La consellera Mireia Mollà vol que la llei valenciana de canvi climàtic impedisca obres amb impacte ambiental irreversible

“Potser el 2007 no hi havia eines adequades (...) Ara no podem dir que no podem avaluar la reversibilitat”. En el velat missatge que la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica enviava a l’Autoritat Portuària de València en comentar un dels principis que vol incloure en el disseny de les polítiques públiques: que cap actuació tinga caràcter irreversible.

La consellera Mireia Mollà va avançar dimarts en la presentació de l’estudi més gran de les últimes dècades sobre el canvi climàtic a la Mediterrània alguns trets de l’esborrany de la llei que prepara el seu departament, alineada amb els objectius europeus d’aconseguir zero emissions i una economia descarbonitzada el 2050. El text vol ser una norma transversal, que pivote sobre quatre eixos: energia, mobilitat, territori i fiscalitat verda. I també una norma que tinga en compte la reversibilitat de les actuacions, per poder “restaurar” un mal si es comet.

El concepte de reversibilitat o restauració està relacionat amb els models predictius com els del Pla d’Impuls al Medi Ambient per a l’Adaptació al Canvi Climàtic, que coordina la vicepresidència quarta del Govern central. L’anomenat PIMA permet anticipar escenaris futurs utilitzant recursos econòmics procedents de les subhastes de drets d’emissió, fetes en el marc del règim de comerç de drets d’emissió, canalitzant-los cap a projectes d’adaptació, i varia en funció del seu àmbit (costes, parcs naturals, ecosistemes...). Així doncs, que unes obres es van iniciar el 2007 amb una normativa que ha evolucionat no suposa una excusa per a replantejar-ne l’impacte ambiental.

A falta de passar per l’últim informe jurídic abans d’arribar al ple del Consell, la norma assegura que la declaració d’emergència climàtica es tinga en compte en el disseny, el desenvolupament i l’aplicació de les diferents polítiques públiques sectorials. L’impacte ambiental ha d’estar en totes les normes, va subratllar la consellera durant la presentació, en què va assenyalar: “Preferiria no ser un Govern autonòmic condemnat per haver pres decisions irreversibles”. Es referia a la revisió del pla d’ordenació dels recursos naturals de l’Albufera i l’ampliació del port de València.

La consellera advoca perquè l’emergència climàtica es trasllade a l’emergència legislativa i les qüestions urgents no es dilaten amb els processos burocràtics. Mentrestant, va advertir, van arribant sentències en altres països, com ara la de la petroliera Shell per no haver controlat les emissions, al Govern francés per inacció davant el canvi climàtic, al Govern britànic per l’ampliació de l’aeroport de Heathrow (Londres) o al Govern alemany per no tindre objectius de mitigació passat el 2030.

Compareixença del president de Ports de l’Estat

D’altra banda, la Comissió d’Obres Públiques, Infraestructures i Transport de les Corts Valencianes ha aprovat dimecres sol·licitar la compareixença del president de Ports de l’Estat, Francisco Toledo, per a tractar l’ampliació nord del port de València.

La petició s’ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups menys el socialista, que s’hi ha abstingut, al·legant que Toledo té dues compareixences pendents en el Congrés dels Diputats i que és ací on hauria de donar explicacions.