campanya amb actes diaris, per a bregar amb el PP el primer lloc. Entre els seus temes de campanya, una defensa fèrria de la gestió de l’executiu central davant l’amenaça ultra.

Per part seua, Compromís, que estrena aliança amb Sumar, confia en Vicent Marzà una campanya plena d’actes comarcals i que planteja Europa com un lloc per a “plantar cara” i donar la batalla a l’extrema dreta. Els valencianistes situen en el centre del programa les polítiques d’habitatge, turisme o ocupació, a més de l’agricultura i els drets socials.

Campanya en les Corts Valencianes

Els populars també han portat a les Corts Valencianes la seua campanya electoral. En l’últim ple, van traure amb Vox una moció per a reprovar la ministra Teresa Ribera, cap de cartell del PSOE, per la gestió hídrica; en la sessió de control, el president va portar els cartells electorals de Compromís-Sumar per a assegurar que Vicent Marzà és “catalanista”, perquè comparteix lema amb la CUP. Els valencianistes també han aprofitat els plens per a denunciar accions de l’extrema dreta i apuntar les seues contradiccions, com les reunions de Jorge Buxadé, candidat de Vox, amb el comissari d’agricultura de la UE. El PSPV incideix en l’aliança internacional ultradretana i Vox recalca que els seus referents són Meloni, Orbán i Le Pen, segons va dir el seu portaveu en roda de premsa. Quan falta una setmana per a acabar, la campanya ha encés els partits valencians.