Educació crítica contra la desinformació: el nou model d’aprenentatge a l’escola

Un sistema educatiu capaç de formar ciutadans crítics, preparats per als reptes del segle XXI, i amb una “renda cultural mínima”; un sòl de coneixement que permeta saber interpretar la realitat. L’enunciat quasi utòpic és l’objectiu del grup d’experts que ha assessorat el Ministeri d’Educació en el nou model curricular escolar, la base de continguts i les fórmules pedagògiques per a les diferents etapes educatives.

En un context en què el terme fake news és un acompanyant diari, en què gran part de la comunicació es dedica a desmentir o tractar de revertir manipulacions que passen per informació, educar ciutadans crítics és una prioritat encara que sone a odissea. El secretari autonòmic d’Educació de la Generalitat Valenciana, Miguel Soler, forma part del grup d’experts que ha preparat el nou model curricular, un document que es traslladarà a diferents decrets en les pròximes setmanes i es traslladarà a les aules al curs 2022. El decret desenvolupa la reforma educativa iniciada per Isabel Celaá, ara substituïda per Pilar Alegría, i suposa una esmena a la totalitat a l’anomenada llei Wert, tant en els continguts com en les fórmules d’aprenentatge.

La reforma educativa parteix de la idea que l’alumnat que entra hui a les aules no requereix el mateix tipus de coneixement que el que va cursar els estudis fa 40 anys; requereix unes competències digitals, en gestió del coneixement o en educació mediambiental alineades amb els objectius de l’Agenda 2030 i amb els reptes que aquesta planteja, una solvència personal i professional que ha d’anar actualitzant-se. El canvi de model “intenta respondre a quins són els grans reptes del segle XXI, què signifiquen els objectius de desenvolupament sostenible, l’Agenda 2030, quin model de societat volem fomentar”, explica Soler, un dels referents del PSOE en l’àmbit educatiu. En aquest context, “el sistema educatiu ha de garantir una formació comuna per a tota la població que permeta que qualsevol persona puga continuar incorporant-se a nous processos de formació al llarg de la vida, combinant formació i ocupació”.

Llicenciat en Ciències Exactes, catedràtic de matemàtiques d’Educació Secundària i docent, ha tingut diferents responsabilitats en els ministeris d’Educació en els governs de Felipe González (1992-1996) i José Luis Rodríguez Zapatero (2008-2012). Aquesta trajectòria li serveix per a constatar que “hi haurà molts moments en què una persona necessite actualitzar coneixements en qualsevol de les branques del saber i en qualsevol de les professions”. Com a mostra, els canvis en el mercat de treball que ha provocat la digitalització i la irrupció de les tecnologies de la informació.

El docent insisteix en la necessitat que els joves tinguen unes competències mínimes que els permeten filtrar la informació: “Hem de ser conscients que els mitjans i les xarxes han canviat la manera d’accedir de la informació i veure com aquesta informació la transformem en coneixement. I no és fàcil. Manejar Internet no necessàriament és saber buscar les coses, és també distingir un fake d’una cosa fiable, i això no és una assignatura, és aprendre a usar una eina. No és tindre una aula d’informàtica a què vas de visita, és que siga una eina fonamental. Les TIC no són una disciplina específica, són eines que cal saber utilitzar i aplicar en qualsevol àmbit: en ciències socials, en les naturals, en totes les professions s’introdueix com un element central i això requereix actualitzacions permanents i canvis en la manera d’organitzar la faena”, assenyala el número dos d’Educació.

El model busca una educació menys parcel·lada i que passe de l’imperatiu de la mnemotècnia –que no desapareixerà– a un sistema centrat en l’adquisició de competències que permeten la resolució de projectes. “S’associen, per tradició, continguts escolars a disciplines molt concretes, quan hi ha molts d’aquests que són transversals i no és una matèria concreta la que ho resol. Un tema central hui és saber buscar la informació, seleccionar-la, analitzar-la, ser crític davant seu, saber quines fonts són més fiables o menys fiables i tot això no és una assignatura de buscar informació, això requereix que s’utilitze en totes les àrees de coneixement”, insisteix Soler. El mateix passa amb la comprensió lectora, un llast en les proves de nivell com l’informe PISA. “La lectura no és un tema de [l’assignatura de] llengua. Cal llegir textos científics, textos literaris, cal llegir de tot; així és com es desenvolupa la comprensió lectora, amb textos de diferents àmbits de coneixement. Et permet tindre més capacitat d’expressió i comunicació, de millorar la teua competència escrita”, afig.

Respecte a les metodologies d’avaluació, el sistema introdueix una sèrie de canvis i advoca per la renda cultural mínima. Un examen és una foto fixa del que un sap en un moment determinat, expressa l’expert, que considera l’aprenentatge una mica més ampli. “No es tracta de tindre una llista de continguts. En el currículum ha d’haver-hi qüestions en negreta. Són tots aquells elements, fets, procediments i valors que permeten desenvolupar aquestes competències clau de comunicació, esperit crític i innovador, d’aprendre a aprendre, una competència social i ciutadana... Tindre una visió del món que permeta saber que hi ha diferents cultures, tradicions i que això ens ha de portar a tindre més respecte per altres societats, comprendre-les, conéixer-les”, defineix.

El document que guia el decret dona suport a una baixada de la ràtio, que ha d’anar acompanyada “d’un canvi metodològic, amb activitats individualitzades i formes d’organització curricular que de veritat permeta que els alumnes entenguen el que estudien, per què ho estudien i quina aplicació té el que aprenen en l’àmbit escolar”. Així mateix, la proposta insisteix que hi haja un espai d’autonomia perquè els centres implementen el sistema, un cert marge per a adaptar el model educatiu a les necessitats de l’alumnat, condicionades per l’entorn i pels nivells de renda. La meritocràcia que no té en compte les condicions de partida obri un terreny perillós per a l’autoestima dels estudiants. “Un altre debat absurd és el de la cultura de l’esforç. No s’esforça igual un xaval que a casa ha de fer de tot, que ha d’ajudar sa mare o son pare perquè no té altres mitjans que el que té tots els suports, perquè té un ambient sociocultural més elevat. Cal ser conscient en l’àmbit escolar, no per a exigir-li menys, sinó per a donar-li més suport. No influeix només el que passa a l’aula”, sentencia.